I aquests dies que ens mirem el Maig del 68 del dret i del revés, també ho fem des de l'òptica filosòfica amb en Bernat Dedéu. No hi ha una filosofia única d'aquesta revolució. Hi van participar d'una manera o altra pensadors molt diferents. El ministre d'afers filosòfics repassa aquest moviment, tan complex, que va popularitzar idees, conductes, i també polítiques revolucionàries.

Per acabar la setmana, el nostre ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu, ens sorprèn amb l'adoctrinament i la propaganda del procés. Veurem, doncs, algunes visions oposades dels termes des del punt de vista de diferents filòsofs com Marx, Engels, o Kant, i ens centrarem en l'obra d'Edward Bernays.

El nostre ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu, avui es mostra indignat per la desolació, ràbia i impotència que causen alguns fets de l'actualitat que vivim. Els filòsofs, des de fa molt temps, es prenien aquests conceptes com un problema estrictament individual... i Dedéu ens defineix la ira des del punt de vista de diferents filòsofs com Sèneca, Hessel o Sloterdijk.

El perdó a les víctimes formulat per ETA al comunicat dels diaris "Gara" i "Berria" inspira el ministre d'Afers Filosòfics de l'Estat de Gràcia per parlar del perdó. Per Bernat Dedéu és una idea que a banda de les connotacions polítiques que estan d'actualitat té moltes connotacions ètiques i morals. El perdó, diu, és un tema fascinant perquè se'n deriven un munt de preguntes i posa la nostra mateixa ètica entre parèntesi.

Aquesta setmana dediquem la sessió del nostre Ministre d'Afers Filosòfics a un tema apassionant: la mentida. Què vol dir mentir? Podem viure, els humans, sense dir mentides? Com seria un món on només es digués la veritat? Avui, amb Bernat Dedéu resolem tot això i molt més.

D'un total de 323 casos de resistències civils (1900-2006), les estratègies no violentes van funcionar en un 53% dels conflictes. Les violentes, en un 26%. Aquest estudi, fet per les politòlogues nord-americanes Erika Chenoweth i Maria Stephan, està recollit al llibre "Why Civil Resistance Works". Repassem també amb l'obra de Gene Sharpe aquest procediment de resistència activa, que no és el mateix que el pacifisme, que té un fort component de creativitat i que aconsegueix una base de seguidors més àmplia que la lluita armada.

Catalunya viu una situació de violència? Aquesta, segurament, ha estat la pregunta de la setmana. Segurament, molts de vosaltres us heu fet darrerament preguntes com ara: "Es pot fer la independència sense violència?" Ens ho resol Bernat Dedéu.

Entre les expressions que han sortit de boques i xarxes arran de la sessió parlamentària i el discurs d'investidura hi ha la paraula "fracàs". Decepció, frustració, desil·lusió, fiasco, malguany, fallida... en són sinònims. Bernat Dedéu es fixa en el concepte i busca què en diuen els tractats filosòfics.

Aquest telèfon està apagat o fora de cobertura. Oi que la frase fa molta ràbia? Però en canvi exigim que se'ns respecti la privacitat. Per què és tan complex tot el que té a veure amb l'espai privat d'un mateix i dels altres? Alguns filòsofs han barrinat la idea, Stuart Mill, Foucault, Zizek... I en Bernat Dedéu enumera algunes de les conclusions a què han arribat.

Hipàtia d'Alexandria, Simone de Beauvoir, Hannah Arendt... n'hi ha moltes, però avui en Bernat Dedéu ens parla d'una altra dona molt important. El ministeri d'afers filosòfics dedica aquest capítol a Judith Butler, una filòsofa nord-americana nascuda el 1956 i encara viva. Ha estat una de les teòriques de gènere més influents al món. La voleu conèixer? Escolteu en Bernat Dedéu.