La gran majoria de nens superdotats, un 90%, no ha estat identificat com a tal. Són superdotats “invisibles” i, per tant, no s’atenen les seves necessitats educatives i emocionals especials, de manera adecuada. A Espanya hi ha UN MILIÓ de superdotats, i la majoria no ho saben. Els estem negant la possibilitat de tenir un desenvolupament d’acord a les seves capacitats i estem desatenent altres necessitats, a nivell emocional.

Ser superdotat pot significar molt de patiment i frustració. Tenir altes capacitats no és sinònim d’èxit ni de felicitat. Ben al contrari, pot acabar en fracàs, a l’escola i a la feina. Expectatives altes poden esdevenir en insatisfacció i desarrelament, no trobar el teu lloc. Atendre les necessitats d’aquestes persones és un dret i un deure com a societat.

En parlem al nostre "Racó de pensar" amb la Sílvia Penón, amb la psicòloga Carmen Sanz, superdotada i directora d'"El mundo superdotado", entitat que identifica i treballa amb nens , joves i adults amb altes capacitats.

Escuchar audio