Món possible

Abordem la situació a Ceuta des del punt de vista humanitari i a la llum de l'embestida de l'extrema dreta a tot el món. Una extrema dreta i una dreta que miren d'aprofitar la crisi ceutí per carregar contra el Govern, amb la intenció de treure'n rèdit electoral. I tot aprofitant la por i la indignació dels habitants de Ceuta, s'estan inoculant missatges xenòfobs i autoritaris. Les notícies falses, la desinformació, en fa la resta. El resultat és sobresaturació d'informació, però en realitat poc sabem del que està passant i, sobre tot, de quins són els responsables. El que està clar és que hi ha molts interessos en aquesta crisi, que van més enllà de Ceuta i d'Espanya. Actors estrangers, als que els interessa el caos per imposar les seves tesis.

Hi reflexionem amb Javier de Lucas, expert en Migracions i fundador de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València.

Una crisi humanitària que ha desbordat totes les infraestructures; una invasió deliberada; una guerra oberta del Marroc contra Espanya.... De totes aquestes maneres, s'ha qüalificat el que està passant a Ceuta des de finals de juliol. Però què està passant i per què? Quines són les causes i les possibles conseqüències?

En reflexionem a Món Possible amb el periodista marroquí afincat a Barcelona Ali Lmrabet, amb una trajectòria destacada per la seva mirada crítica sobre la monarquia i el poder al.lauita i en defensa de la llibertat d'expressió i els drets humans.

El terme “sororitat” prové del llatí “Sóror”, que vol dir “germana”. Significa “unides per una relació de solidaritat”. Sororitat és un concepte que s’ha instal.lat en el feminisme, que indica que estem en el mateix vaixell. I “Soeurs”, el plural del Francès, dona nom a un llibre, que és el resultat de la feina de quatre periodistes, la Sara Aminiyan, l’Anna Enrech, la Marta Hormaechea i la Martina Madaula.

Un llibre que parla de migracions i de dones, de dones migrants. I que es pregunta “Quina és la situació de les dones africanes a les principals rutes migratòries de l’Àfrica Occidental?”.

Ho analitzem amb la Sara Aminiyan i la Clara Ontañón.

L’estiu és sinònim de vacances i de viatges. Tots tenim el nostre viatge somiat, les nostres vacances perfectes, condicionades –això sí-- per la nostra butxaca. Un altre condicionant és si anem acompanyats de criatures. “Sortir amb nens” és el que ens proposa en aquesta última entrega de la temporada la Sílvia Penón, la nostra “couch” a l’Escola de Pares del Món possible. En parlem amb la Clàudia Solé, creadora del web "SortirAmbNens".

Recta final del procés de regularització extraordinària de persones immigrants --el termini acaba aquest dimarts, dia 30-- i les entitats que han acompanyat aquestes persones en el procés es queixen de les moltes traves burocràtiques que s'han trobat en el camí i, ara, de la vaga convocada a Correus tot just l'ultim dia per poder presentar les sol.licituts.

Poden fer-ho aquelles persones estrangeres o sol.licitants d'asil que van arribar a Espanya abans de l'1 de gener d'aquest any i que compleixen els requisits demanats, com ara no tenir antecedents penals. En el mateix moment que s'accepta a tràmit la sol.licitut, els demandants obtenen una autorització provisional per poder residir i treballar legalment a l'Estat espanyol. S'han presentat unes 9 MIL sol.licituts a tot Espanya, 150 MIL a Catalunya. Segons les entitats socials, però, se n'han acceptat molt poques sol.licituts.

En parlem amb Vicky Columba, portaveu de la campanya "Regularització Ja", impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular al Congrés, origen d'aquesta regularització extraordinària.

Ja se sap que la Història l'escriuen els vencedors, habitualment homes. Però també les dones hi tenen molt a dir. Per això, la periodista Llúcia Oliva ha recollit el testimoni de vuit dones sobre la Guerra Civil Espanyola. Com van viure elles la contesa bèl.lica, com la recorden i com els va canviar la vida.

Sovint parlem de les víctimes que van causar els sublevats, però de víctimes n'hi va haver als dos bàndols: víctimes innocents, sense càrrecs ni culpes, perquè la guerra castiga a tothom. "La guerra és una calamitat que només porta misèria", escriu la Llúcia Oliva a l'inici del llibre "La revolució amb veu de dona". Tot un al.legat a favor de la pau.

Una guerra, una invasió, persecució política o per motius ètnics o de gènere, el canvi climàtic... tot això et pot convertir en refugiat. Haver d'abandonar casa teva, el teu país, i buscar asil en un altre lloc. Però què passa quan neixes ja refugiat? Quan heretes el refugi dels teus pares i avis, perquè el que havia de ser una situació provisional es converteix en crònica? En parlem amb la Maiti Lowi, una jove sahrauí que va néixer als campaments de refugiats de Tindouf, al desert algerià.

I repassem els últims informes de la CEAR sobre refugiats i del Grup de Treball sobre Drets Humans als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Una guerra, una invasió, el canvi climàtic, persecució política o per motius ètnics o de gènere, violència... Tot això et pot convertir en refugiat. Haver d'abandonar casa teva, el teu país, i haver de buscar asil en un altre lloc.

Però què passa quan neixes ja refugiat? Quan heredes l'exili dels teus pares i avis, i el que havia de ser una situació provisional, es converteix en crònica?

El Districte 11 és un vell projecte de l’exalcalde i expresident Pasqual Maragall, que quan era batlle de Barcelona va voler estrenyer els vincles i la cooperació amb Sarajevo, en ple conflicte dels Balcans. L'alcalde actual, Jaume Collboni, ha volgut recuperar aquell esperit i crear el Districte 11 - Ciutats Palestines. En parlem amb la seva gerent, Laura Pérez, i amb el tècnic de Cooperació a l'Ajuntament, Jordi Cortés.

Cal tenir policies a l‘aula? Quina problemàtica pateixen les nostres escoles i instituts, perquè el Departament d’Educació hagi contemplat una mesura com aquesta? No tenen prou autoritat els docents? A totes aquestes preguntes mirem de donar resposta al nostre “Racó de Pensar”, Escola de Pares i Mares, amb la Sílvia Penón i amb les psicopedagogues Rosa Terrón i Esther Gozálvez, de l'Institut Miquel Tarradell, al Raval de Barcelona. Tot un exemple d'èxit en l'escola inclusiva. I amb l'alumna Sofia Magaling, mediadora del centre, que vol ser mestra per tal de continuar exercint el que ha après a l'institut.