mondolirondo un oasis musical en este desasosegado mundo, hoy escuchamos los comienzos de la reggae miusic (dedicado al maño un grande que se ha ido dil mondo esta semana):
jerry jones - compared to what (studio one 1972, versión de Les McCann and Eddie Harris (1969) )
dawn penn - you don't love me (no, no, no 1967 studio one)
marcia griffiths - feel like jumping
nina soul - sleeping trees
ken boothe - set me free
tenor saw - ring the alarm
Clement "Coxsone" Dodd ~ jah jah version
amiel moodie - mullo reggae
caribbeans - let me walk by
delroy wilson - this life make me wonder
eric monty morris - he is black
king stitt - who yeh
rudie fanatics - hell 5
the heptones - giggy up
el rocksteady és un gènere_musical nascut a Jamaica cap a 1966.[1] Successor del ska i precursor del reggae, el rocksteady va ser conreuat per conjunts vocals jamaicans com The Gaylads, The Maytals i The Paragons. El terme rocksteady vé d'un estil de ball esmentat a la cançó "Rock Steady" d'Alton Ellis. L'estil de ball del rocksteady és menys viu que no pas el del ska que el va precedir.
l'early reggae, altrament conegut com a skinhead reggae per la seva popularitat dinsd'aquesta subcultura de la classe obrera al Regne Unitat, es va gestar a finals dels anys 1960 a mesura que la influència de la música funk de segells nord-americans com Staxva començar a penetrar en la forma de tocar dels músics de reggae. El que diferencia l'early reggae del rock steady és l'orguehammond"bubbling", un estil de tocar percussiu que va atreure més atenció cap a la subdivisió en 8 octaves dins el groove. Els "skanks" de la guitarra en la segona i quarta nota del compàs eren sovint "doblats" en estudi utilitzant efectes electrònics d'eco, complementant d'aquesta manera la sensació de doble-temps de l'òrgan. Generalment, es donava més èmfasi al groove de la música. La tendència creixent de l'època de gravar una "versió" a la cara B del single va generà, a més a més, innombrables cançons instrumentals abanderades per la trompa o l'orgue. Eren freqüents les versions de temes de soul de segells com Motown, Stax i Atlantic Records, reflectint la popularitat de la música soul entre els skinheads i els mods. Els artistes més destacats del skinhead reggae són John Holt, Toots & the Maytals, The Pioneers i Symarip.
rebélate, cada vez que compras en una feria o mercado en vez de ir a un súper.
rebélate, cada vez que eliges un producto local y de proximidad y no una de transnacional.
rebélete, cada vez que reutilizas algo o lo compras usado.
rebélate, plantando tus propios alimentos.
rebélate, utilizando hierbas en vez de ir a la farmacia.
rebélate, o pronto sera demasiado tarde.
nina soul "Sleeping Trees" vocals recorded November and December 1999. Engineered at Jamaica Recording and Publishing Studio Ltd., Kingston, Jamaica. Mixed at at Music City, Brooklyn, New York.
candela roots
carla, baix; estel, steve fletcher teclats i veus, ricardo císcar percusió; pere nuera bateria; benjamin tebenon , guitarra
potser vos sonaran d’haver-los vist tocar al rototom, a la carpa del juanita, el passat mes d’agost (2013); o d’haver-los vist tocar al dub club (valència) més d’una vegada. candela roots és un grup de reggae en valencià, al més pur estil jamaicà!! amb músics de diverses procedències i amb molta experiència al darrere, el projecte que acaben de començar és molt prometedor.
la banda gravarà un disc de 5 cancons (financiat per verkami) per poder donar a conéixer la seua música. on aborden temàtiques que ens toquen a totes i tots: la cruesa de la societat de consum, la importància i la força de l’optimisme, el drama de l’emigració…
aquest treball, que es titularà “hungry”, vol ser un bon disc de reggae roots en valencià! per això comptarà amb col·laboracions excepcionals del món del reggae a valència. artistes com ales cesarini, el payoh soul rebel, rafa villalba, el papado… a més, el gravaran als estudis mésdemil (benaguasil) amb andreu laguarda i la producció, la mescla i el mástering la farà dani rayos.