seguim escoltant a musics que ens han faltat a l'estiu

fa unes hores ha faltat rachid taha, possiblement l'escoltarem la setmana vinent

la setmana pasada va faltar la imprescindible elisa serna (madrit 1943-2018)

elisa, republicana i obrera en una fàbrica de components elèctrics, en 1966 s'incorpora al col·lectiu canción del pueblo; cantaban a la justícia, l'amor i la llibertat, contra la violencia de l'estat i la repressió de la dictadura.

el 1972, elisa va gravar a parís el seu primer lp amb el títol de quejido; disc molt representatiu de l'anomenada cançó de l'exili espanyol en el qual va incorporar la cançó «les presons», creada a partir d'un fragment del poema que, amb aquest mateix títol, havia escrit miguel en el seu llibre l'home aguaita (1937- 1939) .

aquella cançó, en aquell moment, va ser, sens dubte, un cant d'autèntic alliberament i esperança per als espanyols que estaven sent empresonats pel simple fet de manifestar-se contra la dictadura i reivindicar el dret a la llibertat. sense anar més lluny elisa va ser empresonada al març de 1975 com a conseqüència d'un recital celebrat a la universitat de valència.

figura fonamental de la.cançó d'autor, del compromís i de la lluita política ...

es va anar a cantar amb hilario i quintín. bon viatge

entrevista a elisa serna el passat 10 de març 2o18 per el company jose de ràdio klara de la poesía es un arma cargada de futuro, en ivoox