hui tirem de la llista de fusa activa plena de bandes de dones, bandes mixtes i cantantes solistes,

triem entre les propostes en valencià un recull d'estils que van del folk al punk, del reggae al jazz

marina alcantud - slow grind

jazzmatiks - camals mullats

noe - camal mullats

el diluvi - el viatge ànima

tarannà - alça la veu

clara andrés i senior - potser tingues raó cd valenciana

fera - feres

candela roots - soldat cd humanité

eva dénia - el paraigua cd quan abril era abril

carraixet - el meu país

café de fel (2o16)

mireia vives i borja penalba - imagine cd línies en el cel elèctric

maria arnal i marcel bagés - jo no canto per la veu cd 45 cerebros y 1 corazón

musicants - jove negra - absència

jazzmatiks banda de la marina (benissa i pego) grup de quatre músics i remei a la veu que versionen al jazz cançons en valencià.

el diluvi, #mestissatgemediterrani, des de la comarca de l'alcoià, amb flora a la veu

fera: mónica (bateria); miquel (guitarra); sara (baix i cors); natàlia (veu) de valència ciutat

tarannà és un grup de música en valencià que naix a la primavera del 2014. el grup està format per joves d'entre 15 i 20 anys de diversos pobles com cocentaina, muro d'alcoi, l'alqueria d'asnar i l'alcúdia de cocentaina (el comtat).

carraixet en la iii nit solidària pobresa zero "dóna'm la mà". teatre principal de valència. 14 d'octubre de 2016. cançó "el meu país". música: mari carme giner. lletra: marc granell. carraixet va nàixer a finals de l’any 1971.

cafè de fel, dos veus, poesia de vers lliure en valencià i jazz. la cantant key day i la poeta letícia marrades. prenen l’espai i la crítica a ritme de jazz

mireia vives i borja penalba i maria arnal i marcel bagés estaràn tocant juntes el proper 29 d'abril a alcoi

musicants músiques d'arrel tradicional de la mediterrània, de nova creació i tradicionals.

rebeca mut a les veus amb: abraham rivas, alberto gallego, eugeni camacho, ximo guardiola, euge saval, jordi pastor, manuel miralles

vanessa giner, instrumentista i vocalista de carraixet (per a la revista saó):

"fusa activa i un grup de dones feministes de l’àmbit musical hem creat una xarxa per recolzar-nos en la lluita contra l’heteropatriarcat musical i denunciar públicament el masclisme que sofrim a diari. hem iniciat diverses campanyes com «capgirem el 8 de març», amb la qual volem recuperar la data com un acte reivindicatiu i no com un espectacle organitzat des de la hipocresia. algunes hem decidit fer vaga i no treballar durant la setmana del 8-m. una altra campanya s’anomena «sempre ens quedarà el 8 de març», frase irònica que posem als cartells de festivals recollits entre totes, on la presència de la dona és inexistent o anecdòtica.

us deixe un breu recull de respostes davant les nostres denúncies:

–oficina de management on no hi havia cap dona entre els seus grups: «no tenim cap grup amb dones, però sí treballen a les oficines; això no és masclisme». açò és com dir que la majoria de presidents de govern en tot el món són homes, però no hi ha masclisme en l’esfera de poder perquè als seus equips hi ha dones.

–festival amb 100 músics, tots homes menys una dona: «això no és discriminatori, simplement és la vostra opinió». no és qüestió d’opinions, sinó una discriminació totalment visible i tolerada.

–«sou un col·lectiu minoritari». les dones no som un col·lectiu, i molt menys minoritari. som més del 50 % de la població mundial.

–«no esteu perquè l’equip organitzador es guia per la qualitat, no pel gènere», «no hi ha dones músics», «a les dones no els interessa la música», «que pesades, sempre esteu igual», «feminazis», etc.

–festival amb 0 dones, subvencionat amb diners públics i organitzat per un partit polític d’esquerra. resposta via twitter d’un polític del partit organitzador: «no ha sigut a propòsit. no s’ha fet amb mala intenció». com traduírem nosaltres aquest comentari?: «xiques, us hem discriminat i tractat com a ciutadanes de segona, però no ha sigut amb mala fe. no us poseu histèriques!». malauradament, la majoria de polítics ni tan sols ho veuen un problema.

–festival de «dones» i festival «a seques» (sense cap dona). si preguntem a l’organització per què no hi ha dones al seu festival «a seques», la seua resposta és: «no hi ha prou dones». aleshores, com podeu organitzar un festival de dones durant 4 dies?

per acabar amb aquesta discriminació i violència exercida cap al nostre sector, és important el suport per part dels companys. jo els demanaria que no participen en festivals amb 0 dones i que practiquen un acte d’insubmissió

fonts:

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1l_S_va-JDPbjd4zHuYmbBGhMC0KznmJPVaRTOsqtLH4/edit?usp=drive_web

https://revistasao.cat/30-dones-musica-en-valencia/