hui repasem les novitats musicals al pais valencià del que portem de 2015

01 julio bustamante - veu de neu (en el nombre del gato, comboi records diciembre 2014)

02 liuard - jo vull (cd 2015 sis)

03 bks - per que vull (versió en directe 2010 d'en ovidi per la benimaclet klub ska,

una de les efemèrides més destacades d'aquest 2015 es la commemoració

dels vint anys de la mort de l'alcoià Ovidi Montllo)

04 x fanekaes - corbella en mà (punk folk de vinalesa, ep 2015 x versionaes aquest disabte 25 juliol 2015, tocan al iboga summer fest, de bades a la carpa del circ)

05 trocamba matanusca - (cd 2015 mandoro i boruca, ontinyent, tocan a l'iboga)

06 la fístula valkànika - lluitem i lluitarem (cd 2015 la fístula ja està ací)

kaoba (cd 2015 canvis que es veuen vindre, ontinyent)

07 mox - si el polguera partir -amb el botifarra- (cd 2015 tuactes i rebomboris, meollos y revuelos)

08 komfusió -cançó

09 the sheenas - fallaz

10 auxili - detonem l’estona

11 kaoba - ments de circ (cd 2015 canvis que es ven vindre)

12 besugo - marihuana (nova rebarrejada 2015)

13 candela roots - pinta't un somriure (ep 2014 hungry, mesdemil)

14 va de bo - (cd 2015 travesses)

15 zoo - escenes quotidianes vol. iii

16 el rap de sura - estima'm lliure

(mani en valéncia, carrer de la pau 1976)

altres:

los chicos del maíz, cd la estanquera de shangai (2014)

herba negra, estàn registrant elseu 1er cd

deliri - ens fem grans (adelant del seu primer cd)

gatxamiga pa 15 (ep 2015, el petrer)

charly f i loren d - el martir (cd 2015 hip hop)

julio bustamante veu de neu (voz de nieve), rescatada del olvido por josé vte. grau, con quien la cantaba a dúo en 1974 (!!!) del disco en el nombre del gato (fi del 2014) en el que ha vuelto con su estilo inconfundible de canciones intemporales, imperecederas y entusiastas (fb). pop mediterrani d’interior, emotiu i misteriós, vitalisme tranquil, costumbrisme, gaudir del dia a dia... hi ha molta praderia en "veu de neu" que camina bé entre la percussió, els teclats llargs i la guitarra vaquera. especial bustamante en hard cuore ràdio malva... divendres 24 de julio toca a les naves al festival de la cançó del grao, carrer juan verdaguer 16, vlc no s'acaba mai

liuard eduard banyuls, un saforenc polifacètic, compositor i cantant del grup king kong boy, periodista musical, col·laborador habitual de la revista sons de xaloc, i moltes coses més en les quals posa cor i ànima, sota el nom de liuard acaba de publicar el seu primer treball discogràfic en solitari, sis

cinc temes son própies i el sisé, jo vull, és una adaptació de je veux, de la cantant francesa zaz

el títol del disc, encara que pot semblar massa explícit i relacionat amb el nombre de temes que hi apareixen, té una segona lectura, més personal, ja que estem davant del sisé projecte musical d’eduard banyuls (que perteneix al grup king kong boy). són temes construïts amb una gran sensibilitat, cançons que ens parlen de les grans qüestions: les diverses vessants de l’amor, la recerca de la llibertat i de la felicitat que partix de la necessitat de voler sentir-se viu, el desig sexual, sensual o simplement una ànsia de tendresa, etc.

són cançons que funcionen, cançons deliberadament senzilles, sense excés de pirotècnia sonora i verbal. però amb bellesa i saber fer. estem davant de l’inici de la carrera en solitari d’un músic, d’un cantautor valencià, sensible i intel·ligent i amb moltes coses a dir, que sap dir-les d’una manera molt personal (info per manel alonso)

x-fanekaes

x-versionaes es el seu primer treball enregistrat a illogical estudios (tavernes blanques - febrer 2015) punk folk de vinalesa, ep 2015 x versionaes aquest disabte 25 juliol 2015, tocan al iboga summer fest, de bades a la carpa del circ

corbella en mà és una versió de l'original 'salty dog' del grup nord-americà flogging molly:

--lletra-- ?#?Hortaésfutur?

al tio sento el que li agrada

és alçar-se ben matí

agafar la bicicleta

i anar-se’n cap al molí,

allí té un trosset de terra

on ell planta cebollí

alguna carxofa que altra

i també carabací.

ja està jubilat l’home

però aixina és com ell viu,

cabasset i la lligona,

faixa i gorreta a l´estiu

ell s´asseu vora la séquia

i esmorza de bon matí

rabasseta del terreno

i un parell de glops de vi

hi ha rumors

que un "p.a.i." van a aprovar

el tio sento diu que és seu

que l´hauran de matar

per quatre duros ell no el ven

i algun coll tallarà

espaiet a qui s’acoste

du la corbella a la mà

açò no és cas de broma

açò és una veritat

com el cas del tio sento

a l´horta en tenim a grapats

iaios que feien la vida

treballant la fanecà

els han furtat el terreny

i vides a fer la mà.

la trocamba matanusca, a finals del 2014, després de vora un centenar d’actuacions, se posaren amb l’autoedició del seu segon treball “mandoro i boruca”, s'atreviren ja amb la creació de temes propis i mirar a vore que eixia de tota la barreja musical. en 2012 enregistrem a la casa de l’oli el seu 1er treball, disc-tribut “balkan gypsy del bancal”, on versionàren temes tradicionals i d’altres bandes de la resta d’europa

iboga summer festival- tavernes de la valldigna , 24 juliol a les 1:00 pm

piles, 25 juliol a les 7:00 pm - 10:00 pm als carrers

8 agost, electro xaranga a nogueruelas (teruel)

fma amposta, 19 agost

pomarock-agres, 5 setembre

la fístula valkànika de tavernes de la valldigna van començar en abril 2013, fan música balkànika amb tocs de ska i algú de reggae. dissabte 25 de juliol tocan a les 12.30h a la plaça de tavernes de la valldigna. nou cd "la fístula ja està ací"

Mox nox

los mox son de puçol (horta nord) y su propuesta musical podría resumirse en la fusión del rock con el canto de estilo valenciano. un diálogo entre la tradición y el rock de afinidades anglosajonas. un diálogo entre las guitarras eléctricas y la dulzaina. la diferencia, sustancial, con otras propuestas precedentes, radica en los referentes. este tuactes y rebomboris, segunda entrega de los puzolanos tras la sorpresa agradable que fue palifonies (2013), se inspira en la manera de operar de bandas del rock independiente de granada, en el omega (1996) de lagartija nick y la leyenda del espacio (2007) de los planetas, ambos tocados y bendecidos con la colaboración del gran cantaor enrique morente, ya desaparecido . grandísimos álbumes que partían de los palos flamencos para articular un discurso básicamente rock, de llevar la tradición a su discurso musical, el rock alternativo, para entendernos. un poco el camino inverso que hizo en su momento camarón de la isla de acercamiento al rock en el legendario la leyenda del tiempo (1979).

la sombra, sobre todo de los planetas, era evidente en palifonies. y los miembros de mox nunca se han molestado en negar la evidencia. cuando apareció aquel álbum, quien firma estas líneas (xavier aliaga) resaltó el paralelismo "salvando las distancias" entre el acabado de una propuesta y otra. dos años después, sin embargo, las diferencias se han acortado. los de puçol afinan la propuesta, redondean las canciones y se muestran más atrevidos con los arreglos de guitarra y las melodías. las dos voces principales se acoplan de manera más convincente y complementaria, una más rock y la otra más próxima al canto de estilo. y puestos a articular una propuesta especular, pep gimeno botifarra hace de enrique morente, la guinda del pastel.

además de todo esto, las canciones son mas redondas. la dansà "alegrías de miliet" y la malagueña "barat a un gest" (con homenaje a "la malagueña de barxeta" incluido: "mira si he corrido tierras ...") configuran una magnífica entrada. las muy planetarias "la nostra guerra" (seguidilla) y "trista tarantela" dan espesor y complejidad a la propuesta. pero es con "si el poguera partir", un cant de batre con la participación de butifarra y un electrizante toque rock, que el álbum alcanza su cima. el estupendo fandango "tuactes y rebomboris", las sensacionales armonías de "j" y un nuevo regalo de butifarra al final, dejan una sensación inmejorable, de trabajo grande, importante. el punto de madurez de una banda que ha hecho la digestión correcta de los referentes para parir algo propio, valenciano y sustancioso.

komfusió després de tres anys de silenci discogràfic, els de la marina tornen i reprenen els principis de la fusió i l’eclecticisme, explotant-los ara en una dimensió creativa molt més àmplia. I és que la nova proposta de komfusió combina la música amb la literatura, la fotografia amb el dibuix i el documentalisme amb la ficció. tots els elements es concreten en un llibre-cd-dvd documental que té com a element cohesionador la paraula poble, i que es fonamenta, en certa mesura, en el concepte wagnerià d’obra total (fb)

the sheenas és una banda valenciana formada per cinc dones que rendeix tribut a ramones, però el concepte de the sheenas va més enllà d'un simple homenatge i els concerts són molt més que cançons dels ramones. és una particular visió de la seva música, utilitzant aquesta com a vehicle cap a un espectacle absolut i una celebració del punk-rock i dels himnes generacionals. capitanejades per la cantant i actriu pessebre riquelme i la seva visió global de l'escenari com un lloc apte per a molt més que cantar ia través de les seves performances i la idea del "show must go on" portada a l'extrem, una experiència the sheenas és, a més de un recorregut per la història d'una de les bandes més emblemàtiques de la cultura popular, una festa on la diversió, la sorpresa i un directe demolidor aconsegueixen no deixar ningú indiferent (fb)

auxili

amb un directe contundent no paran de girar per tot arreu, enregistraren un tema "detonem l'estona" en primavera i volen terminar seu segon cd abans de cap d'any

kaoba, fusió des de ontinyent ska, reggae, folk, rock... lletres de compromís, de lluita, inconformistes, volen canviar el món... després de "no mirem avall" 2012 acaben d'eixir "canvis que es veien vindre"

- 5 d'agost - festes d' ?#?Alfafara?

- 7 d'agost - ?#?LaFontDeLaFiguera?

- 8 d'agost - ?#?Sartaguda? (navarra)

14 d'agost al barsella rock, el ràfol d'almunia

5 de setembre al poma rock, agres

besugo és un grup d'amics de l'horta nord que decidiren materialitzar el seu amor per la música en valencià l'hivern de 1995. des d'aleshores no han parat de compondre i tocar en directe cançons pròpies. fins ara han edita tres discs, que la banda no defineix com a cap estil en concret i sempre autpeditas: mon besugo (2003), ona besuga (20011) i noves tradicions (2014)

candela roots, premi millor cançó sona la dipu (2 febrer 2015):

candela roots és un grup valencià de reggae format per músics que compten amb una base sòlida, que composen lletres per compartir fent servir melodies dolces. aquest projecte està format per músics amb una llarga trajectòria: estel a la veu, david van der meer a la bateria, karla palacios al baix, ricardo císcar a la percussió, joël vallés a la guitarra i fran acàmer a les tecles.

el 2014 va ser l’any de la seua consagració, amb l’edició del seu primer ep i el premi a la millor cançó en valencià al concurs de sona la dipu amb el tema pinta’t un somriure. el premi portava com a recompensa, la gravació d’un videoclip amb grans recursos de producció (fb)

vadebo, música i lluita. es va formar a la ciutat de valència a l'estiu del 2013 amb la intenció d'omplir un buit que els seus membres tenien, tots antics membres d'altres bandes de la ciutat i d'algunes encara en funcionament. aquest projecte tracta que mitjançant ritmes de la música combativa, projectar l'energia que els seus membres donen en cada vers, en cada cançó i en cada concert (fb)

parlem de travesses, el primer llarga durada dels valencians vadebo, que havia vingut precedit per uns quants avançaments al llarg de 2014 que ens havien anat avisant del que s’estava coent. musicalment vadebo es situarien com un grup bastant complementari a altres noms de l’escena valenciana del ska, el reggae i el hip hop. menys electrònics que aspencat, més reggae que zoo o atupa, bastant propers a la raiz – però amb referents valencians i no manxecs! -, jugant molt més amb els rapejats que auxili o egalité i mirant a estones a un hardcore-punk quasi de disidencia. tot açò ho trobem en un primer disc que sona net i professional, cosa que no és una sorpresa perquè ja ho havíem comprovat amb els avanços. l’espectre de veus entre els integrants de vadebo i unes quantes colabos fa que a més siga un disc molt coral. si li hem de posar un però seria que en alguns moments es recorre a alguns estàndards del ska punki massa gastats.

com molts altres companys de l’escena “alternativa”, molts d’ells ben jóvens, el major defecte recau en els textos, que a voltes tenen un cert regust a macarrons reescalfats al microones de la facultat. salvar el planeta, despertar un país o una ciutat són propòsits molts nobles, de fet són tant nobles que no caben en un disc (ni en una discografia ni en un programa electoral realista). per exemple el joc de paraules entre valència i violència a base de gastar-lo un dia se’ns tornarà un boomerang – i això que s’ha de ser molt zen per no violentar-se amb el caloret regnant – ; vaja que necessitem més subtilesa, més metàfora i no cavar-nos la pròpia tomba. sabem que no podem esperar que cada cançó composada per algú de la nostra escena musical escriga els texts amb la ironia de l’ovidi, el rigor de raimon o el costumisme de fer-nos vessar una llagrimeta de xavi sarrià. sobretot perquè açò, com el vi de guarda, es millora amb el temps i dins un tonell de roure.

unes percussions d’atmosfera negra que de tant en tant es repetixen amb encert al llarg del disc introduïxen “viure”, el primer tema del disc, que ja vam conèixer este hivern amb el clip de graphic records. esta cançó és potser la mostra perfecta del que proposen vadebo, un còctel entre optimisme musical i crítica social. a “va de bo!” ens sorprenen amb un final entre cèltic i oi!-hardcore difícil de contextualitzar. el featuring amb frida a “trencant els vidres” és sens dubte dels passatges estel·lars del disc. els versos incisius dels rapers del cap-i-casal fluixen ràpid i vadebo hi aporten el marc musical necessari perquè la durícia aparent del rap passe desapercebuda. és la grandesa dels ritmes jamaicans, que vadebo han sabut copsar com calia, com tornen a demostrar a la massa curta “otra noche” que tanca travesses abans el bonus track (dani monfort para revista tresdeu)

deliri, se presentan amb la cançó "ens fem grans" preparan el seu primer disc d'estudi amb l'imprescindible ajuda de clara calvo (king kong boy) i yon mikel garcia comencem la pre-producció. (fb)

el rap de sura - estima'm lliure

joves de massanassa composen un rap contra la violència masclista

24 xiquets i xiquetes de la localitat creen una cançó contra esta lacra social amb l’ajuda dels rapers toni mejías, de ‘los chikos del maíz’, i panxo, de zoo

xiquets i xiquetes de la localitat de massanassa (valència) presenten el rap que han composat contra la violència masclista. la cançó recull els valors que han après en els últims mesos amb el treball realitzat en el programa ‘eines per a la vida’ de l’associació sura escola de segona oportunitat (e2o), dedicada a la intervenció socioeducativa a través de metodologies d’èxit en menors amb risc d’exclusió social.

per a composar el tema, els 24 xiquets i xiquetes d’entre 10 i 15 anys que formen part del projecte de sura, han comptat amb l’ajuda de dos rapers experimentats. toni mejías, de ‘los chikos del maíz’, ha sigut l’encarregat de dirigir el projecte pràctic, amb la col·laboració de panxo, de ‘zoo’. ambdós cantants els han tirat una mà a l’hora de compondre els versos i triar la base musical.

zoo: creo que lo que más necesita la música en valenciano es desterrar el concepto 'música en valenciano'. la variedad de géneros es ya tan grande que ha trascendido al propio concepto. yo diría que la música en general necesita más grupos como los valencianos que lo han dejado: obrint pas, orxata sound system y próximamente la gossa sorda (fb)

pep gimeno botifarra: de xàtiva… pep botifarra, ha reinventat el món del folk i la cançó tradicional, ell soletes amb la seua veu, una pandereta i la canya badà. la música tradicional s’ha dignificat en els últims anys: “fins ara no s’ha fet una mica de difusió. ara és important. necessitem tindre identitat i vincles”, assenyala... va presentar un disc nadalenc a la fi del 2014

(en paco)

pepet i marieta: el grup, molt conegut a les terres de l'ebre i el nord del país valencià, va ser l'autor de la cançó de tv3 i catalunya ràdio l'estiu passat. el seu trompetista acaba de anar-s'en en un accident de tràfic:

nascut el 1973 a benicarló, paco albiol era informàtic havia estudiat música en l'especialitat de vent al conservatori salvador seguí de castelló. va ser membre de la benicarló big band i de la big band uji. era fill de ximo albiol, artífex de la recuperació de la dolçaina a benicarló (fb)