pep laguarda & tapineria - alceu-vos, xe, que ja és de dia/ sent

pep laguarda & tapineria - cims i abismes

pep laguarda & tapineria - caseta del plater

pep laguarda & tapineria - una paüra

pep laguarda & tapineria - milanta anys-llum blues

pep laguarda & tapineria - balada de l'àngel bru

pep laguarda & tapineria - coliri (deliri de les multituds)

el belda i els badabadocs - cims i abismes senzill 2011

remigi palmero - ràdio alger lp 1978 humitat relativa

tornem a l'estudi de ràdio klara en directe (novena temporada a ràdio klara, 21 en ràdio fuga)

recordant als que han faltat a l'estiu

al nostre entorn de músiques del món,

comencem al voltant de valència a rafelbunyol amb pep laguarda

autor del mític "brossa d'ahir", essencial obra seminal del anomenat pop mediterrani

aromes utòpics i sons alliberadors.

anhel de tornar a la naturalesa a la recerca de l'autèntic esperit humà

enregistrat a 1976, un cant a la llibertat després de la mort del maleit dictador, però no del seus

escoltarem el "brossa d'ahir" sencer, tall a tall

alceu-vos companyes, que ja es de dia, que arriba la tardor 2o18-19

o1 pep laguarda & tapineria - alceu-vos, xe, que ja és de dia/ sent

alceu-vos, xe, que ja és de dia/ sent, lletra

alceu-vos, xe, que ja és de dia...

sent la nit en la pell,

la mar en els ulls,

els núvols en el cervell

i el teu estrany estimar

el sent com un ocell volar...

veig el sol despertar

i al món caminar.

sent la veu d'un destí

que hi és morint a la nit

en un riuet de la mà.

blancs els murs del carrer

i blancs els sospirs,

blau el gest d'un infant

i el sol, el goig i l'amor

enllà de l'horitzó blanc.

ai, campanes de festa!

ding-dong

ding-dong

diiri-ding-ding-, dara-dang-dang...

pep laguarda encaixa temes llargs, ritmes mediterrànies amb la psicodèlia de la fusió progressiva, sempre amb el tamís de les guitarres acústiques i la flauta i els cors que endolcen i suavitzen el violí solista.

les lletres parlen de llibertat i naturalesa i tot cantat en valencià, tota una declaració d’intencions en 1976.

o2 pep laguarda & tapineria - cims i abismes

cims i abismes, lletra:

pujant als cims de boira m'acompanyes,

també descendint abismes sense llum,

et sent al meu costat en les tenebres:

a l'altra banda de l'amor tots dos

vivim junts.

hem vist l'infern de verds en companyia,

la glòria resplendent amb els nostres ulls.

moments multicolors de cada dia:

a l'altra banda de l'amor tots dos

vivim junts.

cims i abismes hem passat.

daevid allen (líder de gong i soft machine) va produir el disc, gravat als estudis que tenia a deia (mallorca).

pep laguarda - veu, guitarra, harmònica, percussió

- joan mari - guitarra, solista, veu

- viven - flauta, harmònica, címbalo

- pinet - bongos, vocals

- garri campanillo (també conegut com manolo garrido) - percussió

+

- daevid allen - baix (01, 04), productor

- pau riba - guitarra elèctrica

- saki guillem - llaüt, guitarra acústica, percussió, harmònica

- xavier riba - violí, mandolina, glockenspiel, veu

- joan bibiloni - cors (02, 04)

- pepe milan - cors (02, 04)

o3 pep laguarda & tapineria - caseta del plater

caseta del plater. lletra:

anem tots , pugem, pugem

a la caseta del plater.

anem tots , pugem, pugem

a la caseta del plater.

viven, no et volen aixina de lliure.

pinet, no et volen aixina de lliure.

garri, no et volen aixina de lliure.

joan, no et volen aixina de lliure.

jaume, no et volen aixina de lliure.

o4 pep laguarda & tapineria - una paüra

una paüra, lletra:

el vent arrasa les muntanyes

i amb el silenci va enraonant,

tot boig de pols sembrant aranyes,

pentina branques com dits de mort.

ben lluny enllà l'encís de l'aigua,

no sé perquè però dic el teu nom,

la fosca em fa oblidar la casa:

per tota resposta el vent del nord.

les mans de l'ombra m'abraonen

i el cant dels grills em fa tremolar,

no trobe el cel ni el blanc de lluna

i els gripaus m'envoltaran.

exactament conec ma grandària

però el misteri regna pertot,

se que sou dins de la gran casa,

però per un moment tot m'ha fet por.

endins, a prop del foc l'alcohol

us fa ballar fandangos;

endins, entorn del foc la joia

us fa cantar;

les llàgrimes del vi s'arranquen

amb un tango:

sé que us tinc al meu costat

primer eren només pep i garri amics del poble, rafelbunyol, joan fuster els va regalar els bongos, al cap de poc. després s’hi afegira viven, “un amic de pep que havia conegut a suïssa quan havia anat a treballar”. viven tocava l’harmònica i les flautes, que donarien un so molt especial a brossa d’ahir. després pep es va assabentar que un altre amic, joan marí, que era a londres, tornava a valència. ja tenien guitarrista.

el nom de tapineria ve del carrer de valència on vivien pep i garri i on assajaven també: “era un tercer pis —descriu garri— i donava a les teulades de l’església de santa caterina. era un luxe perquè teníem els vitralls de l’església a la mateixa altura del balcó i era un carrer tan estret que feia la sensació que d’un bot podies passar. era preciós, a l’estiu, obrir el balcó, posar-se a tocar i veure la llum de les vidrieres”.

pau riba, bon amic de laguarda que, fins i tot, es quedava a casa seua quan baixava a valència.

“toni pep organitzà un festival a l’aliança de poblenou, a barcelona, on tocàvem els tapineria de teloners; eduardo bort, els cotó en pèl i tancava pau riba amb una animalada de músics damunt l’escenari, tot i que només feia una cançó llarguíssima, que contagiava una festa increïble. allà sonàrem molt bé i pau riba va dir que s’havia de fer un disc. i va concretar més encara: “jo conec el daevid allen, que s’està a deià (mallorca) i no seria mala idea anar a gravar allà”.

o5 pep laguarda & tapineria - milanta anys-llum blues

milanta anys-llum blues, lletra

ton pare i ta mare no sabran ja mai

que has fet l'amor de nit amb un dimoni vell,

que has esclatat punxares amb un peu descalç,

que has combregat amb llet entre trons i llamps:

ton pare i ta mare dormen

dins d'un ou, incomunicats.

fesols bavosos plouen damunt del seus caps

i una ferum pudenta de televisió;

després, algun somriure postassassinat

com una dentadura que ha mort dins d'un got:

ton pare i ta mare a milanta anys-llum,

incomunicats.

daevid allen era un músic australià, cofundador junt amb kevin ayers d’un dels grups clau del rock psicodèlic, soft machine, i també de gong, a frança. diuen que el maig del 68 allen es va significar políticament regalant ossets de peluix als policies i això el va fer fugir de la república i aterrar a deià (mallorca) amb la seva parella, gilli smyth, també vocalista de gong.

garri campanillo recorda que allen i la seva casa els van deixar impressionats. “conforme entràvem allen ens anava dient de quin signe del zodíac érem i nosaltres ens miràvem de reüll al·lucinats. tu ets àries; tu, aquari... ens vam quedar parats perquè ens els va encertar a tots. tenia un rotllo molt estrambòtic: encenia lamparetes per a la inspiració aquí i allà i no ens deixava fumar a la majoria d’habitacions, sobretot a l’estudi”.

l'estudi l’havia batejat com a bananamoon observatory. era una habitació on allen tenia instal·lat un magnetòfon de quatre pistes, primer, recorda, s’enregistrava la part de pep i la guitarra i, un cop fet això, anava enregistrant les altres una per una, excepte els cors o les percussions, que tocaven alhora.

(alex miliàn, eltemps.cat)

o6 pep laguarda & tapineria - balada de l'àngel bru

balada de l'àngel bru, lletra:

allà dalt de les muntanyes les remors no l'inquietaven,

les raboses i els fardatxos li fugien espantats.

les cançons que udolava eren grunys horripilants.

ai, àngel bru,

el teu cant es perd per la soledat.

anys arrere esgotaves amb les teues passejades

la recerca agitada pels indrets de la ciutat:

pels racons més bruts i foscos on quelcom se sol trobar.

ai, àngel bru, exaltat,

les ales et tallaran.

tingueres més d'una història i raons per a inhibir-te'n,

tot venia i se n'anava sense tu fer-ne un comiat:

passares a la llarga llista dels qui mengen soledat.

ai, àngel bru, agres mans

que no reconeixeràs.

i la nit confon les ombre, les foscors sovint enganyaven;

tu patires, de vegades, el joc de les claredats:

després de mil garrotades de perdre t'havies fartat.

ai, àngel bru, al que plores

solució no li'n veig cap.

ni unes coses ni les altres t'eren massa agraïdes,

no estimaves la fortuna ni les bones relacions,

era, puix, irresoluble la teua situació.

ai, àngel bru, pel teu cap

massa delers han passat.

a les muntanyes pujares i viure amb els llops volgueres,

tot sabent que allà baix ningú no t'anava a plorar.

com les feres subsistires: rebolcant-te en llibertat.

ai, àngel bru, el teu cap

tots els somnis ha somiat.

oscar e. briz: "és aquest un disc d'aquells que transporta a un temps, a uns llocs reals o imaginaris, a certs paradisos perduts. de fet, escoltant la gravació sencera el temps es ralentitza i un sent l'enyorança d'altres èpoques on els plats es coïen amb una parsimònia i una tranquil·litat que avui ens semblen extingides, arrasades per la voràgine tecnològica i la velocitat que implica i s'imposa. l'esperit musical i artístic de pep laguarda i tapineria no s'ha perdut però, viu avui més que en cap altre lloc en la figura i les cançons de qui van ser companys i veïns seus, més concretament en les de manel garrido pérez, garri campanillo en aquella època i autor de la evocadora portada del merescudament anomenat clàssic valencià, i dels músics que l'han acompanyat des de fa ja un grapat d'anys, josep vicent tallada, samuel iborra esteve. honor a pep i a la seua obra."

o7 pep laguarda & tapineria - coliri (deliri de les multituds)

o8 el belda i els badabadocs - cims i abismes senzill 2011

el següent disc plexison impermeable havia de ser un disc de rock. sense rastre de pop mediterrani ni l’esperit de brossa d’ahir, enregistrat al 1979, no es va publicar fins al 2o12

brossa d’ahir. aquest disc és el primer d’una trilogia d’obres —amb humitat relativa, de remigi palmero, i cambrers, de juli bustamante— que marcarien el camí lluminós d’un estil mal conegut i poc transitat.

o9 remigi palmero - ràdio alger lp 1978 humitat relativa

fonts:

https://www.eltemps.cat/article/4824/els-dos-testaments-de-pep-laguarda#.W26QzNR7-JE.facebook

http://www.enderrock.cat/noticia/17690/mort/pep/laguarda/dels/pares/rock/valencia

https://www.ara.cat/cultura/Mor-Pep-Laguarda-musica-valenciana_0_2063793754.html

https://www.dirtyrock.info/2018/08/adios-a-pep-laguarda-uno-de-los-precursores-del-folk-psicodelico-mediterraneo/

http://www.enderrock.cat/disc/2978/plexison/impermeable

https://www.diarilaveu.com/noticia/83585/mor-el-music-pep-laguarda-un-dels-impulsors-del-rock-en-valencia-en-els-70

https://www.diarijornada.coop/cultura/20180804/mor-pep-laguarda-referent-folk-valencia

https://www.efeeme.com/ha-muerto-pep-laguarda-impulsor-del-rock-mediterraneo/

https://www.efeeme.com/pep-laguarda-haciendo-amigos/