desde la república bananera de españistán, sección mafia naranjera

hartas de lo podrido del ambiente nos centramos en lo bueno de la terreta, hoy grupos valencianos

el toma de tomasa:

traficants de sucre - sota terra (2014)

suquet de rap - nosaltres, els valencians

paula bam bam amb the skafeinats- a la llum de la lluna

zoo - corbella (cd 2014 tempestes venem¡n del sud)

pupil·les dilatives - dones

talps - au toit (cd 2014 simetries)

suquet de rap - nosaltres, els valencians

paula bam bam - a la llum de la lluna

el daca de la paca:

king kong boy - alcem el vol (cd 2014 alcem el vol, gandia, la safor)

egalité - surt el sol (cd 2014 surt el sol, de borriol -la plana alta)

acid cookies - no tinc por

pirat's sound sistema - digues que faràs

per si de cas

atzembla - al gran desert (cd el teu viatge)

miquel gil - prepara nou espectacle materia, 40 anys als escenaris

pep gimeno botifarra - prepara nou disc "ja ve nadal"

ovidi monllor - autocritica i critica

raimon - diguem no (50 anys del seu primer concert a xàtiva)

doctor divago - ligero como una pluma (single octobre 2014, 25 anys del seu 1er concert)

mai mai - la canço que mai s'acaba (cd 2014 mai mai)

ali farnal - qui guanya (cd som de ponent 2014)

suquet de rap, andreu y kaso, dos hermanos de godella que hemos decidido unirnos para sacar un nuevo trabajo como grupo. rap es políticamente incorrecto, crítico y feminista. nuestro objetivo es utilizar el rap como medio de reflexión y de concienciación social, sin dejar el sarcasmo, la ironía y el cachondeo de lado.

traficants de sucre, grup sorgit a benimaclet i format en 2013 per nou membres.

king kong boy és un grup de rock i mestissatge amb tocs pop i d'altres estils. després de molts canvis de formació i una primera maqueta (involució, 2012) en 2014 llancen el seu primer disc d'estudi, alcem el vol.

mai mai

banda de rock procedent de valència. música i energia sense límits. descarrega el nostre primer disc gratis a www.aramaimai.com.

talps -au toi,t lletre

El missatge ha arribat,

porta cendres del vell cant,

és la història de tots els reis,

és unànime amb el temps.

Ce qu'on avait c'etait pas l'argent

mais un tatouage pour tout le temps

les souvenirs ne s'expliquent pas

tout est resté sur le toit.

Vine amb mi a cridar al terrat:

tornaran tots els reis que s'han perdut.

Celui-là etait parfait,

celui-là etait a nous.

Viens avec moi

à crier sur le toit

on reverra tous les rois disparus.

Celui-là etait parfait,

celui-là etait a nous..

Je ne peux pas trouver ma case

cette lettre est très bizarre,

tout l'héritage reste dans la tête

comme l'eau d'une rivière sèche.

Les revoltes del canal

prenen forma arreu del món

des méandre aux creux des reins

à tous les rues de la Ville Rose.

agenda de convocatóries social

i

eventos gratits molt baratos

o

que lluixen per la seua excel·lencia

_dimecres 12 novembre 2014

· viatge reivindicatiu per un tren com servei social, públic, segur i de qualitat: valència-conca i madrit conca, concentració ara mateix a l'estació de conca

· azul y los desgraciaos a les 22h al kafcafé swing, blues, folk

_dijous 13

· IV jornades "acció, reflexió, acció" al centre social la dahlia de mislata, debat"dones i conflictes armats" amb nazarin armanian i abel ortiz "contextos per la desobediència" 19.30 h

· plaça mossen sorell a les 20hrs monólecs desde la exclusió, per valencia acoge

·mafalda, reggae al nehuen (el grau) 21.30h

·t ardor i trocamba matanusca al loco club 22h (gratuït)

_divendres 14

· desdeyunes i mercaet de segona mà al csa pangea de patraix

· mafalda al rock city de almassora

· alcorcón, madrit, el cifu a les 19h al itaca serlom tapiceries

_disabte 15

· desde les 10 hmercaet ecoxarxa de castelló intercanvi i moneda social

· a les 11h comença el III ciutat vella batega a la plaça de la botja

· 12h arriban les marxes de la dignitat a la plaça de patraix a les 17 hores mani

· comença la setmana antifeixista de montcada (consulteu ateneu montcada l'horta)

· 20h nit de rap feminista al csa el montó (alcasser) suquet de rap, pupil·les dilatives

·mafalda al àgora d' aldaia

· festa funk, soul, disco al cso el nido (benimaclet) menjar vegá, per recoltzar diners per reformar el local

_diumenge 16

· 19.30 concert de julio bustamante a la sala russafa presenta el seu nou disc "en el nombre del gato", 8 lerds

·versions de silvio rodríguez per mestizando al loca bohemia de benimaclet, 21.30h

_dilluns 17

·cadires de la fam, a la plaça del 15m a les 11h

best-2013-house-remixes-classic-rnb-1

Article publicat al Quadern dedicat a “La normalitat” de la música en valencià. Nª 393 corresponent a maig de 2014:

Una indústria musical que rema contracorrent

2014: la música en valencià es troba en el seu millor moment. Hi ha més quantitat que mai, de qualitat avalada tant per la crítica com pel públic, i amb una gran varietat d’estils musicals: rock, pop, cançó, hip-hop, electrònica, folk, metall, punk, etc.

No per el suport institucional, sinó la reactivació de la societat civil, s’ha creat una xarxa de concerts, cicles i festivals que creix i es consolida any rere any (La Gira, Feslloch, Festivern, Pop al Carrer, Festaborigen, Tardoràlia, Notes al Peu, Meruts Festival, Rock Penat, Xàbia Folk, Sona Baixet, Barcelona Escenari, Hostes, Trovam, VAM, Xalònia, Matisos, l’Aplec dels Ports, Cant al Ras, Diània, etc.). A l’any 2003 naix el Col·lectiu Ovidi Montllor de Cantants i Músics en Valencià (COM); empreses que fan promoció dels discos i els directes dels músics (La Casa Calba, Pro21 i La Sibil·la Valenciana són les principals gestores de la música en valencià), i també les (poques i petites) discogràfiques valencianes, que aposten per l’autogestió i sobreviuen a còpia d’il·lusions (La Casa Calba, Malatesta Records, Música de Telers, Mésdemil, etc.).

Per quart any consecutiu ha caigut la xifra d’espectadors (27 %) i de concerts (22 %), com també els ingressos dels drets d’autor dels directes. Si hi sumem les pèrdues globals de facturació (13 %) com a conseqüència, en part, de la crisi i l’augment de l’IVA, tan sols es pot concloure que el panorama és certament desolador.

Tanmateix, la reducció dels guanys de la indústria no ha afectat la creativitat ni l’activitat musical, tal com es demostra un any més en els Premis Ovidi, que enguany arriben a la novena edició amb la participació de 90 treballs discogràfics d’un ventall variat d’estils. Recordem que, al cap i a la fi, qui realment fa negoci amb els discos són les discogràfiques, i no la gran majoria dels artistes, i això encara és més cert, ateses les característiques específiques, en el cas del mercat musical valencià. Si ser una cultura minoritzada i altament dependent dels esforços particulars dels ciutadans per tirar endavant té algun avantatge, és precisament aquest: no dependre totalment de les fluctuacions del mercat global. Així doncs, trobem dues realitats paral·leles contraposades: d’una banda, una indústria discogràfica en crisi i, de l’altra, una eclosió artística sense precedents.

Val a dir, però, que la difusió dels artistes es manté tot i les pèrdues del negoci gràcies a l’augment de la distribució gratuïta o promocional de discos compactes, la reducció dels preus de venda o les descàrregues gratuïtes a través d’Internet. Hi ajuda també el fet que avui en dia els músics poden distribuir les seues cançons per mitjà d’uns altres canals sense haver-les de desar en format de vinil, casset o disc compacte. De fet, alguns discos ja tan sols s’editen en suport digital (un suport que aguanta el desplomament del mercat físic) i s’ofereix la possibilitat d’escoltar-los en línia o de descarregar-los de manera gratuïta o previ pagament. Així doncs, l’edició discogràfica no s’atura. De fet, la producció anual de discos en valencià ha experimentat un augment més que notable en els últims anys: 41 (1998), 35 (1999), 39 (2000), 35 (2001), 42 (2002), 47 (2003), 69 (2004), 67 (2005), 65 (2006), 79 (2007), 94 (2008), 115 (2009), 100 (2010), 110 (2011), 99 (2012), 116 (2013).

Els èxits dels cantants i músics en valencià (èxits potser relatius, però èxits al cap i a la fi) tenen el mèrit afegit d’haver sigut aconseguits a pesar dels dèficits estructurals existents. N’hi ha tres que destaquen: la manca de suport institucional, les limitacions del mercat i el poc cas que els mitjans de comunicació fan, en general, a la música en valencià.

Quant al primer dels dèficits, tant en la música com en la resta d’indústries culturals (llibre, teatre, audiovisual), la implicació de les institucions (sobretot de la Generalitat, però també dels ajuntaments) és imprescindible. Així doncs, calen mesures que facen efectiva la presència normal del valencià també en l’àmbit musical, com ara ajuts a la creació, adquisició de discos en valencià per a distribuir-los a les biblioteques públiques, promoció de concerts i festivals, etc.

Pel que fa al segon dels dèficits, constatem que malgrat l’eixamplament del mercat de música en valencià durant els últims anys, aquest continua sotmés a la anormalitat en què es troba la nostra llengua i, per consegüent, la nostra cultura. Josep Vicent Frechina en fa una anàlisi molt encertada: «Un mercat petit, definitivament esquarterat per la consolidació del procés autonòmic, amb una síndrome d’Estocolm galopant i sense expectatives d’ampliació més enllà de l’àmbit lingüístic, atesa l’escassa repercussió de les músiques no anglosaxones fora del seu context original i el bullying cultural que des de l’Estat s’infringeix sobre la llengua catalana».

En relació amb els mitjans de comunicació valencians, tant els de titularitat pública (quan n’hi havia) com privada, la música sempre ha tingut una presència anecdòtica; de fet, no tan sols la hi té la música, ans també la llengua. Els mitjans en què sí que apareixen els cantants i músics en valencià són aquells que podríem anomenar militants, que associen l’ús de la llengua a una opció política concreta. L’associació entre llengua i opció política és, clarament, un símptoma d’anormalitat. Aquests mitjans, tot i que no n’és la voluntat, s’adrecen a una audiència específica, i encara minoritària, que hi accedeix per ideologia, per consciència de tenir (i compartir) una identitat i una ideologia que no troben reflectida en uns altres mitjans de comunicació. Entre aquests hi ha Vilaweb, Saó, El Temps, Enderrock, El Punt (ara només en edició digital), Tresdeu.com, la desapareguda Info TV (amb programes musicals com «Watts» o «Les músiques d’Info TV»), el també desaparegut setmanari L’Avanç (que va editar amb la col·laboració d’Enderrock el Llibre dels músics i cantants en valencià), etc.

Aquesta militància, que no és sinó estimació per la pròpia llengua i cultura, també la conreen alguns periodistes a títol personal. Josep Vicent Frechina duu a terme una valuosíssima tasca de difusió de la cultura i la música popular a través de la revista Caramella. Frechina també és l’autor d’un dels blogs més interessants, pel que fa a crítica musical, que trobem actualment a la xarxa: La caseta del plater. Dins de l’àmbit radiofònic, també és important ressaltar el desaparegut Toni Mestre, a qui cal agrair programes com ara «De dalt a baix» (RNE) i l’alcoiana Amàlia Garrigós, que va omplir de música en valencià Ràdio Nou fins al seu tancament. Juntament amb ells, alguns altres periodistes (especialment des d’àmbits locals i comarcals) han treballat i treballen de valent per difondre la veu de cantants i músics.

Comptat i debatut, i malgrat les llums i les ombres, la situació de la música en valencià la fa una eina privilegiada per a contribuir a la normalització lingüística, la qual és ben lluny de ser una realitat al País Valencià. Estic convençuda que la música, que mentrestant se’n ressent, pot contribuir a capgirar la situació. Confiem que té aquest poder. Ara, cal que les institucions i els mitjans facen la seua part; sembla que els ciutadans ja fem la nostra.

Carla González. Periodista

Valencia, 10 de noviembre de 2014

En los últimos años las inversiones en Líneas de Alta Velocidad ha sido inversamente proporcionales al número de viajeros transportados, el 2% de los viajeros con el 87% de las inversiones, mientras el 13% del presupuesto debía cubrir las necesidades del 98% de las usuari@s.

Hace unos meses se adoptaron medidas encaminadas a desmantelar el ferrocarril público:

- La entrada en vigor de la Declaración de Obligaciones de Servicios Públicos (OSP), ha supuesto la reducción de casi el 25% de las relaciones de trenes, afectando a 800 trenes semanales, 40 de ellos entre Valencia-Teruel y Valencia-Cuenca.

- La división de Adif en dos empresas y de Renfe en cuatro sociedades mercantiles, aprobada recientemente en Consejo de Ministros perjudica gravemente el servicio público ferroviario y posibilita su privatización.

- La posible clausura de líneas que se consideren económicamente no rentables, como las de Teruel, Cuenca y Alcoi.

- La liberalización y privatización del servicio ferroviario de pasajeros de las líneas de Valencia y Murcia, que en este momento está en proceso de licitación y que antes de final de año ya podrán operar empresas privadas en este corredor.

La división de Adif y Renfe pretende encubrir el saqueo de las empresas públicas. La única finalidad es entregar a las constructoras la gestión de las líneas y las empresas divididas que sean rentables mediante un sistema concesional y aportaciones públicas para garantizar beneficios privados, dejando el resto de líneas en manos públicas para engrosar las perdidas, facilitando y justificando así, cierres y liquidaciones.

El Gobierno, aprovecha la actual crisis económica para justificar la venta de las líneas de VALENCIA de AVE-LD, Regionales y Cercanías, que han sido las primeras en licitarse y seran las primeras usuarias en sentir este perjuicio, que se concretaría en la desaparición de servicios y frecuencias, cierre de estaciones de viajeros y la posible clausura de líneas de manera definitiva.

Por ello, desde CGT denunciamos el acoso al Ferrocarril Público, en lo que podríamos considerar una nueva estafa a la ciudadanía, se pretende, sin rubor, sociabilizar las perdidas y privatizar los beneficios, con lo que se crearía una dependencia mayor de los recursos del estado, pero que no revertirán en los/as usuarios/as.

En octubre se han realizado varias jornadas de reparto masivo de octavillas informativas para dar a conocer a las personas usuarias y a la ciudadanía la situación tan delicada que atraviesa el ferrocarril público, y en noviembre y diciembre desde CGT vamos a realizar diversas movilizaciones contra la privatización de este servicio público esencial y continuaremos denunciándolo públicamente a la ciudadanía como la única que puede parar este expolio.

En noviembre y diciembre vamos a realizar concentraciones, encierros y charlas-coloquio en las principales estaciones y ciudades que corren el peligro de perder el tren y corren el peligro de ser privatizadas o clausuradas:

El pasado 5 de noviembre realizamos dos trenes reivindicativos repletos de personas que reclamaban el derecho a disponer de un servicio público esencial como es el transporte ferroviario. Salieron desde Zaragoza y Valencia para confluir en Teruel en una concentración que reunió a más de un centenar de personas en la Plaza de San Juan, con reparto de octavillas informativas incluido. A las 17,30 se realizó una, charla-coloquio en unos céntricos locales, para, mas tarde regresar desde Teruel, tanto a Valencia, como ha Zaragoza.

El miércoles 12 de noviembre realizaremos también dos trenes reivindicativos, en este caso, desde Valencia y Madrid, para confluir en Cuenca y realizar también una concentración junto a la Plataforma por el Ferrocarril Público de Cuenca, con la posterior conferencia en el espacio joven de esta ciudad. Posteriormente las expediciones regresarán a sus ciudades de origen.

El 25 de noviembre realizaremos una conferencia en la AAVV de Benimaclet.

En fecha sin determinar de noviembre y diciembre, se realizarán también conferencias en varios espacios de Valencia, Castelló y Murcia, así como un viaje reivindicativo a Alcoi.

CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO

SECTOR FEDERAL FERROVIARIO

SECCION SINDICAL DE VALENCIA