tras un paseíto veraniego volvemos, en la temporada 18 del programa, a un país donde si tienes amigos en el gobierno no entras a la cárcel o te regalan dinero, mientras los demás siguen luchando por un trabajo cada vez peor pagado, pero ya tendremos tiempo de quejarnos. esta ha sido nuestra canción del verano:

tomasa, vuelta del infierno de calcuta pincha:

zoo - estiu

novalima - machete

skama la rede - avante (4º cd 2014 avante)

hombres pájaro - amor de verano

karra ska'l - alfafara ska

potato - rula

laia bastús - m'agrada la gent

rincon sapiência - coisas de brasil -con denna hill-(cd 2014 SpguetoBR brasil)

mala fe - promo festival raf

la paca que ha estado poniéndole cañas, bien tirás, a l@s guiris se marca:

terrakota - homohumanidadecidade (portugal)

iman bayildi - o pasatempos (grecia)

tamikrest - ikous

temenik electric - deouni

zaz - comme ci, comme ça (francia)

etan finatawua - matinfa (mali)

la minera yanacocha, la más grande de américa del sur impone su proyecto conga por encima de los derechos de pobladoras y pobladores como máxima acuña de chaupe, mujer peruana cajamarquina que vive con su familia en tierras codiciadas por la minera.

máxima, su esposo e hijas se dedican a la agricultura y el pastoreo, cultivan ocas y papas que comercializan en el mercado local, con el fruto de su trabajo construyeron su pequeña casa en la que viven humildemente y educan a sus hijas e hijos.

la tierra no se vende

en los últimos 10 años máxima chaupe y su familia se han negado a vender sus tierras. por ese motivo fueron agredidos brutalmente en más de una oportunidad por personal de la minera que irrumpió en su propiedad, destruyó su casa junto a la laguna azul. máxima ha sido golpeada, arrastrada, su tierra invadida, mataron a sus perritos y ovejas. la familia chaupe acuña quedó en la intemperie de la jalca, con la solidaridad de amigos y familiares reconstruyeron su choza. después fueron denunciados por la minera y ahora condenados.

y por si fuera poco, después de emitida la sentencia condenatoria, el 8 de agosto del año 2014 minera yanacocha interpone nuevas denuncias penales contra la familia chaupe en la fiscalía de celendín, por usurpación del mismo predio tragadero grande. a pesar que las leyes peruanas impiden que una persona sea investigada o sentenciada por la misma causa, el ministerio público de celendín admitió estas denuncias, aun sabiendo que existe ya una primera sentencia sobre este tema.

por favor, no dejes de firmar hoy mismo la carta. tu firma se suma y la carta será entregada próximamente a las autoridades peruanas por la red latinoamericana de mujeres y la coordinadora de mujeres por el agua, la vida y la paz.

csa el monto?potato + funkiwis al 10º aniversari csa el montó

va ser el 2004 quan un grup de gent diversa de picassent i alcàsser ens varem decidir a convertir una antiga vaqueria en un espai alliberat. en aquell moment, però ara també, ens movia l’interés per l’autogestió del nostre oci, per la possibilitat de fer nostre el temps propi, en contra dels interessos del capitalisme cultural. reivindicàvem, d’aquesta forma, la nostra independència individual i la nostra autonomia col·lectiva.

durant estos anys s’han desenvolupat al montó activitats diverses de tipus musical, de teatre, conferències, tallers i moltes altres, que no han vingut sinó a fer palesa aquesta inquietud. els centres socials autogestionats són l’expressió manifesta de la capacitat del poble per autoorganitzar-se i mostrar que les alternatives al capitalisme i la democràcia parlamentària són possibles. el funcionament del centre social està organitzat per una assemblea on res es vota i les decisions es prenen per consens, després de debatre oportunament. aquesta forma horitzontal de funcionar respon a les nostres idees sobre la societat que volem, i les posem en pràctica al centre social. la necessitat d’estos espais respon al desig de recuperar el poder sobre les nostres vides, front a la submissió a l’estat i els poders establerts, per tal de construir un món millor.

la nostra lluita està a alcàsser, albal o silla i, per suposat, també a picassent doncs no es mou la localitat sinó la justícia social, l’antifeixisme o l’ecologisme. mentre aquestes raons perduren, els espais alliberats seran necessaris.

este 2014 el montó acompleix deu anys i per a nosaltres no és més que una fita més en el camí. això si, no volem deixar passar l’ocasió per enrecordar-nos de totes les persones que han passat pel csa, especialment per aquelles que han invertit part del seu temps en fer possible aquest aniversari. gràcies a totes.

igualment, gràcies, en esta ocasió, a les bandes funkiwis i potato, a l’ajuntament de picassent i a persones concretes que ens han ajudat: turu, zhye, gusmà...

finalment, convidem a totes les persones que ja coneixen el montó a què s’involucren més intensament en el seu funcionament, si desitgen que el csa continue obert. i a les persones que no ens coneixen, què ho facen...

salut i felicitats a totes.

zoo estiu suposa la presentació del nou projecte musical d'aquest col-lectiu de gandia dirigit per toni sánchez a.k.a panxo. lletra: panxo música: ainzmescla i màster: atomic studio

publicat el 19 jun 2014

cau la calor a la safor bombeja el ritme

no estem fent merda facilona, ací fem himnes

se’n va el dolor amb l’ olor a mar, les primaveres

demanen vida, l’estiu arriba…

el sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,

estic fent temes i esperant per si somrius,

érem feliços amb mentires de mil colors,

tinc els conflictes d’un suïcida, tinc por…

i vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,

que si ella sona jo tremole, lo màxim

venen trompetes, no és gillespie,

etern als samples, és ainsley: “brother, ho volen simple”.

volen que venga el discurs que ven, que no qüestione

volen que calle i que puge al tren

i aquella gent que em demana frases? que

em diu que torne? no s’imaginen lo mal que em senc.

pero hui ja passe del drama,

vull tocar el foc, sentir que crema

jo tinc set de vida, no de fama

no vull que un error siga un problema

però hui ja passe del drama

l’auto-compassió és una condemna

jo tinc set de vida, no de fama

no vull ni la reixa ni la pena

res del que passa és comparable a tu,

la nostra eixida eixida, homes i dones d’actes impurs,

tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable

a tu. passa la vida!

res del que passa és comparable a tu

la nostra eixida, homes i dones d’actes impurs,

perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable

a tu. passa la vida!

i un altre any perdut en esta confusió vital,

lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,

buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,

buscant que perga les forces, passa la vida i jo…

veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,

i baixa la esperança i puja el pa

i amb esta perspectiva qui vol crèixer, eh?

dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.

que no serà per ganes de ficar les bombes,

que serà per la por a perdre el que tenim

qui no censura el fons, critica per les formes

i uns passen del tema, i uns filen massa prim.

volen que venga el discurs que ven, la porten clara:

jo el que vull vendre és la victòria cara.

que vull mirar als ulls si un dia arriba l’hora…

que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora

pero hui ja passe del drama,

vull tocar el foc, sentir que crema

jo tinc set de vida, no de fama

no vull que un error siga un problema

però hui ja passe del drama

l’auto-compassió és una condemna

jo tinc set de vida, no de fama

no vull ni la reixa ni la pena

res del que passa és comparable a tu,

la nostra eixida eixida, homes i dones d’actes impurs,

tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable

a tu. passa la vida!

res del passa és comparable a tu

la nostra eixida, homes i dones d’actes impurs,

perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable

a tu. passa la vida!

agenda

·dimecres 3 concentració per les víctimes del accident de metro de valència. justicia! plaça mare de deu 19h.

21.30h solar corona cine "viatge a la lluna" de georges méliès

·dijous 4. assemblea ciutat vella batega. 19h racó de la corbella.

7ª assemblea orriols convive 19h parc d'orriols junt a la font

·divendres 5. massa crítica. passeig en bici per valència. plaça mare de deu 19.30h

21h plaça del pilar (velluters) festa estellés de la societat coral el micalet, homenatge a vicent andrés estellés, joan vinyoli i miquel ramon ferrà

21.30h cinema a la fresca a la plaça del hai-untament de benetússer: "interferències" tema: la crisis de la deuda

22.00h cinema a la fresca al solar dómada (carrer campos crespo 9) peli txeca: zêrt 1969 de jaromil jires, basada en la 1ª novela de milan kundera fue prohibida durante 20 años

22h agres. pomarock. auxili, karra ska'l, pirat's sound sistema, vadebó, aspencat, almorranes garrapinyades (5€ anticipá)

22.30h plaça d'europa (picassent) concert 10º aniversàrio csa el montó: potato + funkiwis

·disabte 6. 2º encuentros alternativos y populares de bimenes. polideportivu de martimporra (asturies) amb el drogas y (des)memoria band, la tarrancha, eskama la rede, arma x... per la xusticia social.

festival raf carcaixent (16 lerdos con acampada) cierran mafalda y abren los ganadores del concurso de bandas, los mala-fe del barrio valenciano de saidia. desconcierto, gatillazo, eukz, arzua 25, narko, vadebo, envidia kotxina,

·diumenge 7. brasil 20º grito dos excluidos: direitos básicos da população de baixa renda como terra e trabalho, educação e saúde, transporte e segurança e alimentação de qualidade, o extermínio da juventude, a violência contra a mulher, o trabalho escravo, o direito à moradia e a defesa do meio ambiente tão maltratado pelo uso de agrotóxicos, construção de barragens e mineração devastadora.

o grito dos excluídos, como indica a própria expressão, constitui-se numa mobilização com três sentidos:

denunciar o modelo político e econômico que, ao mesmo tempo, concentra riqueza e renda e condena milhões de pessoas à exclusão social;

tornar público, nas ruas e praças, o rosto desfigurado dos grupos excluídos, vítimas do desemprego, da miséria e da fome;

propor caminhos alternativos ao modelo econômico neoliberal, de forma a desenvolver uma política de inclusão social, com a participação ampla de todos os cidadãos.

la fístula vallkànika és una jove formació de tavernes de la valldigna que practica un estil inèdit fins al moment al nostre poble: la música d’arrels balcàniques. amb tots de ska i reggae, estos amants de la música (la majoria d’ells s’han criat als conservatoris), pretenen denunciar, amb les seues lletres, els aspectes més denigrants de la societat valenciana, centrant-se també en la situació política i social de tavernes. amb les idees clares i orgullosos de ser valencians, la fístula continua creixent, i ens han deixat estes paraules perquè els puguem conéixer millor.

rockdelavall: en primer lloc, ens agradaria que ens féreu un resum breu del grup (qui sou, quan es vau formar, etc.).

lafístulavallkànika: el grup el forma paco a finals de gener de 2013. els components actuals són: paco (veu i saxo alt), miguel (bateria), pereta (saxo tenor), sergi (de gandia, trompeta), als trombons tenim a ismael de xeraco i a c. carbó de beniatjar, júlia (violí), jordi (baix), bob (guitarra) i fran (guitarra, dolçaina). però no volem oblidar-nos d’altres companys que foren membres i fundadors com bauti (oboé), borja (trompeta), felipe (trombó), ignasi (trombó), carles gregori (percussió), alex escrivà (clarinet), sancho (teclat), joan pons (baix), jaume (saxo soprano) i adri fernàndez (percussió). si algú se’ns ha oblidat, que ens perdone. han sigut tants!

rdlv: com va sorgir la idea de formar el grup? expliqueu-nos també el significat del vostre curiós nom, si pot ser, hehe.

lfv: doncs a conseqüència de vore una gran actuació de l’electroxaranga la trocamba matanusca d’ontinyent, paco s’enamorà d’aquest estil de música i de seguida posà en funcionament un projecte, en principi instrumental, que en breu temps passà a reivindicar amb lletres de protesta.

respecte al nom, fa referència a una infecció que sol apareixer en mal lloc, i el sentit d’eixa mateixa és que la nostra missió consisteix en infectar tot els llocs amb la nostra música. com que tots en principi érem vallers i ens inspiràvem amb música balcánica, varem canviar la b per una v per fer així ressò de la nostra vall.

rdlv: teníeu clara la idea, des del principi, d’oferir esta classe de música al públic valler, que sempre ha sigut més amant del rock o punk?

lfv: no ens ho havíem plantejat. les influències de la música balcànica i les actuals tendències musicals ens porten a configurar aquest estil sense previndre l’acceptació del públic, al qual, al nostre paréixer, sembla agradar prou.

rdlv: encara que porteu poc de temps, quin ha sigut el concert que recordeu amb més afecte? supose que el del festivern, al magik, deu ser-ne un.

lfv: compartim totalment el teu punt de vista. tant els músics com el públic, ens ho vàrem passar d’allò més bé.

rdlv: parlant del festivern passat, em va cridar molt l’atenció la cercavila que va fer el grup d’ontinyent, la trocamba matanusca -una formació musicalment semblant a la vostra-, pels carrers del nostre poble. teniu pensat algun dia poder fer el mateix, és a dir, transportar la vostra música al peu del carrer?

lfv: en un principi, sí. però l’evolució del repertori ens condiciona més a tocar en l’escenari, ja que la part vocal ha guanyat protagonisme respecte als temes instrumentals que féiem a l’inici de formar el grup.

rdlv: a nivell de lletres, qui les escriu i quina és la intenció que voleu plasmar? vos considereu un grup ‘polític’?

lfv: les lletres, ara per ara, han sigut escrites per paco – el vocalista-, encara que també hi participen altres components. reivindiquem el que creiem que és just en la societat i denunciem la injustícia. sí que ens considerem un grup polític, però sempre donem suport al bé, vinga d’on vinga.

(fuente)