MorfuSinTaxi

NAASKO DJ dins de l'escenari Alchemy del Boom festival :

El Boom Festival és un festival internacional de música i cultura situat a prop d’Alcafozes, al municipi d’Idanha-a-Nova, al districte de Castelo Branco, a Portugal. El concepte d’aquesta biennal consisteix en l’encreuament de diferents gèneres de música electrònica, trànsit psicodèlic, temps baix, música techno i house, arts en general, pintura, escultura, ioga, videoart, cinema i teatre. El festival és considerat l’esdeveniment més gran d’aquest tipus a Europa cada dos anys i per la revista Rolling Stone com un dels festivals de transformació més famosos del món. Un festival inclòs i familiar, està dissenyat acuradament pensant en famílies amb nadons per a persones amb necessitats especials. El festival ha estat reconegut internacionalment pels seus esforços en sostenibilitat.

Kraftwerk és el nom del grup musical alemany, pioner de la música electrònica, fundat el 1970 pel pianista Ralf Hutter (Krefeld, Alemanya, 20 d'agost de 1946), i el flautista Florian Schneider Sleben (Bodensee, Alemanya, 7 d'abril de 1947 - 6 de maig de 2020). Ambdós són músics de formació clàssica que abandonaren progressivament els instruments tradicionals per investigar en la creació de sons, la interpretació i composició per mitjans electrònics.

Kraftwerk ("central elèctrica" en alemany), és considerada com una de les formacions més influents i revolucionàries de les darreres dècades. La seva petja s'ha estès més enllà de la música electrònica pura (on hi ha gèneres que mostren clarament la seva influència, com per exemple el techno, l'electro, el tecnopop, etc.), i han arribat a influir molts músics d'estils aparentment tan allunyats del seu com el rock, el jazz o la música clàssica, i fins i tot artistes d'àmbits extra musicals com pintors, coreògrafs, directors de cinema o escriptors. També ha estat (probablement) el, fins ara, intent més seriós per crear una música popular amb un so, idiosincràsia i llenguatge purament centreeuropeu però amb vocació internacional, com a resposta, sovint irònica, al monopoli cultural i comercial de la música anglosaxona.

Alguns dels músics o artistes que han demostrat devoció per Kraftwerk han estat David Bowie, Rainer Werner Fassbinder, Afrika Bambaatah, Aleksandr Balanescu quartet, U2, Depeche Mode, Orchestral Manoeuvres in the Dark, R.E.M., Divine Comedy, Moby, Talking Heads, The Human League, New Order, Gary Numan, Pet Shop Boys, Madonna, Simple Minds, Jeff Mills, Michael Jackson, Yellow Magic Orchestra o Michel Houllebecq, entre molts d'altres.

primera sessió de drum'n bass atmosferic al Morfusintaxi ! un set per poder escoltar amb la calma i saber-lo ballar com cal ... ritmnes trencats per les ones del voltraganés ... pup pa purupu pa i així anar fent fins que s'encomani el ritmne als nostres peus i no poguem parar de ballar !

L'ska és un estil musical originari de Jamaica precursor del rocksteady i més tard, del reggae. Com que és un gènere particularment apte per a fusions ha incorporat, a través de diferents variants, els més diversos llenguatges musicals. Des d'un principi, les versions a ritme de ska de composicions populars per a cinema i televisió (The James Bond Theme, Exodus, A Shot in the Dark, The Untouchables, etc.) li va gravar a foc la seua particular identitat, entre del carrer, nostàlgica i "misteriosa", característica que conservaria a través de les èpoques. Està fortament associada als moviments mod, rude-boys i skinhead.

El rocksteady és un gènere musical nascut a Jamaica cap a 1966.[1] Successor del ska i precursor del reggae, el rocksteady va ser conreat per conjunts vocals jamaicans com The Gaylads, The Maytals i The Paragons. El terme rocksteady vé d'un estil de ball esmentat a la cançó "Rock Steady" d'Alton Ellis. L'estil de ball del rocksteady és menys viu que no pas el del ska que el va precedir. El primer èxit internacional del rocksteady va ser "Hold Me Tight" (1968) del cantant de soul estatunidenc Johnny Nash, que va ser nº1 al Canadà.

Al final dels 60 es va produir una evolució rapidíssima del Ska al Rocksteady. El naixement del nou estil es va poder donar a dos fets: el primer va ser quan durant un calorosíssim estiu els músics es van veure obligats a alentir el ritme ràpid i enèrgic característic del Ska, ja que ni ells podien aguantar tocar-lo ni la gent podia ballar tan ràpidament amb tanta calor; el segon va ser quan un dia en el famós estudi d'enregistrament "Studio One" de Kingston no es va presentar el baixista a l'assaig i van haver d'improvisar, de manera que el pianista Jackie Mittoo va adoptar la base del baix amb la mà esquerra mentre tocava la seva part amb la dreta. El resultat va agradar moltíssim i quan va arribar el baixista li van demanar que toqués el mateix que havia tocat Jackie Mittoo. Així, la nova tendència en la música va ser un alentiment del ritme, una desaparició pràcticament total dels instruments de vent alhora que cobraven moltíssima importància el baix i el piano, i una èmfasi curosa en els temps del ritme. Havia moltes menys cançons instrumentals i el lideratge dels grups va deixar de ser dels solistes i va passar als vocalistes. De les cançons que es van gravar moltes van ser versions de grans del soul

El rocksteady va sorgir durant una època en què la joventut jamaicana començava a sobrepoblar els anomenats ghettos de la ciutat de Kingston - a barriades com Riverton City, Greenwich Town i Trenchtown. Inclús, Bob Marley va cantar i va gravar una composició titulada como el mateix gènere: "Rocksteady".

Tot i l'optimisme que contagiava l'ambient posterior a la independència de l'illa, la joventut no va poder compartir aquest sentiment. Molts d'ells es tornaren delinquiments que demostraven alguna identitat i estil. A aquests joves se'ls anomenà Rude Boys.

Les lletres del Rocksteady van des de temes romàntics fins a temàtiques dels rude boys - o eren simplement tonalitats ballables. A vegades, els vocalistes del Rocksteady feien versions de cançons que havien estat èxits als Estats Units. Els músics crucials en la creació de la música incloïen al guitarrista Lynn Taitt, al teclista Jackie Mittoo, al bateria Winston Greenan, el baixista Jackie Jackson i el saxofonista Tommy McCook.

Pedro Coquenão, va néixer a Huambo, Angola i va créixer als suburbis de Lisboa, Portugal. Ha estat creant i interactuant amb música, dansa, arts visuals, plàstiques i radiofòniques amb el nom de Batida que Significa beat en portuguès i es relaciona amb la cultura de la dansa i la música de Luanda.

BATIDA ! Una banda portuguesa que ens farà ballar d’una forma diferent , energia en estat pur ! Esteu preparats i preparades per aquest batut tan especial ? Doncs prepareu-vos per moure les caderes de valent ! Batida Soundway Records MorfúSinTaxi Dj morfú

Segons Gilles Peterson de la BBC6 Ӄs a un altre nivell"

NICOLA CRUZ . Va començar a fer música als 12 anys, primer com a percussionista però de seguida es decantà per l'electrònica. La seva música parteix dels instruments tradicionals andins i de la cosmovisió indígena en què allò dual té a veure amb la complicitat i la complementarietat, lluny del binarisme característic de les societat occidentals. Aquesta dualitat es reflecteix en la convivència sonora de la màquina i l'orgànic, el passat i el present, el local i el global, travessats per l'estil impredictible i místic que caracteritza a l'artista i que ha convingut a anomenar «andes step». A partir de les gires per diferents països neix el seu l'interès per provar nous instruments. i harmonies, i així sorgeix la col·laboració amb altres artistes en un intercanvi creatiu marcat per les gravacions de camp i la música com a llenguatge comú. Nicola Cruz

Undo, el creador de música, Dj i propietari del segell, ha viatjat molt tocant en alguns dels clubs i festivals més importants d’Europa. Durant aquest període ha continuat desenvolupant el seu segell Factor City, llançant produccions pròpies, remescles i col·laboracions (Fairmont, Ryan Davis). Desfer barreja i creua diferents influències i estils, modelant el seu so únic i reconeixible. Només cal desfer-lo

DJ Amable és un punxadiscos català. Amable, comença la seva carrera com a dj professional al Depósito Legal (L'Hospitalet de Llobregat) el 1985 i després de punxar en sales i discoteques de Barcelona decideix fundar la sala A Saco a l'Hospitalet de Llobregat, el 1991. Allà, es consagra com a dj de música alternativa i en tres anys trasllada el seu club a la macrosala Zeleste de Barcelona, fins al seu tancament l'any 2000. En la seva imminent i posterior obertura, ja com Razzmatazz, deixa de banda la direcció i se centra exclusivament en la seva tasca als plats i com a dj resident, fins a l'actualitat, de Razz Club, la sala principal, combinant la seva residència amb sessions en multitud de sales i clubs i festivals. Ha editat les seves sessions en diversos cd recopilatoris on selecciona i barreja molts dels grans temes de l'escena alternativa de cada any i també ha col·laborat en remixes per Love of Lesbian, Catpeople o Mendetz, entre molts d'altres.

Grouch es un productor de Nova Zelanda que ens fa ballar amb els seus paisatges dubistics psicodelics . Un set on els baixos van de banda a banda ! Vaja un crack dins de l’escena electrònica alternativa ! Sintonitza’ns cada divendres de 10 a 11 de la nit al 107.8 de la FM o ve per sreaming a www.ràdiovoltrega.com . També pots recuperar totes les sessions emeses al podcast via IVoox o via Google podcast . @morfusintaxi @radiovoltrega