Avui parlarem de la crítica. I no n'hi ha per tant. Rebem expectants el convidat. Mig sorneguer, amb un somriure tímid però còmplice, fa la crítica de la crítica crítica. Ens parla de l'amenaça ecològica que es desploma a cada microsegon. Diu que encara hi ha esperança i que tenim temps, tot i que molt poc, cada cop menys. Entén que s'ha de salvar el que es pugui salvar. I que la partida que hem de jugar, la jugarem amb les pitjors cartes possibles. Creu que el maximalisme ha estat una opció de gent molt desesperada o molt acomodada, que el pitjor marxisme sempre va ser un programa moralista pensat per a gent que no existia però que seria desitjable que existís, i que organitzacions que cabrien en una pista de pàdel poden exigir un procés revolucionari ecosocialista, però que té el mateix valor que reivindicar viatges en el temps o una cervesa que no deixi ressaca. No s’està per punyetes. De Salt a Madrid passant per Gijón. Avui César Rendueles a No n'hi ha per tant. Benvinguts. ------------------- Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.