Avui parlarem dels drets. I no n'hi ha per tant.El nostre convidat ho diu sense reserves: la revolució és més actual que mai, però no és imminent. Vivim en el temps dels monstres, en el mentrestant. I afegeix: si finalment hi ha un desenllaç neofeixista, caldrà coordinar els rellotges amb fraternitat republicana per fer-hi front. Ell és fill de la Llatinoamèrica rebel i català d'adopció. Orador sensible i esmolat. Ha anat a la recerca dels orígens i va també amb projectes de futur. Amb tots els dols oberts, ens crida a l'esperança. I ens explica somrient que el dret és la força dels febles contra la llei del més fort.Avui Gerardo Pisarello a No n'hi ha per tant. Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la terra. I no n’hi ha per tant. Les abstraccions ens perden. I és que les identitats sempre són pràctiques, concretes i situades. Cal Rosill, Peramola, comarca de l’Alt Urgell, Pirineus. Ella no en va marxar mai. Ni quan va estudiar Global Studies a Barcelona. Hi viu, hi treballa: per deure i per continuïtat, per amor. Dona, pagesa, treballadora, comunicadora, sindicalista. Ens parla de la necessitat de posar seny, derrocar els càrtels, planificar, ordenar, denunciar i pressionar. El dogma neoliberal sobre els preus es desfà com un terròs de sucre quan ens parla del que coneix de primera mà i ha estudiat a fons. Que cal passar a l'acció, que ja n'hi ha prou de tanta paràlisi per anàlisi. Més jove que nosaltres, però amb aura de padrina. En ella veiem el ruralisme com a forma de vida. Avui Laia Angrill a No n’hi ha per tant. Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la revolució. I no n’hi ha per tant. El nostre convidat és un militant que estudia i un estudiós que milita, comunista amb partit i amb memòria. Mestre de primària jubilat, lector i bon conversador. Va tornar als llibres d’història per entendre l’ensulsiada del bloc de l’est i encara hi busca claus per llegir el present de la mà d'Antonio Gramsci. Va investigar sobre la Revolució Francesa, la mare de totes les revolucions, al servei d'una revolució que encara ha de venir i que, sens dubte, vindrà algun dia. Amb ell aprenem que l'hegemonia no és una coalició electoral. Que l'Estat espanyol és rocós i dur, que no està per bromes, i que ha encadenat tres revolucions passives i un munt de transformismes. Ens diu que la derrota, amb el seu dramatisme, també ensenya; i que cal saber-la entendre per no repetir-la i superar-la. També ens encomana el bon sentit. I la fraternitat com una comunitat en lluita. L'intel·lectual no està desenganxat del món social. Orgànic, s'organitza i lluita. Com la PAH i com un sindicat de classe, no pas com un savi solitari dalt d'una columna al mig del desert. Avui Joan Tafalla a No n’hi ha per tant. Benvinguts.

-------------------

Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat

-------------------

Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la consciència. I no n'hi ha per tant.

El nostre convidat va estudiar psicologia però també filosofia. La recerca a Chiapas li va fer girar el cap com un mitjó; i avui s'ha convertit en professor, poeta i investigador, psicòleg cultural i de l'educació. No és partidari de posar àcid al trauma i mira el futur amb ulls brillants. Ens parla amb una veu calmosa i reconfortant de mil i un projectes. Ens diu que som obra de les nostres obres i de les dels altres. Que la consciència és dramàtica, que som les històries que ens han explicat i que ens expliquem avui encara. Que quan aprenem a regular signes i símbols ens fem lliures, perquè la llibertat és filla de la cultura. Que la consciència és un cor de veus. Que no té sentit separar intel·lecte i sentiments. L'escoltem. I en fer-ho, travessem el mirall de la identitat per reconèixe'ns en l'empatia i en un temps que no és cronos, sinó eó.

Avui Moisès Esteban-Guitart a No n'hi ha per tant. Benvinguts

-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la nació. I no n’hi ha per tant. El nostre convidat va néixer a Molins de Rei. I també va ser a Molins de Rei on va néixer com a militant. Primer, per la llengua catalana. I després, de la llengua a la nació sencera. Va estudiar Història i ha estat regidor i diputat. Resistent, mai no s'ha rendit. Ha escrit sobre Lenin i sobre l’esquerra independentista. Ha escrit molt. No ha abandonat. Ni la terra ni la classe. Ha empès junt amb d’altres, entre tots, com ningú. Potser nació significa que, al cap i a la fi, no estem sols. I que sempre renaixem una mica en els altres així com els altres reneixen una mica en nosaltres. Que una conversa és un pont i alhora un somriure; i que malgrat el foc i les llàgrimes, en el fons, la vida no mor. Avui Albert Botran a No n’hi ha per tant.Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem del discurs. I no n'hi ha per tant. No confonguis el beat amb el soroll. Ells volen inundar la zona de merda. Fang de troll perquè embarranquis. Pensa i no et deixis confondre. Ella arriba a l'estudi: il·lustrada, seriosa i preparada. Analitza críticament el discurs, les seves trampes i les seves maniobres. Díscola, lliure i militant. Més irònica que biònica. Supersònica. Estudiosa de les paraules i els missatges, de les capes i els miratges. I conversem amb ella de les causes d'un senil imperialisme. I parlem dels efectes i els afectes. De mems, bots i fakes. De l'augment de la temperatura emocional i l'ombra sigilosa del poder que mentrestant ens escanya. L'escoltem, gaudim. I així és com ens prepara per a la pròxima onada. Avui Laura Camargo a No n'hi ha per tant. Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la propietat.I no n'hi ha per tant.I què importa la propietat? El nostre convidat agafa el bisturí i, amb minuciosa traça, analitza la propietat en totes les seves formes. Té un treballat sentit històric. I ens demostra que la propietat privada capitalista, exclusiva i excloent, absoluta i sense utilitat social, és una anomalia. Viatjar per la història ens fa prendre consciència de la nostra pròpia contingència. El que donem per descomptat no és més que una trista possibilitat entre moltes. No té res de necessari, es pot transformar, cal fer-ho. L'escoltem com parla i ens contagia el seu amor per la recerca i la teoria, el seu art del concepte afinat. Amb una llibertat il·lustrada per combatre l'arbitrarietat dels amos, amb una subtil ironia. Entregat. Avui Jordi Mundó a No n'hi ha per tant!

Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de les necessitats. I no n'hi ha per tant. I és que és un fet incontestable: estem perduts. De crisi en crisi, trinxant el planeta, ignorant els drets de la majoria. Diuen que no hi ha res més pràctic que una bona teoria. La nostra convidada arriba, serena i concentrada, per orientar-nos. La seguim pel camí que va fent a pas segur, esperant-nos, amb curiositat de filòsofa i martell militant. Diu que cal posar les condicions necessàries per a una vida bona, que cal respectar els límits del planeta i que cal construir institucions justes sobre les runes de les injustes. Satisfer les necessitats universals perquè cadascú pugui fer el seu propi projecte. No és el món d'ara, però pot ser el món del futur. Perquè el món no sigui un passat sense memòria. Deixar anar tot el que amarrem, amarrar tot el que deixem anar. Fer un gir, canviar de sentit i decréixer. Per créixer d'una altra manera.Avui Carmen Madorrán a No n'hi ha per tant!. Benvinguts. Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la crítica. I no n'hi ha per tant. Rebem expectants el convidat. Mig sorneguer, amb un somriure tímid però còmplice, fa la crítica de la crítica crítica. Ens parla de l'amenaça ecològica que es desploma a cada microsegon. Diu que encara hi ha esperança i que tenim temps, tot i que molt poc, cada cop menys. Entén que s'ha de salvar el que es pugui salvar. I que la partida que hem de jugar, la jugarem amb les pitjors cartes possibles. Creu que el maximalisme ha estat una opció de gent molt desesperada o molt acomodada, que el pitjor marxisme sempre va ser un programa moralista pensat per a gent que no existia però que seria desitjable que existís, i que organitzacions que cabrien en una pista de pàdel poden exigir un procés revolucionari ecosocialista, però que té el mateix valor que reivindicar viatges en el temps o una cervesa que no deixi ressaca. No s’està per punyetes. De Salt a Madrid passant per Gijón. Avui César Rendueles a No n'hi ha per tant.Benvinguts. ------------------- Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la crítica. I no n'hi ha per tant. Rebem expectants el convidat. Mig sorneguer, amb un somriure tímid però còmplice, fa la crítica de la crítica crítica. Ens parla de l'amenaça ecològica que es desploma a cada microsegon. Diu que encara hi ha esperança i que tenim temps, tot i que molt poc, cada cop menys. Entén que s'ha de salvar el que es pugui salvar. I que la partida que hem de jugar, la jugarem amb les pitjors cartes possibles. Creu que el maximalisme ha estat una opció de gent molt desesperada o molt acomodada, que el pitjor marxisme sempre va ser un programa moralista pensat per a gent que no existia però que seria desitjable que existís, i que organitzacions que cabrien en una pista de pàdel poden exigir un procés revolucionari ecosocialista, però que té el mateix valor que reivindicar viatges en el temps o una cervesa que no deixi ressaca. No s’està per punyetes. De Salt a Madrid passant per Gijón. Avui César Rendueles a No n'hi ha per tant. Benvinguts. ------------------- Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.