Avui parlarem del discurs. I no n'hi ha per tant. No confonguis el beat amb el soroll. Ells volen inundar la zona de merda. Fang de troll perquè embarranquis. Pensa i no et deixis confondre. Ella arriba a l'estudi: il·lustrada, seriosa i preparada. Analitza críticament el discurs, les seves trampes i les seves maniobres. Díscola, lliure i militant. Més irònica que biònica. Supersònica. Estudiosa de les paraules i els missatges, de les capes i els miratges. I conversem amb ella de les causes d'un senil imperialisme. I parlem dels efectes i els afectes. De mems, bots i fakes. De l'augment de la temperatura emocional i l'ombra sigilosa del poder que mentrestant ens escanya. L'escoltem, gaudim. I així és com ens prepara per a la pròxima onada. Avui Laura Camargo a No n'hi ha per tant. Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la propietat.I no n'hi ha per tant.I què importa la propietat? El nostre convidat agafa el bisturí i, amb minuciosa traça, analitza la propietat en totes les seves formes. Té un treballat sentit històric. I ens demostra que la propietat privada capitalista, exclusiva i excloent, absoluta i sense utilitat social, és una anomalia. Viatjar per la història ens fa prendre consciència de la nostra pròpia contingència. El que donem per descomptat no és més que una trista possibilitat entre moltes. No té res de necessari, es pot transformar, cal fer-ho. L'escoltem com parla i ens contagia el seu amor per la recerca i la teoria, el seu art del concepte afinat. Amb una llibertat il·lustrada per combatre l'arbitrarietat dels amos, amb una subtil ironia. Entregat. Avui Jordi Mundó a No n'hi ha per tant!

Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de les necessitats. I no n'hi ha per tant. I és que és un fet incontestable: estem perduts. De crisi en crisi, trinxant el planeta, ignorant els drets de la majoria. Diuen que no hi ha res més pràctic que una bona teoria. La nostra convidada arriba, serena i concentrada, per orientar-nos. La seguim pel camí que va fent a pas segur, esperant-nos, amb curiositat de filòsofa i martell militant. Diu que cal posar les condicions necessàries per a una vida bona, que cal respectar els límits del planeta i que cal construir institucions justes sobre les runes de les injustes. Satisfer les necessitats universals perquè cadascú pugui fer el seu propi projecte. No és el món d'ara, però pot ser el món del futur. Perquè el món no sigui un passat sense memòria. Deixar anar tot el que amarrem, amarrar tot el que deixem anar. Fer un gir, canviar de sentit i decréixer. Per créixer d'una altra manera.Avui Carmen Madorrán a No n'hi ha per tant!. Benvinguts. Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la crítica. I no n'hi ha per tant. Rebem expectants el convidat. Mig sorneguer, amb un somriure tímid però còmplice, fa la crítica de la crítica crítica. Ens parla de l'amenaça ecològica que es desploma a cada microsegon. Diu que encara hi ha esperança i que tenim temps, tot i que molt poc, cada cop menys. Entén que s'ha de salvar el que es pugui salvar. I que la partida que hem de jugar, la jugarem amb les pitjors cartes possibles. Creu que el maximalisme ha estat una opció de gent molt desesperada o molt acomodada, que el pitjor marxisme sempre va ser un programa moralista pensat per a gent que no existia però que seria desitjable que existís, i que organitzacions que cabrien en una pista de pàdel poden exigir un procés revolucionari ecosocialista, però que té el mateix valor que reivindicar viatges en el temps o una cervesa que no deixi ressaca. No s’està per punyetes. De Salt a Madrid passant per Gijón. Avui César Rendueles a No n'hi ha per tant.Benvinguts. ------------------- Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la crítica. I no n'hi ha per tant. Rebem expectants el convidat. Mig sorneguer, amb un somriure tímid però còmplice, fa la crítica de la crítica crítica. Ens parla de l'amenaça ecològica que es desploma a cada microsegon. Diu que encara hi ha esperança i que tenim temps, tot i que molt poc, cada cop menys. Entén que s'ha de salvar el que es pugui salvar. I que la partida que hem de jugar, la jugarem amb les pitjors cartes possibles. Creu que el maximalisme ha estat una opció de gent molt desesperada o molt acomodada, que el pitjor marxisme sempre va ser un programa moralista pensat per a gent que no existia però que seria desitjable que existís, i que organitzacions que cabrien en una pista de pàdel poden exigir un procés revolucionari ecosocialista, però que té el mateix valor que reivindicar viatges en el temps o una cervesa que no deixi ressaca. No s’està per punyetes. De Salt a Madrid passant per Gijón. Avui César Rendueles a No n'hi ha per tant. Benvinguts. ------------------- Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la responsabilitat.I no n'hi ha per tant.Ella és ciutatvellenca, arquitecta i activista. A la política segrestada pels partits oposa cultura deliberativa i parlaments ciutadans. Va posar el cos per alertar contra la corrupció. Tenaç, constant i constructiva, opta per la micropolítica dels fets concrets. Busca recrear la comunitat de baix a dalt, sense els vicis del partidisme. En trànsit, pels llindars i les escletxes del sistema, ens anima a acompanyar-la cap a una transició ecològica i social. Tu i jo, nosaltres: que com el Mowgli de Kipling hem de voler parlar la llengua de cadascun dels animals de la selva. I qui diu selva, diu ciutat, comuna o república. Avui Itziar González a No n'hi ha per tant. Benvinguts.Benvinguts.-------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de l'audàcia. I no n'hi ha per tant. El nostre convidat és economista i pastisser. De Bellpuig, ferm com la seva terra. Ens diu que prové d'una família de rojos pobres. Ben aviat va aprendre a viure en els valors del treball, la comunitat i l'ajuda mútua. No es va deixar embruixar pels cants de sirena de l'economia que s'ensenya a la universitat, però ha passat hores i més hores a la biblioteca. És com un germà gran que es fa estimar amb el seu exemple. Com el d'un seminari d'economia crítica que ens ha format arreu del territori. Ens recorda que capitalisme és crisi i que ens ronden els voltors. Però que no podem rendir-nos. I és que quan més adverses són les condicions, més necessària és l'audàcia. Sempre l'audàcia. Avui Josep Manel Busqueta a No n'hi ha per tant. Benvinguts.

Avui parlarem de l'escola, i no n'hi ha per tant. Potser quasi tothom té una opinió o altra sobre com s'hauria d'educar. Que si cal continuar innovant o si cal tornar enrere. Es pot tornar mai enrere? El nostre convidat és investigador i professor universitari de didàctica de les ciències. Va estudiar Física i ha trepitjat les aules per ensenyar. Ens explica apassionadament que el protagonista ha de ser l'aprenentatge de cada alumne. Defuig tant el catastrofisme com la ingenuïtat. Les seves paraules van acompanyades de recerca, lectures i experiència. Identifica biaixos i prejudicis, renega dels savis que no practiquen i no es critiquen, somriu. No se les dona de res, però ho dona tot per fer-se entendre. L'escola viu una crisi existencial. I no ens en podem desentendre. Amb ell, gaudim aprenent i aprenem gaudint. Avui Víctor López a No n'hi ha per tant. Benvinguts

Avui parlarem de la república. I no n'hi ha per tant. Amb un convidat que no vol regalar res a la dreta: ni les bones maneres,ni la bellesa ni la virtut. Que canta La Internacional i afina, que escriu poemes i ens instrueix fraternalment. Té el rigor de l'acadèmia i la bonhomia dels millors amics. Defensa la llibertat contra totes les dominacions i contra totes les violències. Va tenir un mestre que també va ser mestre nostre. Vol una república amb terra i amb sostre, on ningú hagi de demanar permís a ningú per ser qui és, on els ciutadans es puguin mirar als ulls, on tant la casa com la plaça siguin espais de recíproca llibertat. Ens parla d'una vida digna, d'amarrar el poder a lavoluntat popular, de no creure en mites i deposar els reis. Ja és hora de desbrossar. O ara o mai. Avui David Casassas a No n'hi ha per tant. Benvinguts.

Avui parlarem de la classe. I no n'hi ha per tant. Viatjarem des del Carmel fins al Ministeri de Presidència chavista. Recorrerem l'Amèrica Llatina i l'exili republicà. Entre anarquistes, llibres i tablaos de flamenco. Ho farem acompanyats de qui va ser la rebel de la classe i la primera de la classe, i que avui reivindica l'orgull, l'orgull de classe. Se'ns apareix dins un bardissar espinós. Amb el cor a la mà, tan autèntica, dolça i dura a la vegada. De la geopolítica a l'Estat capitalista. I d'aquí al tossut somni de la igualtat, del comunisme. Una política que es fa politòloga. Una politòloga que es fa política. Avui Arantxa Tirado a No n'hi ha per tant. Benvinguts. Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.