Hi ha ments que no encaixen, no perquè es creguin superiors, sinó perquè veuen massa.Veuen patrons, intencions, silencis. Senten el món en capes, i el món —massa pla— els diu arrogants.Però no és arrogància: és profunditat.Aquest monòleg alastorià és un homenatge als pensadors i pensadores que prefereixen la veritat al confort, el silenci a la multitud i la coherència a l’aplaudiment.

Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe