Un any més la festa major de Sant Joan de les Abadesses va ser un èxit de participació i molt lluïda. Dimarts, que va ser quan va acabar-se, centenars de persones van sortir pels carrers del municipi amb la festa holi i la de l’escuma i la Bogeria, que va remullar d’aigua a tothom amb un recorregut que acabava a la plaça Major.

La situació a la llar d’infants municipal El Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses s’ha normalitzat aquest inici de curs 2025-26 després d’un final del curs passat força complicat, en què va arribar a haver-hi només tres educadores disponibles. Com que llavors no es complia la ràtio, el grup municipal d’Esquerra Republicana va denunciar públicament la situació, que ara ja està solucionada. La llar d’infants ha començat el curs amb tres grups: dos d’Infantil 2, que tenen 13 alumnes cadascun i on encara se’n podrien matricular set més per grup i un grup d’Infantil 1, que sí que està complet amb 13 alumnes, que són les places disponibles. No hi ha hagut cap grup d’Infantil 0, perquè no han tingut demanda. La millor notícia és que la llar d’infants compleix la ràtio establerta pel Departament d’Educació.

La nova edició revisada i ampliada de la biografia del santjoaní Jaume Nunó, compositor i músic de gran trajectòria internacional, conegut per ser l’autor de la música de l’Himne Nacional de Mèxic, es va presentar fa uns dies a Sant Joan de les Abadesses. La presentació va anar a càrrec del musicòleg i divulgador Cristian Cantón, que és un dels dos autors de “Jaume Nunó. Més enllà de l’himne nacional mexicà”, juntament amb Raquel Tovar. Cantón, que fa més d’una dècada que treballa sobre la figura de Nunó, explica que va escriure la biografia arran d’un encàrrec del cònsol de Mèxic, perquè ell ja havia fet un treball anterior de Lluís Jordà, un músic contemporani a Nunó. El compositor santjoaní havia estat víctima de la seva pròpia obra i, tot i haver escrit entre 400 i 500 obres, se’l coneix només per la música de l’himne mexicà.

“Vida que guanyo” és el tema que estem escoltant de la cantant Laura Garriga, l’artista que obrirà la cinquena edició del Fira Músics, el minifestival de música gratuït que s’integra a la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses. Enguany, serà una de les primeres activitats de la festa, ja que es farà aquest dijous coincidint amb la Diada Nacional, de 5 de la tarda a 2/4 d’1 de la matinada. Hi haurà tres concerts a l’Era d’en Serralta i tres més a la plaça Comamala que s’aniran alternant horàriament per moure’s d’un espai a l’altre.

Aquest dissabte, el Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses va acollir la presentació del nou monogràfic de la Festa Major. El text d’aquest 2025 es titula “Sant Pol: l’església del poble” i ha estat elaborat per Joan Ferrer Godoy, que és el responsable de l’Arxiu del Monestir de Sant Joan i director de l’Arxiu Històric de Girona. El disseny i la maquetació de la publicació han anat a càrrec de Jordi Canelles. Tal com va explicar Ferrer, la documentació als seus inicis era bastant escassa.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha rebutjat les al·legacions del grup local d’Esquerra Republicana, presentades el gener d’enguany, sobre el projecte bàsic i executiu de l’adequació i millora energètica del pavelló municipal per la dinamització del turisme esportiu. El portaveu republicà, Sergi Albrich, va recordar que l’abril del 2024, van evidenciar que, dels 16 equipaments municipals, només un: la llar d’infants, estava legalitzat perquè complia tots els requisits normatius. Els republicans comparteixen els objectius generals del projecte, sobretot, pel que fa a la millora de l’eficiència energètica, l’accessibilitat, la digitalització de les instal·lacions i la protecció davant del risc d’incendis. Per això, Albrich es mostrava content pel fet que l’equip de govern farà una inversió de 600.000 euros al pavelló, però amb tot, creu que es quedaran curts, ja que pensen que només s’inverteix en accions com l’eficiència energètica o en actuacions en l’àmbit d’antiincendis.

Aquesta setmana, l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha fet les obres d’instal·lació d’una nova canonada d’abastament d’aigua al sector de Les cinc fonts, amb l’objectiu de substituir la infraestructura antiga que presentava fuites importants i dificultats tècniques de reparació. Abans de l’estiu es va detectar una pèrdua notable d’aigua en el tram final de la conducció existent, i es va inhabilitar la font.

El futbolista de Sant Joan de les Abadesses, Álex Corredera, ha fitxat per l’Sporting de Gijón. El conjunt asturià, que actualment milita a la Liga Hypermotion, la Segona Divisió del futbol espanyol, aquesta temporada ha acabat onzè amb 56 punts, a mitja taula del campionat. El santjoaní, de 29 anys, ha signat pel conjunt blanc-i-vermell fins a l’any 2028. Corredera prové del Khimki, equip de la primera divisió russa, en la que va ser la primera experiència a l’estranger del de Sant Joan. Allà ha jugat 22 partits de lliga i 4 de Copa, on ha donat una assistència en més de 1.500 minuts disputats. Corredera tenia clar que volia tornar a jugar a Espanya i l’oferta de l’Sporting era molt bona.

Aquesta setmana, l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha enviat una carta als veïns del barri del Roser per informar-los que l’estat del mur i del talús que el sustenta situat sota el carrer de Vidabona està en bon estat. Una afirmació reafirmada per les conclusions de l’estudi geotècnic encarregat pel consistori i que detalla que no presenta problemes estructurals. L’alcalde Ramon Roqué explicava que l’informe es va encarregar el mes de febrer d’enguany a l’empresa especialitzada Geoinformes i està signat pel doctor en geologia Josep Maria Costa i Mercadal. En el moment de rebre’l, el consistori no va fer-ne difusió pública, ja que considerava que no calia després de no identificar cap problemàtica.

Aquest dimarts, unes 350 persones gairebé van omplir l’auditori del Conservatori del Liceu per assistir al concert de música de Jaume Nunó. Una actuació emmarcada dins del conjunt d’actes de commemoració del bicentenari del naixement del compositor santjoaní i autor de la música de l’Himne Nacional Mexicà. Aquest concert, de caràcter inèdit a Catalunya, va oferir una selecció d’obres musicals del compositor, la majoria de les quals mai no havien estat enregistrades ni interpretades en públic. Les partitures van ser recuperades pel musicòleg i biògraf de Nunó, Cristian Canton Ferrer, reconegut per la seva tasca de recuperació del patrimoni musical català vinculat a Amèrica i per la seva recerca sobre les migracions històriques catalanes. El repertori va comptar amb petites introduccions de Canton per contextualitzar les sis peces que es van tocar.