Black Soul: la guitarra simfònica de Jordi Martínez

Quan la guitarra deixa de ser un instrument i es converteix en una veu, apareix Jordi Martínez. El guitarrista bagenc, conegut pel seu talent camaleònic i la seva trajectòria en formacions com Autoput, Aquell Parell o Strombers, presenta ara el seu debut discogràfic com a solista: Black Soul, un EP de cinc peces instrumentals on el jazz, el blues i el rock es fonen en una simfonia elèctrica de sensibilitat i força.

Una fusió impecable entre tècnica i emoció

El disc, disponible des del 26 de setembre a totes les plataformes digitals, és una autèntica carta de presentació del seu univers sonor. Black Soul, la peça que dona nom a l’àlbum, és una explosió controlada: riffs poderosos, melodia precisa i un ritme que palpita com un cor accelerat. El tema reuneix a Xavi Reija (bateria) i Sergi Torrabadella (baix), formant un power trio que colpeja amb contundència i elegància.

Martínez hi desplega el seu virtuosisme amb una naturalitat desarmant. Les seves línies melòdiques, gairebé vocals, fan que la guitarra canti. Hi ha en ell una habilitat rara: fer sonar les cordes com si fossin l’eco d’una emoció més que una nota.

Un disc coral amb la flor i nata del jazz-rock català

A Black Soul, el guitarrista s’ha envoltat d’alguns dels millors músics del país: Pep Poblet (saxo), Lluís Ribalta (bateria), Jordi González (piano i teclats), Jordi Franco (baix), Andriy Viytovych (viola), Núria Conangla (cello), Rodrigo Marta (bateria), Xavi Centellas (teclats) o Charlie Moreno (baix). Una autèntica constel·lació musical al servei d’un so que travessa gèneres i emocions.

El segell Jordi Martínez

Virtuós però accessible, tècnic però melòdic, Jordi Martínez és un d’aquells músics capaços de traduir l’emoció a través del llenguatge elèctric de la guitarra. Les seves influències —de Dweezil Zappa a Larry Mitchell, passant per George Clinton— s’entrellacen amb una essència pròpia que ha captivat també a noms com Tony Visconti, productor de David Bowie.

Amb un reconeixement que travessa fronteres, Martínez s’ha convertit en un dels pocs ambaixadors internacionals de la marca Eventide, una distinció que només uns quants guitarristes al món poden exhibir.

Black Soul: una declaració d’intencions

El títol de l’EP és tota una metàfora. Black Soul —ànima negra— és una síntesi del que és Jordi Martínez: un músic de llum i ombra, de tècnica i emoció, de classicisme i rebel·lia. Cada tema és un viatge instrumental que respira llibertat i passió.

“La guitarra, quan parla, pot dir coses que les paraules no saben expressar.”

— Jordi Martínez

Amb aquest treball, el guitarrista no només debuta, sinó que reivindica la música instrumental com a espai de connexió i bellesa, allunyat de modes i etiquetes. Una proposta honesta, intensa i plena de vida.

“Karla Silva: L’art com a territori sense fronteres”

El nom de Karla Silva brilla amb la intensitat de qui ha fet de l’art la seva manera d’habitar el món. ARTISTA, en majúscules, és la paraula que millor la defineix. El seu univers creatiu transita amb naturalitat entre la música, l’arquitectura i la pintura, teixint una identitat sonora i visual que desafia qualsevol etiqueta.

D’orígens venezolans i amb una ànima cosmopolita, la Karla ha trobat a Espanya un nou refugi artístic des d’on projecta la seva veu al món. La seva música, guiada per la brúixola del jazz, s’expandeix en una paleta de colors on el soul, la bossa nova i els ecos de la tradició llatinoamericana s’entrellacen amb subtilesa i elegància. Cada nota, cada silenci, és un gest que revela la profunditat de la seva sensibilitat.

El seu àlbum debut, “SHE”, és un homenatge a l’essència femenina :un viatge sonor que celebra la força, la tendresa i la intuïció. En aquest treball, la Karla no només interpreta, sinó que compon, dirigeix i produeix, liderant el seu propi trio o quartet —el Karla Silva Ensemble— al costat de músics d’un talent extraordinari com Richie Ferrer (contrabaix), Miguel Asensio i Enric Castelló (bateria), Antonio Serrano (harmònica cromàtica), i els saxofonistes Ariel Bringuez i Bob Sands.

L’àlbum va ser gravat a Infinity Studio per Pablo Baselga, mesclat i masteritzat per Israel Sandoval, i acompanyat d’un registre visual impecable a càrrec de Jaime Massieau.

Però la Karla Silva no s’atura a l’escenari. Amb la mateixa dedicació amb què interpreta una balada o improvisa al piano, comparteix el seu coneixement mitjançant classes personalitzades de cant, piano i guitarra, disponibles **en línia** per a estudiants d’arreu del món. El seu enfocament pedagògic combina tècnica, emoció i creativitat, adaptant-se a cada alumne per fer de la música una experiència viva i transformadora.

La seva veu —imponent i càlida alhora—, juntament amb la seva presència escènica i la seva mirada interdisciplinària, fan de la Karla una artista que no només interpreta el món, sinó que el recrea a través de l’art.

Per saber-ne més sobre la seva trajectòria, inspiració i visió, podeu llegir l’entrevista completa a onamoments.org , on Karla Silva obre les portes del seu univers creatiu amb la mateixa honestedat i passió que caracteritzen la seva obra.

✨ Karla Silva: on la música es converteix en arquitectura de l’ànima.

Marta Shanti Navega Cap a la Llibertat amb “Pirata”, el Segon Avançament d’ *Altres Éssers*

La cantautora catalana Marta Shanti ha desplegat veles i ens convida a una travessa introspectiva amb “Pirata”, el segon avançament del seu esperat nou disc, Altres Éssers. Aquesta peça no és només una cançó, sinó un autèntic himne indi-folk-rock d’una intensitat i un so personal que ja s’estan convertint en la marca de la casa de Shanti.

Llibertat, Solitud i la Força del Mar

Estrenada el passat divendres 19 de setembre, coincidint amb el singular Dia Internacional de Parlar com un Pirata, la data d’estrena no és casual. La cançó utilitza la figura del pirata i el mar com a potents símbols de llibertat i de la recerca interior constant.

Musicalment, “Pirata” és una experiència dual: una melodia que “t’acaricia com el vent” però que, alhora, “t’empeny amb la força d’una tempesta”. Aquesta dualitat es reflecteix en el seu missatge, que tracta la solitud no només com a fugida, sinó també com a connexió profunda amb l’univers.

‘’És una cançó amb múltiples significats… d’una banda hi ha aquest desarrelament que ens implica la por al compromís, a estimar i deixar-se estimar… i de l’altra, amb Pirata he volgut evocar aquesta sensació latent de recerca constant, de voler descobrir els misteris de l’univers’’, explica Shanti.

Una Producció Sòlida i un Videoclip Transgressor

El so intens i personal de “Pirata” és fruit de la coproducció de Marta Shanti juntament amb Genís Sobrado i Dídac Santisteban a La Peixera Estudi, que han sabut capturar l’essència *rock* sense perdre la sensibilitat *folk* i *indie* de la proposta.

Però l’experiència de “Pirata” es completa amb un videoclip que visualitza aquesta nova etapa estètica de l’artista. Dirigit i editat per Laia Maximoff, el treball audiovisual no només reforça la narrativa simbòlica de la cançó, sinó que evidencia una transgressió de disciplines on Marta Shanti es mou amb total comoditat. Shanti dona cos a la seva música a través de la seva interpretació com a cantant i, destacadament, com a ballarina contemporània, oferint una visió completa i multidisciplinària de la seva art.

“Pirata” és, sens dubte, una excel·lent carta de presentació del que ens espera a Altres Éssers: una exploració honesta dels nostres mons interiors amb un so audaç i una estètica que no deixa indiferent.

⚓ Estigueu atents, perquè aquesta pirata musical tot just ha començat la seva travessa. ⚓

Podeu veure el videoclip oficial de “Pirata” i estar al corrent de les novetats de Marta Shanti a la seva web i xarxes socials.

La Kabaña

#Respecto els meus pactes amb la meva pròpia persona?

Molt bones benvolguda familia de Moments en FM! Ivan, anem a obrir la nostra Kabaña? Som-hi!

Avui, volem destacar la importància de mantenir determinats «compromisos» amb els valors que hi conviuen al nostre refugi. Pactes que, en les nostres converses, representen vinculació i deferència, sense jutjar, evitant estereotips i, sense oblidar, posar consciència en l’evocació de les nostres actuacions cercant conseqüències positives.

Sovint, entre els membres de les nostres relacions, es mostren, implícitament i explícitament, uns quants compromisos d’accions i comportaments, bé basats en els nostres valors, bé en les nostres convivències, bé respecte a les nostres individualitats o fins i tot, davant propostes de millores de diferents dinàmiques per a continuar creixent junts i juntes…

I, normalment, fem tot el possible, i el necessari, per a ser honestos i congruents amb aquests acords; no volem que aquesta relació es faci malbé, volem ser fidels amb aquests fonaments establerts… Ens exigim estar atents, no volem decebre i, si es dona el cas que fallem en alguna actuació, correm a donar les nostres explicacions i, tot seguit, tractem d’esmenar els perjudicis causats. Per davant de tot, continuar mostrant aquesta cura recíproca, des de la coherència i sent conscients de les nostres maniobres individuals i repercussions en la globalitat, sense que ens sigui igual com ens gestionem en el conjunt sencer.

Girem la mirada cap al nostre Jo

Ara, anem a girar la mirada cap a la nostra persona, a vegades ens costa i, així i tot, ho fem. Ei! També percebem els nostres propis «pactes», les nostres complicitats amb nosaltres mateixos, potser no els donem aquestes categories, a la nostra realitat, tal vegada, els donem el nom de pautes, hàbits, acords, compromisos…

D’inici, ens automarquem els nostres punts importants, a valorar i seguir, partim de la nostra confiança en nosaltres mateixos i del que ens representen al nostre cor i al nostre raciocini. Com no ens hem de tenir en compte??? Per descomptat que sí! Total certesa?

Sent així… Per què acostumem saltar-nos, més a la lleugera, allò que pactem amb la nostra persona que quan ho fem amb qualsevol altra persona? Potser, si ens ho plantegéssim, pensaríem que no té importància??? De nou, ràpidament una altra de les nostres respostes categòriques: «Per descomptat que no!» Tenim ben clar que no ho acceptaríem si es tractés d’un altre congènere.

Davant aquests incompliments personals, quantes vegades ens hem comentat: per un cop no passa res, només en són dos…? I al trast aquell autocompromís, més o menys valuós, no importa la seva mida; la importància radica en el fons d’aquestes no-accions que desitjàvem per a la nostra singularitat.

Presentem una gran diferència de pes de respostes, oi? I, recordant la base d’entre iguals, sense mirades inclinades, pot ser seria interessant acceptar que la mirada inclinada que fa més petitons a uns que a uns altres seria la nostra pròpia cap al nostre jo.

Amb aquestes accions, el missatge que li llancem al nostre cervell és de desvaloració de la nostra persona o, potser, no som conscients que no li donem prou importància a allò que ens concerneix. Realment, es tracta una manera d’autogestionar-se molt freqüent, forma part de tots nosaltres en algun moment del nostre camí, no es tracta de jutjar-nos si no de començar a assumir la nostra responsabilitat davant la nostra individualitat.

L’Impacte Emocional i el Manteniment dels Autocompromisos

D’aquesta manera, podem augmentar el nostre benestar emocional ja que, encara que ens mostrem com a permissius, ens adonem de la importància de: no fer el que ens havíem proposat per a nosaltres.

Compte, quan no complim, amb nosaltres mateixos, ens emergeixen emocions bastant desagradables com la decepció, la frustració, la tristesa, i unes quantes més, desequilibrant-nos en el nostre interior i la nostra autoestima baixa en picat. Si us plau, escoltem-les, en lloc d’oblidar-les, si és que podem…

Important i Imperant: ens mereixem anar a la cerca del manteniment dels nostres autocompromisos. En tot cas, si ho considerem necessari, per a la nostra persona, fer revisions de la planificació però no abandonaments fàcils, o no, per a nosaltres.

No es tracta de mostrar una rigidesa insalvable o d’unes expectatives impossibles de complir, senzillament, ser conscients del que ens ha representat cada vegada que ens hem renunciat. Pot ser, replantejar-nos si aquest compromís era una veritable finalitat personal o que si hi podem renunciar és perquè, realment, no ens pertanyia o arribar a la conclusió que si no ens estem donant la consideració meritòria al nostre jo.

Posem distància temporal i oxigenem, amb moltes dosis d’autoafecte i autocompassió, abans de tornar a analitzar què ha succeït per a la nostra persona, pot representar un canvi de direcció racional de la línia que ens havíem marcat seguir.

Sense cap dubte, torna el nostre assaig-error-assaig… ,sempre té lloc per a millorar les nostres tàctiques, les nostres accions, diàlegs positius amb la nostra persona… i pot arribar a representar-nos major salut, emocionalment i mentalment, ja que estem aprenent a no obviar-nos sinó al contrari ens comprometem a cuidar-nos perquè ens estimem tal com som.

Construint la Coherència Personal

Sent honesta si faig una radiografia de la meva persona, efectivament, que he trencat uns quants dels meus autocompromisos, potser en alguns em vaig anar molt a dalt i no estava preparada, o pot ser, no els hi vaig donar prou importància renunciant a ells … com quan els meus propis assumptes s’hagin pogut solapar amb uns altres, d’implicació externa, sacrificant exclusivament, aquells que afectaven la meva persona.

En l’actualitat, crec que m’he «reprogramat» bastant, tothom ho pot fer, sent una mica més coherent amb nosaltres mateixos. Jo, per exemple, em responsabilitzo, més conscient percebo que imperava, com a bona, l’educació de l’autosacrifici d’antany. Ara, visualitzo el meu creixement, m’he establert límits a les meves privacions personals i respecto, molt més, la meva individualitat i essència però… un d’aquests grans peròs, continuo sent més exigent de cara a la meva persona… No és just i sí real.

Ara bé, m’insisteixo per a continuar construint i comprenc que vull fer un aprenentatge positiu fins que es torni totalment significatiu.

Benvolguda familia de Moments en FM, tant de bo que passeu molt bona setmana i que us sentiu presents en els vostres compromisos, amb la mínima quantitat de “sesgos” perquè es tracti de la vostra persona, precisament per això perquè es tracta d’ella, paga la pena posar tot el vostre afany i honrar-vos. Us ho mereixeu!

Una abraçada molt violeta!

Ivan i Ana

Elsa Fernández es una figura esencial, aunque a menudo discreta, del panorama musical español. Su trayectoria es un claro ejemplo de versatilidad, talento y un profundo amor por la música. Desde sus inicios como bajista en bandas de reggae y rock, hasta convertirse en una reconocida baterista y maestra, su carrera es un viaje fascinante a través de distintos géneros y colaboraciones con algunos de los nombres más grandes de la música.

Los primeros pasos: del bajo a la batería

La historia de Elsa comienza en el Taller de Músicos de Madrid, donde, a sus 19 años, da sus primeros conciertos como bajista con el grupo de reggae Desakato Dadá. En poco tiempo, se une a la icónica banda de rock Christina y los Subterráneos, con la que colabora durante más de tres años. Durante esta época, también forma parte de la banda femenina Las Lunares, un proyecto que, como sus otros trabajos, la define como una música adaptable y versátil.

A partir de 1994, su carrera toma un nuevo rumbo. Elsa decide centrarse casi por completo en la batería, un instrumento que se convertiría en su sello personal. En 1995, funda el grupo de reggae Cañaman, con el que graba su primer disco como baterista, demostrando su capacidad para adaptarse y dominar nuevos instrumentos.

De gira con las estrellas

Su talento la lleva a colaborar con artistas de renombre. En 1996, se une al proyecto de Tomasito como bajista, aunque al año siguiente cambia a la batería. La colaboración culmina en el año 2000 con la grabación del disco Castaña, donde Elsa no solo toca la batería, sino que también realiza adaptaciones, arreglos y compone, mostrando su habilidad como creadora.

El mismo año, emprende una gira por Sudamérica con el legendario Miguel Ríos. Su trabajo en la batería se consolida, llevándola a participar en importantes proyectos, como el programa de televisión La corriente alterna en 2002.

A lo largo de su carrera, ha compartido escenario con figuras de la talla de Raimundo Amador y con Jorge Pardo y Carles Benavent, donde sustituye a Tino di Geraldo, una prueba más de su gran calidad musical. Su versatilidad la lleva a tocar con Las Ketchup en una gira por Finlandia en 2005 y a unirse en 2007 al grupo de rock Las Madres, con el que graba las baterías del disco Vergüenza me da en 2010.

La música como un viaje personal

Tras una etapa de intensa actividad, Elsa se traslada a Asturias, donde se dedica a estudiar piano, armonía y musicología, apartándose temporalmente de los escenarios. Este periodo de formación demuestra su constante búsqueda de crecimiento y su profundo respeto por la música en todas sus facetas.

En 2018, regresa para participar en un emotivo homenaje a Las Sin Sombrero en la Cartuja de Sevilla, un concierto en el que comparte escenario con grandes artistas como Martirio y La Tremendita, entre otras.

Más recientemente, en 2022, vuelve a sus raíces como bajista, acompañando a Tino di Geraldo en su gira Concert Ball. Actualmente, continúa activa y vibrante, en su estudio de música en Asturias y impartiendo clases antes había tocado la batería en una banda que versiona a ZZTop y, lo más importante, compartiendo su conocimiento y pasión por la música dando clases en su comunidad.

Elsa Fernández es un testimonio de una vida dedicada al arte, una música que ha dejado una marca indeleble en la escena española, y que continúa evolucionando y lo que más le atrae ahora compartir su talento con las nuevas generaciones.

### Tarragona Commemora el Dia de la Bisexualitat: Una Celebració de la Diversitat en el Cor de Catalunya

En el marc de les festivitats de Santa Tecla, **Tarragona** es va vestir de colors per a commemorar el **Dia de la Bisexualitat**, una jornada dedicada a celebrar i visibilitzar la comunitat bisexual. L'esdeveniment, que va tenir lloc el dimarts 23 de setembre, va ser organitzat per associacions locals com **Ebrium Project** i **Associació República Iris**, i va comptar amb un ambient festiu i reivindicatiu.

---

#### La Bisexualitat i la Lluita per la Visibilitat

La **bisexualitat**, definida com l'atracció romàntica, emocional i/o sexual cap a persones de més d'un gènere, ha estat històricament una orientació sexual invisibilitzada i malinterpretada, fins i tot dins del propi col·lectiu LGBTI+. Sovint, s'enfronta a la **bifòbia**, un tipus de prejudici que pot manifestar-se de diverses formes: des de la negació de la seva existència fins a la creença que és només una fase o una indecisió. Aquest fenomen pot generar un sentiment d'exclusió i solitud, fent que la visibilitat i el reconeixement siguin crucials.

La celebració de dies com aquest és fonamental per a combatre aquests prejudicis i per a oferir un espai segur on les persones bisexuals puguin sentir-se acceptades i representades.

---

#### Origen del Dia de la Bisexualitat

El **Dia de la Bisexualitat** se celebra cada **23 de setembre** des de 1999. Va ser creat per tres activistes bisexuals dels Estats Units: Wendy Curry, Gigi Raven Wilbur i Michael Page. El seu objectiu era senzill però poderós: establir una data per a celebrar la bisexualitat, promoure la conscienciació i desafiar els estereotips. L'elecció del 23 de setembre no és casual; commemora l'aniversari de Freddie Mercury, una icona de la música obertament bisexual. Des d'aleshores, la data ha guanyat reconeixement internacional i s'ha convertit en un dia clau en el calendari del col·lectiu LGBTI+.

---

#### Un Compromís Ferm amb la Diversitat

L'Ajuntament de Tarragona, en línia amb l'esperit de la jornada, ha reafirmat el seu compromís amb la **diversitat sexual** i amb la defensa dels drets de la comunitat LGBTI+. La ciutat ofereix serveis d'atenció integral per als seus membres i les seves famílies, demostrant que la promoció de la igualtat i la inclusió són pilars de la seva política social.

L'esdeveniment a Tarragona no només va ser un acte de celebració, sinó també un recordatori que la lluita per la plena acceptació de totes les identitats i orientacions sexuals continua vigent. És una invitació a la reflexió i a l'acció per a construir una societat més justa, inclusiva i lliure de prejudicis.

El Mag Hausson i L' espectacle BRAIN 2.O al Teatre Dau el Sec

Presenta Brain 2.0 un espectacle de màgia sobre el que no pot ser...sobre l’impossible”.

El metal·lisme, la telecinesi, les prediccions, la transmissió del pensament i la percepció extrasensorial esdevenen els autèntics protagonistes d’aquesta proposta original i única.

Existeix la connexió mental entre dues persones ?

Brain 2.0 es un espectacle interactiu i d’un gran impacte emocional entre l’il·lusionista i el públic on es demostra, en alguna ocasió, que tothom pot esdevenir un mag mitjançant les seves capacitats mentals.

Però tot serà un joc. Una posada en escena del que es impossible

En Brain 2,0 el públic experimentarà allò que Einstein va definir com “el mes bell sentiment”: el misteri

Fitxa artística

Dramatúrgia i direcció: Hausson

Il·lusionista: Hausson

Disseny d'il·luminació: Albert Julve

Selecció musical: Hausson

Projeccions: Marc Lleixà

Veu en off: Carles Sales

Producció: Meeting Line

Molt bones estimada familia de Moments en FM! Iván anem a obrir les portes de la nostra

Kabaña, corre, no perdem temps, avui tenim molt de cor per oferir-los, sí sí Amb tota l’amistat

que ens representen els/les nostres oients!!

Qué agradable que és sentir com els nostres amics i amigues es regalen amb les seves

accions cap a nosaltres, amb les seves paraules a la nostra persona, amb els seus gestos que

ens transmeten molt d’afecte i estima.

Aich les seves abraçades, com són de potents, l’energia que ens regalen és una pasada... I

contemplant i valorant tot el que la nostra persona rep de la nostra familia triada, sorgeixen tot

tipus d’emocions agradables: Alegria, Amor, Gratitud, Tranquil·litat, Satisfacció, Tendresa... i

moltes més que podríem dir, cadascú de nosaltres, en funció de la nostra individualitat.

Evidentment, nosaltres també ens regalem a les nostres amistats, és bidireccional de cara a la

implicació emocional, representen un gran estandart a la nostra vida i volem ser al seu costat,

tant en situacions aflictives com en situacions constructives i brillants.

Ara, ens anem a apropar una mica, a la nostra pròpia persona: Ens regalem aquesta amistat

sincera i aquesta complicitat a nosaltres mateixos? Que potent seria contestar ràpidament i

afirmativament, tot i que no és el costum més habitual a l’hora de viure’ns.

De normal, acostumem a ser molt crítics amb nosaltres mateixos, a vegades de manera

despectiva i fent servir males paraules que ens fan mal i que el nostre cervell acaba creient,

recordem que els missatges que ens llancem ens els acabem creient.

Quan un amic es troba en una dificultat, acostumem a correr per a recolzar-lo però quan es

tracta de nosaltres mateixos, la nostra censura ens arriba a indicar que, segurament ens ho

mereixem, som els culpables. Si us plau, aturem-nos un momento, i escoltem-nos de tant en

tant amb una mirada més dolça i afectuosa.

Podríem començar mirant allò bo que hi ha a la nostra persona, la nostra bellessa, les nostres

capacitats, els nostres sentiments... I arribar a la conclusió que som meravellosos, la qual cosa

no implica ser una persona egocèntrica.

Arribar a acceptar la persona que som, de manera incondicional, entenent i assimilant que no

som perfectes i que no és necessària aquesta perfecció per a sentir-nos a gust amb nosaltres

mateixos, que també ens donem permisos per a equivocar-nos, que fem les coses el millor que

sabem i podem.

Podem contemplar la nostra essència i connectar amb la nostra persona i d’aquesta manera

viure millor la nostra persona entenent que som la persona amb la qual conviurem tota la nostra

vida i tenim molt a oferir al nostre mon.

No calen comparacions, entre iguals i respectant-nos com ho fem amb les nostres relacions;

també destacar que és molt interessant tenir cura de la nostra persona i així oferir-nos

oportunitats de gestionar-nos de manera més positiva i creient més en nosaltres mateixos

Ei! Pensant en prioritats de vida, també és necessari que la nostra individualitat sigui una de les

nostres preferències; si us plau, no oblidem que per cuidar dels altres, primer ens hem de auto-

cuidar-nos, no hem de prioritzar sempre les necessitats alienes, per molt que els estimem. No

patim que després anirem corrents a acompanyar-los.

I si cal ensinistrament, perquè estem acostumats a auto-sacrificar-nos, doncs ens entrenem, es

poden combinar tots els nostres mons, això sí permetent que el nostre intern sigui molt valuós,

sense la necessitat i l’aprovació externa, que segur que la tindríem.

Quan som els nostres amics, deixem que es mostrin la simpatía, la solidaritat, l’empatia,

l’autocompassió .. cap a la nostra persona i això ens representa qualitat de vida! Ens mostrem

més presents al nostre camí i vivim més la nostra vida!

Millorem la confiança en nosaltres, creiem en nosaltres, es reduieixen l’estrés, les ansietats i

augmenta el nostre bon humor, podem afrontar amb més resiliencia les situacions difícils i ens

podem autoabraçar!

La nostra muntanya russa emocional és escoltada amb paciència, tranquil·litat i molta

harmonia, des del nostre equilibri, aprenent a escoltar el que ens venen a comunicar les

nostres emocions, donant respostes i disminuint reactivitats. D’aquesta manera estem reduint el

sistema d’alarma cap a la nostra persona i augmentant el sistema d’assossec i el de logros.

Paga la pena contemplar totes les nostres fortaleces, els nostres valors i les nostres creences,

creure en nosaltres mateixos i no oblidar que ens hem d’agrair dia a dia les persones que som.

Nosaltres mateixos ens autoregalem: Felicitat, Estima, Simpatia, Rialles, Paciència, Calma,

Complicitat, escalforeta humana. Meravella!

Estimada familia de Moments en FM, us desitgem una setmana en la qual sentiu el vostre

carinyo” en primera persona perquè us ho mereixeu.

Tanquem les portes Iván? Una auto-abraçada? Brutal!!!

Una Abraçada molt violeta!!

L' INTERIOR DE L' ÀNIMA DE LA MONTSE !

LAvui presentem aquesta nova secció amb la col·laboració de la Montse.

L'Ivan ens demana conèìxer les energies d'aquests dies per als nostres oients. Sorgeixen molt bones vibracions a la lectura: energies d'estabilitat, referides a tot allò que ens fa sentir bé, confortables, tranquils, caminant cap a l'èxit i amb nous canvis els quals ens duran molts bons inicis. La passió i l'acció seran importants aquesta setmana. Deixem-nos endur pel que ha de venir, amb o sense flotador. Tu com ho veus?

Podeu fer un cop d'ull als instagrams: @missatges.del.jardi.secret i @mensajes.de.delfos

Genial, gràcies per compartir-lo! He fet una versió millorada del teu text: més clara, amb més fluïdesa, mantenint el to proper, reflexiu i positiu que té l’original. He polido repeticions, estructurat les idees i suavitzat expressions perquè sigui més agradable de llegir i escoltar. Aquí tens la proposta:

---

## El nostre sentit de l’humor, un gran aliat

Molt bones, estimada família de Moments en FM!

Comencem una nova setmana i, amb l’Ivan, tornem a obrir la nostra Kabaña. Davant nostre, un gran somriure i la il·lusió de retrobar-nos. Avui us proposem una reflexió: quina relació tenim amb el nostre sentit de l’humor?

És curiós com una mateixa situació pot semblar-nos més o menys agradable segons com estigui present el nostre humor. Aquest depèn, sovint, del nostre estat emocional i de la qualitat dels nostres pensaments: més positius o més carregats.

Quan sortim de la zona de confort, deixar-nos acompanyar pel bon humor ens juga molt a favor. Ens aporta calma, ens obre a la curiositat i, fins i tot, ens ajuda a ser més creatius davant allò que no controlem.

El sentit de l’humor és una eina transformadora. Encara que, per educació o creences, pensem que “no sabem” o “no podem” mostrar-lo, sempre és possible aprendre a practicar-lo. Potser al principi sembla forçat, però amb l’ús descobrim els seus efectes: es pot entrenar, no és patrimoni exclusiu de les persones més gracioses.

Quan el potenciem, sorgeix una mena de màgia: millora el nostre benestar emocional, equilibra la ment i ens fa més resilients. Un somriure ens enforteix, amplia la nostra mirada i ens dona més tolerància i perspectiva. Allà on hi havia foscor, hi entra llum.

També té beneficis físics: estimula i regenera l’energia, reforça el sistema immunitari i fins i tot canvia la nostra postura corporal. El cos s’obre cap a la vida, en lloc d’anar capcot sense saber per què.

A la *Kabaña* ens agrada promoure ambients desenfadats, no per fugir de la realitat, sinó per aprendre a veure el got mig ple i sostenir-lo amb alegria. Fins i tot en moments de dolor, l’humor pot ser un bàlsam. No menysté el patiment, sinó que ens acompanya en la pèrdua i ens permet honorar records amb un somriure al cor.

El riure també millora les relacions: és contagiós, crea complicitat i ens convida a mostrar la nostra autenticitat sense por al ridícul. I, molt important, ens ensenya a riure’ns de nosaltres mateixos —no amb menyspreu, sinó amb la saviesa de relativitzar i transformar drames en petites comèdies que ens alliberen.

Com deia algú, els nens són grans mestres del riure. Potser, quan els sentim esclafir, ens ve al cap: “no saben el que els espera quan siguin grans”. Però i si fos al revés? I si ens recordessin que som nosaltres els qui oblidem riure? Potser només cal escoltar-los i permetre al nostre nen interior tornar a gaudir.

Des de la *Kabaña*, no volem imposar una única mirada. Només us convidem a prendre consciència de com el sentit de l’humor pot ajudar-nos a rebaixar la rigidesa vital, quan la vida ens ofereix l’oportunitat.

Somriure no ens fa irresponsables. Al contrari: ens ajuda a viure amb més qualitat, a desconnectar l’alarma interna i a reconnectar amb el nostre benestar.