Itinerari lliure dins dels jardins verds de l'Eixample.

Narració a càrrec de l'arquitecte Joan Vitòria del Globus Vermell.

Itinerari lliure dins dels jardins verds de l'Eixample.

Narració a càrrec de l'arquitecte Joan Vitòria del Globus Vermell.

Itinerari lliure dins dels jardins verds de l'Eixample.

Narració a càrrec de l'arquitecte Joan Vitòria del Globus Vermell.

Itinerari lliure dins dels jardins verds de l'Eixample.

Narració a càrrec de l'arquitecte Joan Vitòria del Globus Vermell.

Itinerari lliure dins dels jardins verds de l'Eixample.

Narració a càrrec de l'arquitecte Joan Vitòria del Globus Vermell.

Itinerari lliure dins dels jardins verds de l'Eixample.

Narració a càrrec de l'arquitecte Joan Vitòria del Globus Vermell.

Narració sobre el edifcio amb història Illa Philips (1952-1959) situat a la Zona Franca de Barcelona a càrrec de l'arquitecta Anna Argelagós.

Quan l’holandès Anton Philips va decidir ampliar les seves instal·lacions a Espanya va enviar un enginyer a explorar el territori. L’enginyer va recórrer el país en moto fins a arribar a Barcelona, on hi va conèixer Julio Capará, al davant de “Lámparas Z”. L’any 1919 les dues empreses van firmar un conveni que va permetre a l’empresa catalana modernitzar-se amb la fabricació de llums incandescents, en un moment en el qual l’electricitat ja despuntava com a nova font energètica per a substituir el carbó i el gas, comptant amb l’assessorament tècnic de l’empresa holandesa.

Conversaciones arquitectónicas en el Instituto de Investigación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Àgata Buxadé i Teresa Batlle

Edificio que, por una parte, se integra en el recinto histórico de Sant Pau a través de una arquitectura contemporánea (mediante una celosía translúcida de cerámica que, por la cara exterior, tiene el color de las fachadas del recinto histórico y cambia de apariencia constantemente a lo largo del día), y por otro lado, incorpora los parámetros más exigentes en términos de sostenibilidad y economía circular (edificio desmontable y convertible, diseñado con criterios de arquitectura bioclimática y edificio saludable y asequible).

Edifici que, d’una banda, s’integra al recinte històric de Sant Pau a través d’una arquitectura contemporània (mitjançant una gelosia translúcida de ceràmica que, per la cara exterior, té el color de les façanes del recinte històric i canvia d’aparença constantment al llarg del dia), i d’altra banda, incorpora els paràmetres més exigents en termes de sostenibilitat i economia circular (edifici desmuntable i convertible, dissenyat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica i edifici saludable i assequible).

Converses arquitectòniques a Can Colom (L'Hospitalet de Llobregat) amb Meritxell Inaraja arquitecta.

Antiga masia clàssica que ha patit transformacions importants i de la qual únicament es conserven les façanes principal i laterals (tot i que, probablement, les obertures d’aquestes façanes són fruit de reformes posteriors). Les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis, una capella d’estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est, una galeria a la façana oest, i un celler amb terrassa a la façana nord. Es tracta d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local. Actualment, l’edifici s’ha rehabilitat per acollir-hi la seu del Programa Municipal per a la Dona.

Antigua masía clásica que ha sufrido transformaciones importantes y de la que únicamente se conservan las fachadas principal y laterales (aunque, probablemente, las aperturas de estas fachadas son fruto de reformas posteriores). Las diversas transformaciones añadieron un nuevo volumen rectangular en el tercer piso, una capilla de estilo neogótico con vitrales adosada a la fachada este, una galería en la fachada oeste, y una bodega con terraza en la fachada norte. Se trata de un edificio catalogado como bien cultural de interés local. Actualmente, el edificio se ha rehabilitado para acoger la sede del Programa Municipal para la Mujer.