Narració a càrrec de Anna Vilà de la Fundació Enric Miralles.

Exposició "Cap al Cel, què dibuixa un robot?"

Laboratori internacional de creació nascut el 2011, situat al mateix edifici que acull l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT, i on es troba el centre de documentació i l’arxiu Enric Miralles. La Fundació disposa de més de 500 metres quadrats per allotjar diferents exposicions que mostren l’arxiu i, en particular, la col·lecció de maquetes originals de l’arquitecte. L’entrada de l’edifici es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles.

Narració a càrrec de Joan Sant Romà del Col·lectiu Dona Veu a la Memòria de Sants. Un treball fet conjuntament amb Lluïsa Erill, professora de català i presidenta del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, seguint el llibre La Seu del Districte del periodista Albert Torras.

Edifici institucional, curiosament, situat entre mitgeres, d’estil eclèctic i amb una planta noble on es pot veure un saló de plens molt ornamentat, il·luminat per vitralls noucentistes. Amb els anys, l’edifici ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions i, des de l’any 2016, allotja el projecte Hort al Terrat, promogut per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Es tracta d’un projecte d’integració social que millora la vida de les persones amb discapacitat i recupera espais en desús de la ciutat, aprofitant la tipologia de coberta plana de la construcció mediterrània. El projecte fa servir noves tecnologies de conreu menys contaminants i garanteix una producció significativa i de qualitat, que es reparteix entre les entitats col·laboradores. Estudis professionals han demostrat que la participació en el projecte augmenta l’índex de qualitat de vida de les persones amb discapacitat, així com el seu rol social, més actiu i implicat amb l’entorn. L’any 2019, el projecte va ser guardonat amb el Premi Europeu com a pràctica més innovadora i eficient en el sector públic d’Europa.

Narración a cargo de Pedro Santos de Silva.

Edificio de viviendas en esquina, construido siguiendo los esquemas modernistas, cuando la mayoría de los arquitectos ya habían abandonado esa estética. Construido con claras influencias gaudinianas (ventanas y coronamiento del edificio), destaca la puerta principal de la avenida Diagonal, coronada por una tribuna cerrada por columnas esbeltas, que forman una especie de galería en el piso principal. También vale la pena resaltar el zócalo exterior de piedra (resiguiendo las aperturas), el vestíbulo (que comunica con el patio de manzana) y la escalera (trabajada en detalle con una decoración extraordinaria). Se visitarán y se explicarán los vestíbulos de la Casa Sayrach y la Casa Montserrat (calle de Enric Granados, esquina avenida Diagonal).

Narració a càrrec de Pedro Santos de Silva.

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària). Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer d’Enric Granados, cantonada avinguda Diagonal).

ITINERARI LLIURE LA FINCA GÜELL

Narració a càrrec de Adrià Franquesa

A l’interior dels jardins del Palau de Pedralbes trobem traces de les diferents intervencions que s’hi han realitzat al llarg del temps. De la Finca Güell es conserven dos elements obra

d’Antoni Gaudí: la Font d'Hèrcules i l’Umbracle catenari.

ITINERARI LLIURE LA FINCA GÜELL

Narració a càrrec de Adrià Franquesa.

- Porta est de la Finca Güell

Adreça: Av. Joan XXIII, 27-31

- Port sud de la Finca Güell

Adreça: Carrer de Lluís Solé i Sabarís

Narració a càrrec de Adrià Franquesa.

La finca Güell va ser una extensa propietat de la família formada per la unió dels terrenys de tres masies agrícoles de les Corts de Sarrià: Can Feliu, can Baldiró i Can Cuyas de la Riera. Les dues primeres foren adquirides pel senyor Joan Güell i Ferrer, pare d'Eusebi Güell, i la tercera per

aquest, l'any 1883. La finca va arribar a ocupar més de 30 hectàrees en la seva totalitat, i es completava amb la finca Torre Rodona (encara present avui dia darrera l’Hotel Princesa Sofia) i altres situades a Sant Pere Màrtir, com can Canals i la Font del Lleó.

ITINERARI LLIURE PLA DE GRÀCIA

Autor Josep Maria Contel (Taller d'Història de Gràcia)

Narració a càrrec de Adrià Franquesa voluntari 48H Open House Barcelona.

El 1836 Paula Pava i Galvany va urbanitzar una peça de terra, que temps abans havia adquirit als dominics, amb el resultat de la plaça d’Orient -avui de la Vila de Gràcia- i els carrers que l’envolten.

ITINERARI LLIURE PLA DE GRÀCIA

Autor Josep Maria Contel (Taller d'Història de Gràcia)

Narració a càrrec de Adrià Franquesa.

El 1840 Joaquim Mas va urbanitzar una peça de terreny delimitada pel Torrent de l’Olla, la Travessera de Gràcia, el carrer de Sant Joaquim i la part de dalt del carrer Planeta, amb la plaça del Sol.

ITINERARI LLIURE PLA DE GRÀCIA

Autor Josep Maria Contel (Taller d'Història de Gràcia)

Narració a càrrec de Adrià Franquesa.

En una peça seccionada del que fou la finca de la Virreina de Gràcia, el 1843 Francesc Alsina va urbanitzar la plaça de la Revolució de setembre de 1868 i dels carrers del seu entorn entre la Travessera de Gràcia, el Torrent de l’Olla, el carrer de Vallfogona i el carrer de Torrijos, l’antic camí d’entrada del palau.