Programa amb número de nom de patata fregida... ¿ein?, sí, el qual comencem i acabem parlant d'aquesta desgràcia que tant ens ha afectat als nostres interiors com és la crema de Nôtre Damme de París.

Encara no sabem com, però d'una cosa passem a l'altra i de la coartada d'en Vikernes, acabem assumint la rel·lació entre Yisus i Vox davant de l'anunci de recuperar al Mort de la Setmana en el seu format habitual, que és el de mort.

Abans de passar a les novetats, parlem un xic del Fent Amics, que darrerament se'ns en ha anat un xic com Espanya, cap a l'extrema dreta, i ens plantegem un gir too punkarra.

I ara sí, anem ja amb les novetats, començant per uns gòtics rarunos, que no és que sigui cap sorpresa per se, com són els Goot, per passar a punxar als típics francesos anomenats The Chris Rolling Squad que van tope d'espitosos.

Qui s'ho pren amb més calma, són els Grand Magus, que no fan ni doom-death ni death-doom, més aviat heavy-doom, ni que sigui per tocar els nassos, com els Royal Bliss, surenyos poc surenyils.

Més novetats encara i amb els que obrim una llauna que costarà de tancar, la del prog, i és que tenim als After the Burial amb el seu Deathcore Progressiu, i als Uncured amb el seu prog-groove.

Encara més progs dins de les novetats del dia, els Fractal Universe, amb el seu prog-death.

I és que avui, després de les moltes trucades dels nostres oients, no parem de punxar prog i Avantgarde, sobretot aquells grups que ens fan cas amb la durada de les cançons, com els Neuronaut, This Is Not An Elephant o Palehorse.

Com a bons creients, abans de seguir amb les novetats, fem una parada per la ciutat del Vaticà amb els Alphawolves i després punxem una mica a l'Esglèsia amb els Halestorm.

Però tornem a les novetats, i és que encara ens queden els death-symphònics-rarunos, els Xaon de Sion, els black poc progs Drudkh i els cabroncetes dels Allegaeon.

Avui el nostre webmàster mostra la seva cara oculta, que en aquest cas seria la més blanca, en descobrir-se com a votant de C's fent xists de gordos amb els Rage.

Per sort, la cristianitat d'aquesta Setmana Santa l'embarga i tornem als redils de la ressurrecció amb els Greybeards després de lleugers problemes de memòria.

Avui al Mort de la Setmana descobrim que hi ha gent més protagonista que un mort, tot i que s'ho curri i mori en diumenge, i és que descobrim que l'Ozzy ha esquivat la mort durant tots aquests anys perquè se la va esnifar.

També us demostrem que del punk se'n pot sortir i us presentem fugaçment a una altra de les iaies del rock.

Tot això i més, com com desintoxicar-se del prog, al programa d'aquesta setmana:

Nou programa, especial Rosalía traca-traca-trá, on aconseguim lligar als Ex Deo amb la familia reial espanyola, els Vox amb l'Stasi i la senyora d'en Ben Affleck amb el Girona de fútbol, i això amb menys de cinc minuts de programa.

Abans de les novetats, us presentem la única cançó bona que ha fet en Josh Todd dels Buckcherry en més de deu anys, i resulta que va, i no és seva... no, si ja és tenir mala sort això...

I comencem amb les novetats, i ho fem amb els Märvel, que poc o res tenen a veure amb els superherois, però sí que tenen a veure amb el Capità América... ¿com és possible això? És, és...

Seguim amb més novetats, amb els The Fallen State, qui vindrien a ser la Rosalía del post-grunge més actual, tot i que encara no són caps de cartells de festivals diversos.

Fem una petita pausa en les novetats per parlar-vos de com diferenciar a grups viejunos o anyejus dels més nous, com és que els Saliva i els Tesla encara tenen Myspace, i com els Electric Mary són la seva versió més jove (dels Tesla, no pas del Myspace).

Amb els PaleHørse aprenem a diferenciar entre els progs molons i els que de petits eren els putos empollons de la classe a qui mai els han dit el què els havien de dir.

I més novetats, tenim als australians Struggletown que són més anyencs, als Horizon Ignited que són més moderns, i als Numenorean, que no són ni una cosa ni l'altra, però ens serveixen per lligar conceptes.

Encara dins de les novetats, descobrim a uns fans dels Reservoir Dogs, els Scream Blue Murder, i als Inter Arma, uns sludges de Richmond que són sludges donat que no són vaques.

Després de comentar els problemes amb l'acumulamenta de morts que tenim a les neveres, avui tenim una nova sorpresa dins del mort de la setmana, no tan sorpresa com la setmana passada, però sí sorpresa en definitiva.

En aquesta secció descobrim la l'estreta relació existent entre l'efecta crida de la pel·lícula Lords of Chaos i l'Steven Seagal.

Avui el nostre webmàster ens ve fluixot, parlant-nos de la Doro, els Warlock, la capa d'Ozó i de la relació entre els Rival Sons i Vox.

I acabem el programa parlant de la quitxalla que omplirà els festivals d'aquest estiu, i de com lluiran els Mayhem a la platja al costat de la Tarja... tot un repte visual.

Programa que ja afegeix dos palets a la nostra xeix, on, a part de parlar molt de baixistes, parlem de lo servidors i complidors que arribem a ser, que no és moc de pav.

Això sí, hem de seguir assajant i anant a classe de coros tots els dimarts i dijous perquè encara no ens en sortim amb el tema.

Avui descobrim que els Nine Inch Nails són de bon esperar i de bon acabar cançons, i és que ja estan curtits en això de la música com per tenir una bona paciència.

També descobrim que dins del món del metalcore i del metall alternatiu, hi ha hagut molta perversió i, a més, aquesta perversió sempre deriva cap a la monyeria.

Sembla que sigui el mateix tema però no ho és, i és que acabem parlant de baixistes gais gràcies als A Pale Horse Named Death, gent que un dissabte no, però un diumenge poden arribar a perdre el cavall, i els Alphawolves.

D'entre les novetats del dia, avui comencem amb la campanya pre-electoral i parlem de Ciudadanos amb el disc que els han dedicat els Hey Satan, i ja que estem amb el tema fatxívol, també punxem el nou single dels Rammstein.

Ens n'anem cap a Finlàndia per trobar a un grup que escriu com els anglesos però passat pel filtre dels noruecs, per poder assemblar-se als americans Mastodon, els Palehørse.

Us estalviem molta feina a buscar quina és la cançó escoltable dels Eluveitie, sí, aquella de cada disc que està entre psé i no tà mal, i us punxem el nou disc dels Sworn Enemy amb una collimenta de calçots clàssica, com es feia abans de les modes i les perversions estilístiques.

Dins de la secció del Mort de la Setmana ens n'anem a Nova Zelanda a descobrir un mort que no és mort si no detingut, i ja de passada, a descobrir la diferència tècnica entre l'arquitectura eclesiàstica mormona i la de la resta de religions.

Com estem a tope d'educatius, més o menys com els neozelandesos darrerament amb les cultures alienes, descobrim com i sota quins psicotròpics, es van anar posant noms a distintes poblacions de la zona.

Avui el nostre webmàster ens recorda als Àspid, ajudant-nos a recordar boniques anècdotes de quan a en Lluís el confonien amb baixistes i bateries, tot i que mai amb músics, deu ser per culpa del seu "lado oscuro" que avui mostra en directe.

A la segona subsecció del webmàster, avui recomanem als Rotting Christ sense fer la justicia social que mereixerien tant Fallujah com Greybeards, i on ens endinsem dins del bonic món del fritanga metal que tan de moda està darrerament.

Nou programa conceptual, primer pel número que hem de pronunciar de diferents formes perquè el comprenguin primer la nostra audiència metàl·lica i després les audiències de mil·lènials i de juventuts cristianes.

I és que tothom sap que som un programa tope de plural, i avui comencem parlant de crítica cinematogràfica i acabem parlant de genètica neandertal o Ozzy.

Però parlem de satisfer audiències, tot i no ser capellans pederastes, als amants de Ghost tot i no portar sotana, o als qui ens demanaven grups del Vaticà, com els Alphawolves.

També satisfem a la gran i estimadíssima i mai prou ben ponderada audiència prog del programa, que avui pot gaudir del nou disc de Devin Townsend amb empatx de calçots inclòs o escoltar el nou disc de Lance King i recordar lo bé que ho feia amb altres grups on encara no provocava cap extinció d'algún tipus de balena.

Encara més novetats progs, la proposta toolera dels This Is Not An Elephant i el gir prog dels bascos poc bascos Childrain que, si hagués estat un gir en un exàmen de conduïr, encara no tindrien carnet.

I eso no es todo amigos, perquè avui parlem molt de dues coses: Vox i Black Metal, molt lligats entre si gràcies a en Varg Vikernes, i parlant de Black Metal però encara sense deixar el prog, ens trobem als Periphery i al seu homor negre o blackie.

Ja que estem amb Vox, avui ensenyem als seus fans a distinguir entre coses ilegals que s'han de penjar i coses ilegals que s'han de despenjar gràcies als Oomph! en un curset on, a més, els ensenyem quines coses són eta, per exemple, eta.

Per conèixer al mort de la setmana, avui viatgem ràpidament (per obligació, ja que no ens hi podem quedar a descansar), a Defiance, Ohio, ciutat caracteritzada per un turisme de broma i algún baixista que era músic o algún músic que tocava el baix i, com a tal, doncs comprensiblement deprimit.

Us ensenyem a superar la depressió o, al menys, un mètode per a deixar-la enrere, així com la fòrmula ideal per aconseguir logos després d'un bukake.

I encara tenim més coses, com la diferència entre els grups que tenen dret a fer servir la V com a U, i els grups que no tenen aquest dret. Dels que sí el tenen són una altra de les novetats d'avui, els Vltimas ja per acabar amb el tema.

A part d'això, descobrim que els Aenimus són el gintònic del Metall Extrem, que els Anaal Nathrakh van arribar-li molt endins al nostre webmàster o que els Greta Van Fleet tenen una versió bona: la que no els inclou a ells.

Tot això i més, com la descobrimenta dels grups que han inventat el "Tapas Paco" del metall i la fritanga dels riffs, al programa d'aquesta setmana:

I seguim amb novetats però, en aquest cas, de colita pròpia i kilòmetre zero, bueno, potser collita pròpia no, però plantamenta, sí, en Big Ivanhoe, i parlant de gent gran, però en el sentit de l’edat, trobem als A New Revenge i els problemes de sonotones.

Aconseguim trobar una cançó no avorrida d’uns francesos avorrits per se i no només per ser francesos, com els OSM, i ens n’anem al bressol del rock metall alternatiu per a descobrir als Alphawolves, tot i que ells potser busquin altres coses en bressols…

És època de calçots i no podia faltar una novetat per recollir-ne, com els From Sorrow to Serenity ni una altra que provoqui indigestió calçotívora, com els Corroded, tot i ser novetat no novedosa.

Programa número xeix de la nostra era, quina era? Doncs era que se era, era un programa de música metalera…

Programa en què la balança cau pel propi pes de Ben Affleck davant l’amenaça d’innacció del seu competidor, en Richard Gere, i on demostrem que no sabem fer coros desacompassats.

Avui fem cas del nostre gran criteri sel·leccionador de cançons que, és tan i tan bo, que a vegades fins i tot coincideix amb uns experts de tal envergadura com els Jackass, i punxem a en Frank Von Hel.

I anem ja per novetats, començant per una merda de single dels Hardline acompanyat d’una versió super-mega-ultra original dels Queen dedicada a en Jordi Hurtado, o la nova oda als ous Kinder dels Stahlmann.

Programa número palito xeix del Paranoia Metal Show en estat de llibertat, on dubtem de la nostra musa des que el vàrem començar, en Ben Affleck, que ens deixa un buit interior que no sabem si volem que ens l'ompli, i busquem una altra musa que no ens aporti expresivitat, com podria ser en Richard Gere o Giri, depenent de la pronunciamenta.

Us descobrim la primera edició del primer festival per a gats, tot i que, incomprensiblement la seva mascota sigui un corb amb barretina.

I parlant de gatets, però en aquest cas amb un patiment agònic, comencem amb les novetats, perquè tenim el nou i molt original tribut a Judas Priest i el directe dels Greta Van Fleet.

I és època de calçots, així que cal plantar-ne abans de poder-los arrencar, i és que tenim als Orange Goblin que donen pas a una altra de les novetats, els molt originals D'Angerous.

Fem una pausa entre les novetats per satisfer a les incontables trucades amb sendes peticionamentes d'Avantgarde, i us punxem als avantguardistes melòdics Neuronaut, qui ens convaliden 6 crèdits de l'assignatura de religió.

Avui tenim l'Ivan molt prog, i en concret molt prog death, i entre les novetats que ens proposa en aquest estil, hi tenim en Hannes Grossmann, a qui no es pot cridar amb presses, i als Fallujah, amb un cantant menys monòton que el cantant que ja no tenen.

Menys death i més progs són els The Mute Gods, que venen de part de l'Steven Wilson assemblant-se en lo bueno i en lo malo a l'Steven Wilson, curiosament.

Encara dins de les novetats, tenim a una gent amb força memòria, els Downfall2012 i a uns víkings que tenen un d'aixonses molt d'allonses, ja m'enteneu, els Brymir.

I tornem al bonic món del prog-death, i és que tenim encara una altra novetat d'aquest estil, els Contrarian, que, al contrari dels Any Given Day, no els podríem definir com als mariquilles del core, tot i ser menys avorrits que els Evergrey.

Passem a parlar de la secció del nostre webmàster, qui ens recorda als Deathstars a la primera subsecció, on acabem parlant de les possibles causes de la mort d'en Jon Nödveidt, per passar a la segona subsecció, no sense abans descobrir que estem a uns cascos de tenir al trifachito en versió casquívola.

A la recomanamenta a la vora del foc del nostre webmàster, i després de certa putejamenta conceptual, avui ens recomana als Spidergawd, de qui aprenem moltes dades, com que copiaven a The Night Flight Orchestra abans de que existissin els The Night Flight Orchestra, però ens quedem amb la dada principal de tota la secció: Un saco és la flauta vikinga per excel·lència.

Avui, tot i haver parlant d'en Jon Nödveidt, no és el que protagonitza el mort de la setmana, si no que és algú que ha deixat d'anar suelto fa menys temps, i és tan recent que ni xaieja: el doble d'en Vyvyan de Els Joves i primer cantant-ballarí-grimpaire que apareix en aquesta secció.

També és el primer en aquesta secció que es dedica a fer solitaris de pastis però potser el segon que fa una penjamenta auto-eròtica exagerada...

Tot això i més, com demostrar-vos pragmàticament la diferència entre els Kontinuum, els Continuum i els Continoom, al programa d'aquesta setmana:

Programa que afegeix un tercer palito al que teníem després de la V mentre anem comptant els programes que fan els paranoies en llibertat dins del seu hàbitat natural...

En aquest programa avui resolem moltes incògnites, com si fóssim un programa d'aquests de coses paranormals, i és que teníem el disc de la Doro de qui descobrim que podria ser que ja no faci gala d'abdominals a la vida real, el dels Mägo de Oz que podria ser que ja fessin gala de... i molts més a punt de punxar... es brindarà la ocasió?

Avui emplacem als bevedors d'aigua a no fer-se presents de forma presencial perquè tenim poques reserves d'aquest líquid, a menys que els agradi l'aigua salada, doncs descobrim que la Falla de San Antonio de l'oceà Pacífic passa pel bell mig de la ràdio.

Tenim moltes novetats, a més de les ja comentades, i comencem per gent faltats d'idees com els Buckcherry que versionen a altra gent, o els Children of Bodom i els Týr que es versionen a sí mateixos.

Després tindríem a uns que no podran ser mai de cap tríada ionqui-putera en viure a Suïssa, com els The Minx, i d'altres que ja no tenen edat com per ser-ne, com els Tesla.

Avui la vessant folkie del programa està més farcida que un pollastre amb un gall d'indi a dins, i és que a part dels Týr que han fet un disco del tiempo, tenim als Subway to Sally que us recomanen molt café per aguantar desperts el seu disc, i els galeguinyus Mileth, que graven cançons mentre uns s'estan pixant i els altres es cremen traient les galetes del forn.

Qui no és tant multi-task music metal, però que fan millor el què han de fer, són els deathmetaleros Misery Index, que avui no ens donen cap índex ni paràgraf, sinó el punt de potència al programa.

I per acabar amb les novetats, resolem dues incògnites:

1- En Dolph Lundgren va desmuntar al seu germanet Rob d'una hòstia quan es van veure per Nadal?

i 2- Quan els Saul parlen de Trolls passejant per la Via Làctea... van molt o poc fumats?

Dins del mort de la setmana avui també resolem incògnites vàries i diverses, com per exemple què no s'ha de fotografiar si no vols que et fotin un tret a Edmond, quants trets d'escopeta has de fer seguits per acabar amb capsulitis, o com donar sentit a la definició de pop-rock d'un grup que no té massa res de pop.

Avui el nostre webmàster ens fa recordar als Su Ta Gar enmig d'anècdotes varies i diverses sobre les drogues, i és que avui surten tantes drogues per totes les bandes del programa que se'ns en acaben anant de les mans.

La recomanamenta de la setmana, a nivell de discos criticats a la web, és la dels Hamlet, de qui parlem extensament de coses importants a nivell de la seva música, com és la seva posició geogràfica, la rel·lació amb la Pilar Rubio o, com no, les drogues.

Tot això i més, com la nova ubicació espacio-temporal del Rock vs Càncer d'aquest any, o la comparamenta entre la secció de Discos dels quals n'esperàvem més i la de Discos dels quals no ens n'esperàvem una merda, al programa d'avui:

Programa on per fi comencem a aprendre a comptar programes per palitos, a més de descobrir que a las juventudes católicas els van més les marques blanques que les negres.

Avui explorem el món dels tags als canals de Tinder, i comencem pel nostre propi canal i el tag que més i millor ens defineix: #lopetahard

En aquest programa tenim moltes novetats, tantes, que fins i tot tenim novetats després d'haver punxat totes les novetats que teníem per punxar, com els Backyard Babies, la vessant punkarra dels ionqui-puteros suecs.

Novetats que ens permeten parlar un xic de tot, com les reunions de Vox i de grups mongols, o les reunions de motos d'una sola moto.

També ens permeten parlar de prog, i és que avui anem del prog devintownsenià dels Ramage Inc, al prog raro gabatxill dels Parad1gm, al prog-mony dels Vola.

Després de descobrir un seguit de fenòmens paranormals horaris al Paranoia Metal Station, i de ser conscients que ja ningú els podrà venir a investigar amb llàgrimes als ulls, us descobrim el death melòdic que no és ni death dels Dying Embers, o el death melòdic que passa a ser metal melòdic just quan comença a tenir part de death d'en Leandru i els seus Leander Kills.

Altres novetats del dia són els In Flames que deixem molt i molt bé... o potser no... o segur que no... i grups de death metal que incomprensiblement no tenen el component "love" a la seva música com els Deserted Fear.

Deixem un moment les novetats de banda perquè hi ha altres coses al món de la música, o, en aquest cas, hi havia, com és el cas del mort de la setmana, que avui ens porta a Virginia, terra no recomanable per a la familia Iglesias en general, i que ens porta a la investigació més pragmàtica que hi ha hagut mai al Paranoia Metal Show.

Aprenem en aquesta secció que Virginia és el revers tenebrós de California i de les moltíssimes similituts entre ambdós estats americans, tantes, que fins i tot tenim els components necessaris per a tenir una mort californiana a Virginia. A més d'això, en aquesta secció avui hi ha espai per als forats de cuc i per exculpar a en Jack Starr d'una mort de músic.

Tornem amb les novetats, i és que encara ens queden els Mass, gent amb una carrera meteòrica que només fa 33 anys que va editar el seu anterior treball, o en Marc Morton dels Lamb of God i la seva carrera en solitari tant distant dels Lamb of God.

La darrera novetat del dia són els Spiritbox que han decidit reformular-se per poder ser millor pronunciables, no pas per nosaltres, que pronunciem de carrerill.

Avui el nostre webmàster ens porta a principis de segle, recordant els navarresos Last Prophecy, i ja posats a recordar coses extinctes, recordem a en Peter Steele recomanant el nou treball dels A Pale Horse Named Death.

I si la setmana passada vam acabar el programa amb els Continuum, avui l'acabem amb els Continoom, no sense abans haver-vos explicat la trista història dels vikings que no podien pagar la cervesa amb la visa i van haver de fer servir el cul d'altres vikings per a poder-ho fer.

Nou programa i primer des de l'etapa de llibertat on, a més de no comptar amb la presència de Ben Affleck per fer-nos la seva famosa interpretació mugronera de Batman, tampoc comptem amb la presència d'en Sergi, que s'està emprovant el vestit de nit que lluirà aquesta nit a la gala dels Òscars.

Un programa que comencem amb un grup mudernill dels d'avantes, els Earthtone9, però que encara tindria validesa de no ser pels nostres ànims, com ànims donem als Avalanch amb el seu nou cd o a totes aquelles noies que ens vulguin fer like al nostre compte de Tinder.

Tenim més novetats i, fins i tot, algunes les punxem, com són els Candlemass amb el seu nou vell cantant de pop que substitueix al vell més jove cantant de power, els Reckless4 que no és que s'arrisquin massa dins del món del rock o els Aenimus que ens recorden als nostres avis.

També tenim els Mind Driller valencians, sorgits a partir dels Blood, fent més o menys lo que feien els Blood però diferent... a vegades, i els Lucidity, grup de Doom-Death-Prog tot i que punxem una cançó Death-Doom-Prog.

Ens n'anem cap a la Califòrnia europea, que tothom sap que és Holanda, com tothom sap que el grup que més s'apropa al rock setentero dels grups holandesos, són els Inferum.

Parlant de rock setentero, ens n'anem per la versió més mony-nyony amb els Electric Mary, i punxem als Continuum, que no heu pas de confondre amb els Kontinuum que vam punxar fa poc ni amb els Continoom que vam punxar encara fa menys...

No són novetat, però és peticionamenta multitudinària d'avui que punxem una mica d'Avantgarde acord amb la tranquilitat neuronal que s'ha vist avui a Waterloo a la manifestació que ens demanava aquest tipus de música i, en concret, als Neuronaut.

També multitudinària és l'acceptació que en Bjorn Speed Strid és en Bill Cosby en versió metalera i potser un xic més blanc i menys pedastra, però només un xic.

Avui descobrim que els Lord of the Lost poden arribar a ser persones similars a persones humanes i que a en Marilyn Manson encara li queda molt de camí per recòrrer.

Parlant del tema, avui trobem la mort que confirma la historia de les pel·lícules de Destino Final, recorrent milers de kilòmetres per esquivar la mort californiana però sense aconseguir-ho, i és que el mort de la setmana tampoc tenia masses esperances de viure provenint d'una familia desestructurada i sense medi de transport, i country.

Gràcies als The Ocean avui aprenem tota aquella part de la geografia prehistòrica que se'ns havia passat per alt a les classes de geografia que tothom ha fet sobre el tema, i aprenem que depèn del tequila, serveix per desinhibir tant llengua com budells.

Al final del programa ens trobem amb una competició per saber qui és més suec a nivell de death metall, si els suecs o els finlandesos, i la cosa està més renyida que un concurs de càntics cara al sol al Valle de los Caídos.

Tot això i més, com l'inici de l'establiment d'una normativa txispunívola, al programa d'aquesta setmana: