aEn aquest episodi de Parlant en veu alta vos faig diversos anuncis importants. A més de presentar la nova secció, que consistirà en una entrevista/xerrada un cop al mes amb el mateix estil que El rincón de Josete podcast, però amb periodicitat mensual i no setmanal, també vos cont els canvis del projecte.

A partir d’ara, Parlant en veu alta passarà a dir-se El meu racó. El logotip serà el mateix, però quan sigui el logo, en comptes de posar El rincón de Josete podcast hi posarà El meu racó, perquè hi hagi una marca reconeixible per tothom i es mantingui la mateixa essència del projecte.

aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi especial de Parlant en veu alta he volgut retre un sentit homenatge al món de la ràdio amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, celebrat avui divendres 13 de febrer. Un reconeixement sincer a un mitjà que ens ha acompanyat generació rere generació, que ha informat, emocionat i connectat persones arreu del territori només amb la força de la paraula i el so.

Al llarg del programa recordem la màgia de la ràdio: la seva immediatesa, la proximitat de les veus, la capacitat de crear imatges dins del cap de l’oient i d’acompanyar-nos en qualsevol moment del dia. Però aquest homenatge també és profundament personal. La ràdio ha estat present en la meva vida des de ben petit, com a oient fidel, gairebé com una banda sonora quotidiana. Despertar-me amb una emissora de fons, escoltar partits, magazins o programes nocturns en silenci abans d’anar a dormir… són records que formen part de qui soc.

En l’episodi comparteixo una anècdota molt especial de la meva infantesa, un moment senzill però carregat de significat que explica fins a quin punt la ràdio no només m’acompanyava, sinó que em feia sentir part d’alguna cosa més gran. Aquella experiència va marcar la meva manera d’entendre la comunicació i, en part, també el meu camí posterior davant del micròfon.

Reivindiquem amb convicció que la ràdio i el món del podcasting poden conviure amb total normalitat. Lluny de competir, es complementen. La ràdio aporta trajectòria, professionalitat i directe; el podcast ofereix flexibilitat, nous formats i llibertat creativa. Junts amplien veus, multipliquen històries i fan créixer l’univers sonor.

Aquest episodi és, doncs, una celebració compartida: de la ràdio de sempre i del podcast d’avui. Perquè el so ens uneix, ens informa i ens fa sentir part d’una mateixa conversa, sigui a través d’un transistor o d’uns auriculars connectats al mòbil.

aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig un anunci molt especial: us revelo qui serà la primera convidada d’aquesta nova secció del podcast, en què, igual que a El Rincón de Josete, de tant en tant tindrem xerrades amb convidats i convidades, tot i que aquí seran cada mes o dos mesos segons com pugui organitzar-ho. A més d’aquest anunci, us llenço també una pregunta per reflexionar i debatre: la cultura catalana és només allò que es fa en llengua catalana o és tot allò que es fa des dels territoris de parla catalana, independentment que sigui en català o en castellà?

aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Episodi de Parlant en veu alta estructurat com un viatge amb dues estacions clarament diferenciades, dedicat al meu amic Àngel, que ens va deixar el dia 3 de febrer. En la primera part, el programa s’endinsa en una reflexió filosòfica i íntima sobre la vida com a trajecte: el pas del temps, les decisions que ens modelen, les incerteses, les pèrdues i els aprenentatges que configuren el nostre periple vital col·lectiu i personal. Una conversa pausada, introspectiva i oberta que convida l’oient a mirar-se a si mateix i al camí recorregut, també des del record i l’absència. En la segona part, el to canvia cap a un registre més terrenal i apassionat, on s’expressa la indignació com a afeccionat del Barça —i, per extensió, de qualsevol seguidor del futbol— davant el tracte arbitral que, segons s’argumenta, beneficia de manera reiterada el Reial Madrid. Durant el debat es posen sobre la taula dades concretes i exemples verificables que es poden contrastar públicament, generant una crítica directa al sistema arbitral i a la percepció de desigualtat en el món del futbol.

aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi de Parlant en veu alta comparteixo dos sentiments oposats però igualment intensos, nascuts de dos motius molt diferents.

D’una banda, l’alegria profunda i sincera pel creixement sostingut del podcast. Un projecte que, a poc a poc, va trobant el seu lloc i la seva gent, amb una mitjana d’entre quaranta i cinquanta oients per episodi, i fins i tot superant els vuitanta en algun cas. Una evolució que emociona, que anima a continuar i que confirma que hi ha veus a l’altra banda que escolten, acompanyen i donen sentit a tot plegat.

De l’altra, manifesto la meva indignació per l’excés de publicitat que darrerament hem de suportar en molts episodis de molts podcasts, fins i tot en el podcasting independent. Vull deixar molt clar que no som els podcasters qui decidim inserir aquests anuncis, sinó que és una decisió de les plataformes de podcasting. En el cas dels podcasts que formen part de la plataforma Mundo Podcast d’iVoox, és la pròpia plataforma la responsable del feed i, per tant, de la publicitat que pot resultar especialment molesta per als oients.

En aquest podcast, però, no us apareix publicitat a través del feed, ja que la durada dels episodis no permet que s’hi insereixin anuncis. Una reflexió en veu alta, sincera i necessària, sobre créixer, crear i conviure amb les regles d’un ecosistema que no sempre juga a favor de qui escolta ni de qui crea.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi vull fer un petit anunci: si tot surt bé, de tant en tant faré algun episodi d’aquest podcast amb algun convidat o convidada, d’una manera similar a com ho faig a El Rincón de Josete, però aquí, a Parlant en veu alta. Tot i això, no serà l’habitual. La tònica general del podcast continuarà sent la mateixa de fins ara: reflexions en català, dites en veu alta, amb calma i amb sentit.

Com a curiositat, aquest episodi l’he gravat directament des de l’iPhone, utilitzant el micròfon propi de l’iPhone 16 Pro.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en Veu Alta parteixo d’una conversa real que vam tenir uns amics i jo dins d’un grup parlant sobre l’ús de la intel·ligència artificial. D’aquell intercanvi d’opinions em va sorgir una pregunta que no em vaig poder treure del cap: no estem abusant, potser una mica o fins i tot molt, de l’ús de la IA?

Aquesta reflexió no vol dir, ni de bon tros, que no sigui conscient que per a les persones amb discapacitat visual la IA pot ser una eina d’una gran ajuda i un suport molt valuós. Però això no treu el fet que, com a societat, potser n’estem fent un ús una mica massa abusiu. Especialment entre els joves estudiants, on una gran part fa servir la IA com a recurs principal, fet que pot provocar que no investiguin, no facin les recerques necessàries i no desenvolupin l’esforç personal que els ajuda realment a aprendre de debò. Una reflexió oberta, sense judicis, per pensar-hi plegats.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una reflexió personal sobre la necessitat, sota el meu punt de vista, de ser una societat més autocrítica. Una societat capaç de qüestionar-se a si mateixa, de ser crítica no només amb aquells que pensen diferent de nosaltres, sinó també amb els que formen part del nostre propi entorn o comparteixen les nostres idees. Parlo de la importància de no donar res per fet, d’aturar-nos a mirar la realitat amb esperit crític i de no acceptar discursos o actituds sense abans analitzar-los amb profunditat. Una invitació a pensar, revisar i repensar-nos com a individus i com a col·lectiu.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta anuncio la creació del nou compte oficial de X del podcast. Un espai més per continuar compartint reflexions, novetats i converses que neixen des de la veu i l’experiència. Deixo l’enllaç del compte perquè el pugueu seguir i us animo a tots els oients de Parlant en veu alta a formar part també d’aquesta nova via de comunicació.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una petita reflexió sobre el fred d’aquest any. Després de diversos hiverns en què gairebé no havíem notat el fred, aquest any sí que l’estem vivint amb intensitat. En plenes dates nadalenques hem experimentat la primera onada de fred després de gairebé vuit anys sense cap, una situació que contrasta clarament amb el que passa als estius, on cada any gairebé sempre hi ha una o més onades de calor intensa, amb moltes nits tropicals o fins i tot tòrrides. Una reflexió personal sobre com està canviant la nostra percepció de les estacions i del clima.