Avui en Josep ha volgut retre homenatge al pianista i compositor Harold MABERN mort el passat 19 de Setembre. Va néixer a Memphis el 1936, de molt jove i estudiant de la Douglass High School ja tocava amb altres joves de Memphis: Frank Strozier, George Coleman i Booker Litle, el Hard Bop era en aquells moments la corrent majoritària. Una primera influencia que mantindrà sempre, va ser el pianista Phineas Newborn encara que  també hi haurà pinzellades de Ahmad Jamal o Horace Silver a la seva música (evident si escoltem el primer tema que hem seleccionat en aquest programa). Una primera etapa en la que Harold Mabern està plenament integrat en el Hard Bop  i tocarà amb alguns dels seus músics més destacats: Lee Morgan, Freddie Hubbard, Jackie McLean, Hank Mobley, Blue Mitchell, Jimmy Forrest, Art Farmer, Jimmy Heath, George Coleman, J.J. Johnsson i molts altres que farien una llista realment llarga ..., no podem oblidar la gira per Europa que va fer el 1965 acompanyant a Wes Montgomery i Johnny Griffin o els notables acompanyaments a cantants com la Betty Carter, Johnny Hartman, Sarah Vaughan o Joe Williams. A començaments dels 90 iniciarà la seva etapa "japonesa" , era un músic molt apreciat al Japó,  gravarà uns quants discs destacats pel segell DIW amb trios en els que participaven els contrabaixistes Ron Carter o Christian McBride i els bateries Jack DeJohnette o Tony Reedus. Canvi de segle i ara també a Japó i per Venus gravarà amb els seus antics alumnes de la University William Paterson , el saxo tenor Eric Alexander i el bateria Joe Farnsworth, aquesta associació és mantindrà posteriorment en els segells HighNote i Smoke Sessions fins practicament el final dels seus dies. "Wailin'" és el disc seleccionat per recordar Harold Mabern, any 1969 amb el Hard Bop encara vigent, és un recopilatori de dos discs: "Workin' & Wailin'"  i "Greasy Kid Stuff", en el dos completen la rítmica Buster Williams al contrabaix i Idris Muhamad  bateria, en el primer tenim a George Coleman al tenor i Virgil Jones a la trompeta, en el segon Lee Morgan és el trompeta i Hubert Laws el tenor, tota una sorpresa escoltar al reconegut flautista  Hubert Laws tocant el tenor, i ho fa força bé. Un bon disc de Hard Bop, molt representatiu del Harold Mabern de l' época, que ha servit per recordar aquell pianista vigorós que tan bé es va adaptar al que seria el Post Bop; ja l'hem escoltat en alguna ocasió amb els Eric Alexander i Joe Farnsworht i aviat complementarem la coneixença del músic amb algun dels bons discs a trio de la dècada dels 90.

John TAYLOR pianista nascut a Manchester  el 1942. Els seus inicis van coincidir amb una de les èpoques més glorioses del Jazz Britànic, la que va de finals dels 60 a mitjans dels 70, es va associar el 1969 amb els saxofonistes Alan Skidmore i John Surman i despres amb els Mike Osborne, Mike Gibbs, Harry Beckett, Tony Oxley, Stu Martin, ...el bo i millor dels músics britànics del moment. El 1977 amb la vocalista Norma Winstone, la seva esposa en aquell moment, i el trompeta Kenny Wheeler crearan Azimuth un grup que feien una mena de jazz de cambra que va tenir un cert èxit amb uns 5 discs com a trio per ECM i uns quants més amb ells com a base i alguns convidats. Una gran afinitat amb Kenny Wheeler amb qui va seguir treballant sempre més, particularment destacat el període que va del 2005 al 2015 en el que pel segell Cam Jazz van fer excel.lents gravacions. "In Two Minds"  del 2011 és un disc a piano sòl i en alguns temes farà overdubbing sobre una línia que ell ha gravat previament, temes preciosos com la suite Ambleside o el 3/4 PM fan d' aquest un disc Absolutament RECOMANABLE.