Recordem en aquest programa el pianista McCoy TYNER que ens va deixar el passat 6 de Març. Nascut el 1938 a Filadèlfia, va ser la seva una llarga trajectòria  i és reconegut com un dels pianistes del jazz més influents del segle passat, debuta el 1960 en el Jazztet dels Benny Golson i Art Farmer i aquell mateix any John Coltrane el fitxa pel seu mític Quartet amb el bateria  Elvin Jones i posteriorment  el contrabaixista Jimmy Garrison, una associació  que qualsevol aficionat al jazz  coneix sobradament i que es va mantenir gairebé cinc anys, fins a finals de 1965 quan les divergències musicals entre un Coltrane cada cop més embogit en una recerca sense límit i la resta de components del grup es fan insuperables ...  Sens dubte és aquest període que va de 1960-65 un dels més destacats de la seva carrera i es que a més de la seva participació en el trascendental Quartet de Coltrane gravarà al marge del grup alguns dels seus millors discs, com a líder o com a sideman de Freddie Hubbard, Lee Morgan, Wayne Shorter o Joe Henderson, entre d' altres. A finals dels 60, superada l'etapa HardBop i amb un Free Jazz  que no sedueix el públic generalista, el jazz entrarà en una llarga etapa d' indeterminació i les provatures de formes alternatives i fusions diverses, més o menys afortunades, és una constant fins practicament mitjans dels 80, McCoy Tyner participarà d' aquestes provatures introduint elements de músiques orientals i africanes i instruments poc o gens habituals en el jazz com el clavicordi, la celesta o el koto instrument de corda japonès. Arribem a la dècada dels 90, el jazz està instal.lat  en un nou classicisme (diguem-li Post Bop per simplificar)  que  músics com els Marsalis, i altres,  van iniciar uns anys abans contribuint a que aquesta música recuperés part del seu antic públic, un retorn a un jazz més popular i convenientment allunyat del Free Jazz de finals dels 60 i provatures posteriors; McCoy Tyner s'integrarà perfectament en aquesta nova-vella corrent i gravarà en aquest període bons discs com el  "Remembering John" del 91, un homenatge a Coltrane amb el contrabaixista  Avery Sharp i el bateria Aaron Scott,  el 95 "Infinity" amb els mateixos músics als que s' afegirà Michael Brecker al saxo tenor , un altre disc on hi és clarament present el record a Coltrane, amb una esplèndida versió del Impressions. L' afinitat amb el saxo tenor Joe Henderson ja havia quedat més que demostrada a la dècada dels 60 amb títols memorables com Page One, In & Out , The Real McCoy, etc ,,,, el 1991 reprenen aquella sintonia i graven l' esplèndid  "New York Reunion" amb l' acompanyament d'uns fantàstics Ron Carter al contrabaix  i  Al Foster bateria. En els anys posteriors trobarem un McCoy Tyner involucrat en projectes de caire més comercial, mantindrà el seu toc, la seva tècnica, però els anys de major creativitat han quedat ja bastant enrere ...

Bé, un modest homenatge a la figura del que va ser un excel.lent pianista, recordat sobretot com integrant del mític Quartet  de John Coltrane. Era la nostra intenció quan vam gravar aquest programa fer-ne un de posterior dedicat íntegrament a la música que van compartir McCoy Tyner i John Coltrane, és aquest el motiu de no haver seleccionat aquí cap dels meravellosos discs del Quartet. La maleïda pandèmia, o el que sigui, que estem vivint (patint) no ens ha permès trobar-nos per preparar aquesta segona part.     I Remember Alfred McCoy Tyner...