Avui us portem Peixos, la cinquena novel·la d’una autora que no necessita gaire presentació: Eva Baltasar, autora de Permagel, l’adaptació teatral de la qual, per cert, és actualment en cartell als Texas, i també de Boulder, i l’única novel·la escrita en català que ha estat finalista del Booker Internacional.

Les històries d’Eva Baltasar es caracteritzen per la seva intensitat i extremisme amb personatges solitaris, sempre a prop de l’aïllament, però alhora lúcids i dotats d’una determinació que inquieta.

Peixos no n’és cap excepció. És la història d’una escriptora que recorre el país participant en clubs de lectura i que, un dia, es topa amb la Victòria, una dona que ven paperines de peix fregit i de qui la narradora pensa: “És ella”.

A partir d’aquí, ens endinsem en una història d'amor monstruosa, tal com l’ha definida la mateixa autora. 

A Peixos, el lector s’hi troba amb el perill a frec de pell, però també amb l’erotisme i la sensualitat; amb el trànsit per espais, situacions i emocions familiars, viscuts, però, amb aquella sensació d’estranyesa i novetat que caracteritza la prosa de Baltasar. Una escriptura que beu tant de la poesia com de la voluntat d’esprémer la llengua i de la convicció d’aprofitar cada frase, cada paraula.