Periskopia

Un dels propòsits pel qual va néixer el periodisme era per vigilar el poder. Avui la pregunta és una altra: qui vigila els que decideixen què veiem, què llegim i què creiem? La resposta ja no és només als diaris. És als algoritmes, i gairebé ningú els regula. I encara n'hi ha una altra, més incòmoda: els mitjans no es limiten a explicar com estem, també hi ajuden. La por, la ràbia o l'esperança d'una societat en un moment donat no són només un reflex de la realitat. Són, en part, obra seva.De tot això en parlem amb la nostra convidada, la periodista i escriptora Laura Pinyol Puig. Des del 2022 és membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, del qual és vicepresidenta des del setembre de 2024, i on també presideix la Plataforma per a l'Educació Mediàtica (PEM).

El temps no és només un recurs escàs. És un dret. I com tots els drets, la seva distribució és profundament política. Qui té temps per participar, per cuidar, per pensar? I qui no en té? Aquesta és la pregunta republicana. De tot això en parlem amb la nostra convidada, la Marta Junqué, politòloga especialitzada en polítiques del temps i fundadora de la Time Use Initiative (TUI). Ha impulsat la Declaració de Barcelona sobre Polítiques del Temps, signada per més de cent entitats internacionals, i treballa perquè el dret al temps sigui reconegut com un dret fonamental a Catalunya i al món.

Si hi ha un fet històric que defineix a la perfecció l'esport com a vector, aquest és l'Olimpíada Popular de 1936. El 18 de juliol d'aquell any, a Barcelona, 6 mil esportistes de tot el món es preparaven per competir, no només per guanyar medalles, sinó per recordar que l'esport havia d'estar al costat dels valors democràtics, i republicans, com la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Defensaven un esport obert, popular, antifeixista. I plantaven cara, així, als Jocs nazis, de Berlín, organitzats per Hitler.  Però el cop d'estat franquista ho va aturar tot. I molts d'aquells atletes van canviar els mallots pels parracs de les brigades, i en lloc de competir, es van quedar a defensar la República.De tot plegat en parlem a fons amb el nostre convidat, Oriol Junqueras i Vies, historiador de formació, professor universitari i figura central del republicanisme català contemporani. Coneixedor profund de la història dels moviments populars, la democràcia i el republicanisme cívic.

La sensació de no tenir veu és una de les formes més profundes de pèrdua de llibertat. No perquè et privin de res de forma directa, sinó perquè et deixen fora del joc. Els republicans d'arrel —des de Rousseau fins als pensadors actuals— van entendre que la llibertat no és simplement «que ningú et molesti». És poder participar en les decisions que t'afecten. És tenir veu.De tot això en parlem amb el nostre convidat, en Josep Lluís Martí Marmol, professor de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra, qui ha dedicat anys a analitzar i entendre com fem que la democràcia sigui real, i no decorativa.

La llibertat no és fer allò que vull, sinó viure sense por ni dominació. I això ens interpel·la com a ciutadans i com a societat. Ara bé, som realment lliures? Es pot ser lliure si depens de la voluntat d’un altre? La desigualtat limita la llibertat real?De tot això en parlem amb el nostre convidat, en Lluís Pérez, professor de la Universitat Pompeu Fabra, director de la Fundació de Irla i, recentment, coautor d'un llibre, Filosofia Política, en català, on es reflexiona justament sobre el principi i la llibertat de la ciutadania.

Quan una persona no pot viure o té la percepció que no pot viure plenament en aquesta comunitat que volem que sigui la ciutat, falla la democràcia, la política, el mercat? Qui falla?Periskopia pòdcast volem que sigui un espai on aixecar la mirada, on defugir del soroll immediat i, sobretot, on fer-nos preguntes a partir de repensar el món. Com, per exemple, que la democràcia i la república es pensen i es construeixen dia a dia. I molt sovint comencen a les ciutats. I, justament per això en aquest primer episodi ens ens acompanya Elisenda Alemany, amb qui volem parlar de ciutats, de civisme i de república.