La literatura no seria possible si no hi hagués algú a l’altra banda de qui escriu, perquè tot acte d’escriptura neix, en el fons, del desig de ser llegit, d’establir un vincle amb un altre que completa i dona sentit al text.
En aquest sentit, el lector no és en cap cas un subjecte passiu ni un simple receptor, sinó una peça fonamental d’aquest procés, un veritable protagonista que participa activament en la construcció del significat i que potser és, fins i tot, l’element més transcendent de tots. La literatura creix gràcies als autors, és cert, però també gràcies als lectors, perquè és la seva mirada crítica, la seva exigència i la seva sensibilitat allò que pot orientar escriptors i editorials cap a un camí més honest i més ric.
Virginia Woolf ja va reivindicar amb lucidesa la figura d’aquest lector comú, aquell que llegeix per amor a la lectura i que jutja amb una combinació subtil de simpatia i criteri, i que, alhora, ha d’assumir una certa responsabilitat compartida amb crítics i altres agents culturals a l’hora de configurar l’atmosfera en què la literatura es produeix i es rep.
Parlem, doncs, d’un lector intrèpid, ambiciós i inconformista, algú que es pren seriosament la seva vocació, que s’entusiasma i s’arrisca, que experimenta i que busca en els llibres no només consol i complicitat, sinó també una forma d’acompanyament en els seus propis processos vitals, perquè no concep cap transformació profunda sense aquesta evolució interior que la lectura sovint provoca i acompanya.
Avui, a Pila de llibres, parlarem precisament de lectors, i ho farem amb algú que encarna d’una manera molt clara aquesta figura del lector dissident i aventurer, algú que ha situat la lectura al centre de la seva existència i que, després de dècades convivint amb els llibres, ha acabat integrant-los en la seva manera de viure, barrejant constantment la literatura amb la realitat, vivint del que llegeix i llegint del que viu.
Jesús Ruiz Porcel, benvingut a Pila de llibres.