INTERVENEN Albert Tulleuda, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Fina Carreras, Museu del Càntir d’Argentona. Maria Tost, conservadora del Museu de la Moto de Bassella. Carme i Joan, guies del Museu Etnogràfic de Ripoll

CONTINGUT Els museus tenen una data que cada any recorda la importància que tenen aquests equipaments culturals a la nostra societat, és el Dia Internacional del Museus. Avui farem un recorregut per diversos museus amb els que hem estat molt a prop en diverses edicions d’aquest programa. El Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya és una xarxa de 28 centres museístics i patrimonials que expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions, les seves exposicions i la museïtzació in situ de les diferents activitats productives que han existit. Albert Tulleuda és el nou director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Historiador de l'art amb àmplia experiència en gestió cultural, Tulleuda té com a objectiu adaptar el museu als nous temps.

El museu dedicat al càntir d’Argentona compta amb una gran col·lecció d'estris per conservar aigua elaborats amb tot tipus de materials, com ara fang, ceràmica, vidre i fins i tot fusta. El centre presenta una cuidada història del càntir i organitza tallers de ceràmica. La Técnica de documentació y difusió és la Fina Carreras El Museu Moto Bassella està gestionat per la Fundació Privada Mario Soler, una entitat sense ànim de lucre que treballa per promoure els valors de la motocicleta, difondre el passat, el present i el futur des de múltiples perspectives.

Vàrem ser a Ripoll al Museu Etnogràfic Es concep com un museu d'història i d'antropologia que té la missió de treballar per a la recerca, la conservació, la interpretació i la difusió del patrimoni històric i cultural de la vila de Ripoll, de la comarca del Ripollès i dels Pirineus gironins, amb l'objectiu de contribuir decisivament al seu desenvolupament i projecció cultural i turística. És un dels museus d'etnografia més antics de Catalunya.

INTERVENEN Maria Barbal, escriptora Patric Lluís, llibreter de Prats de Molló Ernest Costa, escriptor.

ARXIU Manual Cuyàs, escritor i periodista. Imma Boj, directora del Museu de la Immigració.

Parlarem amb autors i autores de llibres. Unes setmanes després del dia de Sant Jordi sabrem si es llegeixen els llibres que es compren. Parlarem amb escritors i escritores. També recuperarem del nostre arxiu converses amb persones que ja ens han deixat. Maria Barbal és una autora pallaresa que ha diversificat la seva obra entre el Pallars i Barcelona. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, membre de la Real Acadèmia de Bones Lletres i guanyadora de nombrosos premis.

Recordem una entrevista amb l’escriptor i periodista Manuel Cuyàs desaparegut. Recordem la visita que vàrem fer al Museu d’Història de la Immigració. Ens va atendre la directora, Imma Boj. Patric Lluís, llibreria de segona mà de Prats de Molló Ernest Costa va presentar a Arles, al Vallespir, el seu llibre sobre Sant Aniol d’Aguja

INTERVENEN: Quim Bartolí, contractador d’envelats a Taradell. Jordi Barris, muntador d’envelats a Salt Francesc Albardaner i Llorens és un investigador i arquitecte català.

IL·LUSTRACIONS MUSICALS: Fragments de • Orquestra Selvatana • Orquestra Maravella • Festa Major de La Trinca.

CONTINGUT: Catalunya és un país de festes majors. Un element popular és l’envelat. Aquesta construcció es va idear a inicis del segle XIX a Barcelona, vinculada als oficis de mar com velers, corders i mestres d’aixa. La suma del seu coneixement va servir per crear una estructura lleugera, àmplia i efímera. La tradició de la festa major es remunta al segle XIII, quan se’n comença a tenir constància. Ja al segle XVIII, els viatgers anglesos es meravellaven d'aquestes celebracions populars a les cròniques que feien de les seves estades al territori. En el seu origen, les festes se celebraven durant el bon temps perquè s’esperava a acabar la collita per començar la disbauxa.

És per això que, avui en dia, la majoria de festes se celebren entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor. Una característica de les primeres festes que s'ha mantingut fins als nostres dies és el dispendi i la disbauxa. Durant molts segles els catalans estalviaven durant l'any per poder estrenar roba i lluir-la davant dels veïns i fer àpats amb aliments que normalment no consumien. Francesc Albardaner i Llorens és un investigador i arquitecte català, que de 2008 a 2009 va ser president de la junta directiva del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural de Barcelona. Es autor de diversos llibres i treballs i ha dedicat bona part de la seva investigació als envelats.

Els que muntàvem envelats eren reclamats i reconeguts pels promotors de festes. Un de famós era en Jordi Barris de Salt, al Gironès. Muntar un envelat tenia tot un procediment. Quan es contractava només hi havia una xifra que ho determinava tot: quantes llotges. En el llenguatge de l’època: quants palcus (es a dir, llotges) El que temien era el vent i per acabar la instal·lació faltava la decoració interior El vent era un element d’inquietud, no així la seguretat.

L’entrada i el lloguer de les llotges donaven per contractar grans orquestres i encara tenir benefici. Taradell, Osona, és una de les darreres poblacions que va tenir envelat. Quim Bartolí de Taradell, com a persona impulsora de l’equip de hoquei local, contractava l’envelat com una font d’ingressos pel club.