Entrevista a ROSA MAS y JOSEP CODONYER com a representants dels CLER (Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció. ROSA MAS és biòloga i activita en diferents àmbits, com ara l'animalisme, els drets socials i el medi ambient. Professionalment, és professora en una acadèmia de Catarroja. Va quedar afectada per la barrancada del 29 d'octubre del 2024 a Catarroja.
JOSEP CODONYER és arquitecte, activista i actual responsable en la Intersindical de mobilitat i medi ambient. Gran coneixedor d'aquests municipis.
TEMES TRACTATS
Àmbits en els quals actua cadascun dels entrevistats.
Què son els CLER?
On hi ha CLERS?
Actuació de les administracions públiques: locals, autonòmiques i estatals.
Responsables de cadascun dels nivells.
Com va actuar cada àmbit davant la DANA.
Al·legacions que heu presentat al Pla contra Inundacions del Ministeri per a la Trancisió Ecològica (MITECO).
Davant la pressió del sector constructor en aquest país, que domina l'Estat fins i tot políticament, quines possibilitats tenen que els hi facen cas.
Suport rebut dels diferents col·lectius.
Resposta dels governs local, autonòmic i estatal.
La força que dona la unió.
DOCUMENTACIÓ PRESENTADA DAVANT EL MITECO
NdP CLERs
Els Comités Locals presenten al·legacions al Pla de resiliència hídrica del Ministeri.
Des de les comissions de territori, urbanisme i mobilitat sostenible dels Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER) de diferents municipis afectats per la Dana s’han presentat al·legacions al Pla per a la recuperació i millora de la resiliència en front de les inundacions, del Ministeri de Transició Ecològica (MITECO).
Els últims mesos els CLER i l’Escola ciutaDana han estat organitzant als municipis afectats, arrasats pel fang i l’aigua, taules redones i conferències d’experts en clima, hidràulica, emergències, urbanisme, ecologia i infraestructures. Gràcies a això, la ciutadania ha pres consciència de les necessitats reals del territori i de les possibles solucions. Ara, després d’analitzar el Pla del MITECO, s’han adonat que, tot hi incloure algunes solucions adients, aquest Pla és totalment insuficient. A més a més, no concreta en la majoria dels casos les mesures a realitzar, ni terminis, ni pressupostos.
Membres dels CLER s’han tornat a reunir amb biòlogues, arquitectes, científics i enginyers de camins, canals i ports per estudiar la proposta del MITECO i elaborar les següents propostes que estan fent arribar al ministeri per totes les vies possibles com és el correu [email protected] i al mateix comissionat del Govern per a la reconstrucció, José María Ángel. També volen presentar-les als ajuntaments afectats, a la Diputació de València i la Generalitat Valenciana. Les seues propostes s’han viralitzat en les xarxes socials en pocs dies, tot aconseguint una forta repercussió en les comarques afectades. El Pla ara està en fase de consulta pública fins al 23 de juliol, i qualsevol persona o entitat pot al·legar. Per això volen fer arribar la major quantitat de sol·licituds al ministeri.
Les propostes dels CLER inclouen 10 idees principals:
Eliminació del Circuit Ricardo Tormo i dels aparcaments de diferents companyies automobilístiques construïdes en terrenys de domini públic hidràulic en la mateixa zona. Recuperar com a sòl agrícola inundable en cada barranc els terrenys dels llits ocupats per diferents indústries i edificacions. Paralitzar immediatament els nous projectes existents d'àrees industrials al costat dels barrancs, com és el cas del Parc Empresarial ‘Pont dels Cavalls’ a Aldaia.
Demanen concreció en les “Mesures basades en la natura”. Com ara, construir fagines, assuts i estructures de contenció en els barrancs zones inundables naturalitzades per a poder laminar els fangs i vegetació que arrosseguen les avingudes amb estructures de contenció que desborden cap a zones agrícoles. Foment de la cobertura vegetal del territori per a afavorir l'absorció de l'aigua i evitar l'erosió del sòl.
Sol·liciten suspendre i prohibir per Llei la concessió de llicències d'edificació en zones inundables, almenys fins que es tinguen noves normes d'edificació i criteris d'ordenació del territori adequats.
Reclamen l’ampliació de la secció del barranc del Poio al seu pas per Paiporta, Catarroja i Massanassa. Davant el nou escenari climàtic, demanen la reversió parcial i consensuada de l'edificat, més si cap quan els qui es troben exposats en primera línia tal vegada són els primers interessats. També és necessària la substitució dels diferents ponts que van fer de barrera en el flux de l'aigua.
Així com, la construcció de col·lectors de pluvials dimensionats adequadament en tots els carrers per a canalitzar les aigües superficials fins a zones de laminatge amb espais naturalitzats i tancs de retenció sota els aparcaments dels polígons comercials i industrials. A més de substituir l'asfalt i els paviments impermeables per materials porosos que permeten la infiltració de l'aigua.
Plantegen transformar la xarxa ferroviària a l'Horta Sud, amb la substitució de les vies actuals del tren entre el nus ferroviari de Silla i el barri de La Torre, que actuen com a barrera artificial per al pas d'aigua i les persones, per un tramvia urbà o troleibús envoltat d'un eix verd per a vianants i ciclistes.
Demanen crear un bosc urbà lineal amb hortes comunitàries en la zona entre la CV-400 i totes les poblacions des d'Albal fins al barri de Sociópolis que ajudaria a absorbir i frenar les aigües superficials de futures Danes.
Exigeixen la protecció total dels terrenys d'horta, sòl rústic i marjal, evitant la urbanització, tot mantenint-los com a zones naturals d'amortiment, drenatge i filtració.
Insten a la reparació de la presa del pantà de Buseo, passant les competències de la seua gestió i manteniment a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
En Pedralba insten a la Diputació ha de renunciar al projecte de variant sud que trenca transversalment el PNT.
Reclamen la dotació de sistemes de detecció de cabals d'aigua a tots els rius, rambles i barrancs del País Valencià i als seus afluents. Dotant-los amb un sistema d'alerta primerenca, tot garantint el seu manteniment i una transmissió de dades fluida i accessible també per a la població.
Per tot això, demanen a les diferents administracions que tinguen en compte les necessitats i propostes de la població de les poblacions afectades per la Dana i de la resta del territori que en qualsevol moment es pot veure afectada per una situació similar.
