Nova entrevista a Josep Màrius Climent i Prats.
És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València i doctor en Història Contemporània per la mateixa universitat. Des del 2023, ha estat professor d'Educació Secundària en centres públics d'ensenyament impartint les matèries de Geografia i Història. Ha rebut força beques i premis relacionats amb la seua tasca investigadora. Així mateix, ha realitzat publicacions i exposicions i tasques relacionades amb la recuperació de la Memòria Democràtica.
Al final d’aquest escrit hi ha información àmplia del llibre del qual ha vingut a parlar-nos.
TEMES TRACTATS:
El seu llibre “Vençuts, exclosos i explotats”.
La seua tesi doctoral com a base del llibre.
Gran buit històric relacionat amb el tema.
La situació de les víctimes del franquisme des de la insurrecció feixista del 1936.
Presoners del règim feixista.
Situació dels presoners arreu de l’Estat. Conseqüències.
Conseqüències en les famílies.
Morts i sobrevivents.
El sector de la construcció i l’explotació esclava dels presoners en aquest sector.
Entrebancs a la recuperació de la memòria democràtica.
L’extrema dreta actual: semblances amb l’anterior.
Necessitat de contar la història a la joventut.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL LLIBRE
El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després.
Sinopsi.
El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria».
El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors.
L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va provocar milers de presoners que va portar a la creació de la “Inspección de Campos de Concentración” (ICCP),
El procés de configuració i evolució d´aquest vessant de la violència política/repressió que el franquisme articulava en dues fases: la depuració i el càstig resultant com a forma de prevenció i dissuasió de qualsevol oposició present o futura al nou règim.
Acabada la guerra, no menys de 180.000 presoners de l´exèrcit vençut van ser classificats en els centenars de CC existents o creats, derivant els desafectes, o dubtosos als BBTT. Tot seguit es va passar a fitxar i controlar els membres de l´Exèrcit Popular que havien tornat a casa, per a dur-ho a terme es va obligar a tots ells a dirigir-se als camps de concentració o llocs habilitats per a presentar-se, ser interrogats i aportar els corresponents avals per a poder eixir.
l´Exèrcit, esdevenia així la major maquinària d´exclusió i repressió política i social. Amb aquesta depuració podia completar el mapa dels suports reals o consentits al nou règim a conseqüència de la divisió entre vencedors i vençuts, ja que sobre aquests es va abocar tota la maquinària burocràtica-repressiva per a acabar de destruir qualsevol acció amb perspectiva de resistència o insubmissió present o futura, que assegurara la pervivència del nou règim.
Cosa que no és obstacle per a poder afirmar que, depenent de cada municipi, el que es desprén de la depuració militar de la immediata postguerra és que quasibé la meitat de la població havia de ser sotmesa-dissuadida de qualsevol actitud que representara algun perill present o futur per al règim, a través de la combinació de la coacció-intimidació preventiva que significava la mateixa classificació realitzada.
Per als presos dels reemplaçaments de 1936-1941 que romanien a les presons complint condemna quan es van sortejar, i per tant quedaren exclosos del treball forçat, es va establir decret de 2 de juliol de 1941, ja que molts d´ells ja s´havien pogut acollir als decrets i ordres que els permetien eixir en règim de llibertat condicional o presó atenuada, moment en què quedaven afectats per la Llei de reclutament de 1940, amb la qual se sistematitzava, per a tots els casos, qui havia de ser destinat al treball forçat.
En aplicar el prejudici polític-ideològic en els processos militars, quedava desvirtuada, tergiversada i pervertida la mateixa idea de justícia imperant a les democràcies occidentals i el sentit últim de la justícia, que ja no buscava l´establiment dels fets denunciats d´acord amb les proves aportades, sinó que esdevenia un instrument de persecució i revenja contra els identificats prèviament com a enemics d´Espanya. Una Espanya entesa com la comunitat nacional que els donava suport ̶ i que ho demostrava ̶ assenyalant amb la denúncia els qui havien de ser perseguits i castigats.
Quant al temps que hi van romandre, estava en funció del temps de condemna i les revisions de pena que hem de relacionar amb els diferents indults que van anar decretant-se entre 1941 i 1945. En segon lloc, de la quinta a què pertanyia el condemnat, ja que havia de complir amb el treball forçat el temps de servei militar obligatori establert per a cada reemplaçament cridat a files i en tercer, i cal recordar-ho, no valien els avals per tractar-se de penats i haver de complir amb els temps de prescripció militar en un Batalló Disciplinari de soldats treballadors penats.
Mentre que es trobava en edat militar i encartar, processat, en la presó, o en llibertat condicional va ser cridats novament a files entre 1941 i 1945. Encara hi haurà internats en batallons de penats després d´aquesta última data, en allargar-se el temps de servei militar per als sancionats durant l´internament, fins que es va alçar l´estat de guerra en 1948, mentre que el sistema de redempció de penes, va continuar en el sistema penal durant la resta de la dictadura i en acabant, fins a la reforma del codi penal de 1995.
Formació i activitat professional
Llicenciat en Història Contemporània el 1990 per la Universitat de València.
Doctor en Història Contemporània el 2023 la Universitat de València
Des de 1992, professor d'Educació Secundària de la matèria Geografia i Història en centres públics dependents del Ministeri d'Educació.
Des de 1994, professor per oposició de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana.
Des de 2022, catedràtic de Geografia i Història la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana.
Beques i premis.
- Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació d'Arxius. Catalogació de l´Arxiu Municipal de Rótova, (La Safor) (València) 1990-1991.
- Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, l´Alancatí, (Alacant) 1991-1992.
PREMI MIQUELET 2015, JOAN COROMINES D´INVESTIGACIÓ patrocinat per la Societat Coral El Micalet i Publicacions de la Universitat de València pel : El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947.
Beca JOSEP CAMARENA 2019 del Centre d´Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell, de Gandia per a l´estudi de l´impacte del treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar.
Publicacions, Exposicions i recuperació de la memòria democràtica valenciana.
- La Revolta dels camperols de l'Horta de València 1878-1879: Alboraia. Relacions de propietat i conflicte social. Alboraia 750 anys, Editorial l´Eixam, Tavernes Blanques, 1992, pàg. 64-81.
- Població Industrial i radicalisme urbà: aproximació als orígens del moviment obrer a València (1843-1949). Afers, fulls de recerca i pensament, número VIII:15 (1993), pàg. 143-162.
- Mobilització social i primer liberalisme a València i l´Horta 1793-1814. Actes de les I Jornades Universitàries d´Història Comarcal”. Carmar edicions, Meliana, 2011, pàg. 81-96.
- Històries de la Vall d´Albaida. Benicolet, Geografia, Història, Patrimoni, llums i ombres. Almaig nºXXVI, La Nostra Terra, Ontinyent 2010, pàg. 162-166.
- La memòria recobrada. Benicolet : soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme. Almaig nº XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011, pàg. 76-96.
- Del pla de Missena al dessert de Gabés. Història d´un mariner republicà de la Pobla del Duc 1936-1947. Almaig nº XXVIII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2012, pàgs. 107-134.
- Mas Camarena en la línia defensiva de València. Centre d´estudis locals de Bétera, pdf en línia, 2013. MAS-CAMARENA-EN-LA-LINEA-DEFENSIVA-DE-VALENCIA.pdf (centredeestudislocalsdebetera.es)
-Radio Blindada: el patrimoni amagat de Sant Antoni de Benaixeve. Bétera.com, post de 15 s´abril de 2014.
- Memòria de la repressió franquista a la Vall d´Albaida. El consell de guerra a un guàrdia d´assalt de Benicolet. Almaig nº XXIX, La Nostra Terra, Ontinyent, 2013, pàgs. 143-155.
Recialles de guerra a la Vall d´Albaida, Almaig XXXI, 2015. pàgs. 65-78.
- Individuos que estan cumpliendo un correctivo o cuantificar las víctimes del franquismo. Enfermedad, muerte y resistencia en los batallones de trabajadores según el Tribunal de Cuentas. Una aproximación. Llibre d´Actes: La prisión y las instituciones punitivas en la investigación histórica. OLIVER OLMO, Pedro, URDA LOZANO, Jesús Carlos ( coord.) Universidad de Castilla - La Mancha, E-book, 2014, pàgines 533-556. la_prision_y_las_instituciones_punitivas pdf
- Campos de concentración y batallones de trabajadores. Represión violencia y control social sobre los prisioneros del Ejército Popular de la República. Cuadernos Republicanos nº 86, Otoño de 2014, CIERE, Madrid, 2014, pgns 63-98.
- Exilio, persecución y represión de los marineros de la escuadra republicana. La historia de un soldado valenciano del crucero Méndez Nuñez. Cuadernos Republicanos, números 87 i 88 pgns 63-98 (2014) i 11-50 (2015).
- El treball forçat a la Vall d´Albaida (1938-1947). Noves perspectives i qüestions metodològiques per a l´estudi de la repressió franquista de postguerra, Alba, revista d´estudis de la Vall d´Albaida, núm, 25, 2015, pgns. 80-109.
- El impacto social de la represión franquista en una comarca valenciana conservadora: La Vall d´Albaida, 1938-1948. Llibre d´Actes del Congreso Posguerras; Conjuntament amb Antonio Calzado Aldaria, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2015. Edició en CD, pgns. 1-25.
- 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores, 1940-1942. Violencia Política y control social sobre los vencidos de la Guerra Civil española, HISPANIA NOVA, 14, 2016, pgns. 165-191. http://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/2970.
Llibre: El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Publicacions de la Universitat de València, València, 2016.
- Los Batallones de Trabajadores en la posguerra y el proceso de imposición de una dictadura militar en España. El 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores (1940-1942), Actes E-Book Violência política no século XX. Um balanço, Lisbon, Instituto de História Contemporânea, 2017, pgns. 566-578.
Aula d´Història i Memòria de la Universitat de València. Treball d´identificació de les víctimes valencianes de camps de concentració i treball forçat procedents de la província de València a l´Arxiu General Militar de Guadalajara, 2017.
- Del Pirineo a Larache, El 12 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores y los prisioneros de Ontinyent (Valencia), 1940-1942, Gerónimo de Uztáriz, 32, Pamiela, Arre (Navarra) 2018, pgns. 211-236.
Diputació de València, Secció Memòria Històrica. Recuperació de la memòria de les victimes del treball forçat procedents de la Provincia de València. Formació i Supervisió personal de camp. 2019- 2020.
- El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 12, 1940-1942. Un estudio de caso.PDF, pgns. 303-322, (uclm.es), 2020.
- Fonts i arxius per a l´estudi del treball forçat durant el franquisme, Actes X Trobada Internacional d´investigadores i investigadors del franquisme, pgns 1151 – 1164, encuentrofranquismo2019.blogs.ccoo.es/2de7a13d23bee53956782f1b38fc9573000053.pdf, 2021.
- El Diario de Guerra de Salvador Ramos Company, Abril de 1938 a març de 1939. Actes de la II Trobada d´Investigadors de les Universitats, grups entitats i associacions cíviques memorialístiques Valencianes, UJI, La Batalla de llevant, un retrobament amb la História i la memòria oblidada, 2024.
- Llibre: Vençuts, exclosos i explotats, el treball forçat a la provincia de València, 1936-1948. PUV, 2025.
- Llibre: El treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar, en premsa
Exposicions.
“No tindreu pau després de la guerra”. Exposició col.lectiva itinerant, Diputació de València, Inauguració, 1 de febrer-14 de març de 2018. Facultat Geografia i Història, UV.
