El ‘Cinema a la Xarxa’ d’aquesta setmana està dedicat al tractament que el cinema ha donat als feminicidis reals, és a dir, no a històries de ficció, sinó al retrat cinematogràfic que han tingut alguns dels casos autèntics i més famosos de la història en què les víctimes van ser assassinades pel sol fet de ser dones.

En el nou episodi de Discapacitades parlem de com es representa la discapacitat en l’art i la cultura, sovint atrapada entre dos extrems: l’heroïna admirable o la víctima eterna. Analitzem què implica aquest imaginari i com condiciona la manera com som mirades i enteses. Tanquem l’episodi amb una dinàmica creativa on imaginem un guió en què la discapacitat és quotidiana, present, i no necessita ser explicada ni subratllada.

Quan va sentir que el seu tercer fill ja estava a punt d’arribar al món, la Sandra Triginer Roig va anar cap a l’hospital. Allà, van considerar que encara no estava de part i la van enviar a casa. Poc després, l’Àlex va néixer al cotxe, tal com es temia la Sandra que podia passar.

La musicòloga Cristina Álvarez Losada comenta el concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, ‘La 4a de Brahms’ que va tenir lloc al Teatre-Auditori el 29 de novembre a les 20 h.

El divulgador musical David Puertas comenta el concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, ‘Simfonia de Saint-Saëns’ que va tenir lloc al Teatre-Auditori l’11 d’octubre.

El divulgador musical Pere-Andreu Jariod comenta el concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, ‘Valsos i danses’ que va tenir lloc al Teatre-Auditori el 27 de desembre a les 20 h.

El director d’orquestra Jordi Picorelli comenta el concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, ‘La 5a de Xostakóvitx’ que va tenir lloc al Teatre-Auditori el 14 de febrer a les 20 h.

L’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha respost les preguntes dels usuaris de la Catalònia Fundació Creactiva a la secció ‘Nosaltres’ que el grup té al magazín radiofònic ‘Faves comptades. Durant la conversa, Vallès ha explicat com va passar de ser periodista a ocupar l’alcaldia: ‘Mai m’havia passat pel cap que algun dia podia ser regidor de la meva ciutat i encara menys alcalde’. També ha recordat d’on li neix la vocació per la comunicació: ‘Amb set o vuit anys jo ja anava per casa amb una cinta, entrevistant els meus pares i la meva germana.’

El cervell no obeeix idees, obeeix estats. Quan el nostre cos percep perill, el cervell racional es desconnecta. El mateix passa amb els infants, quan criden, no estan intentant desafiar-nos, el seu sistema nerviós ens diu “no em sento segur.”  I el que els calma no són les nostres paraules, sinó el nostre estat. Això és la corregulació: El seu cervell aprèn calma a través del nostre.