Meli Perea, acompanyada a la guitarra per Juan Charlie, presenta Meli Perea, un projecte musical que fusiona músiques tradicionals afrocolombianes amb electrònica contemporània. En aquesta ocasió arriba per compartir el llançament del seu segon disc.

El nou treball, “Temas, terapias y visajes”, és un àlbum que neix de la necessitat de mirar de cara les complexitats de la vida, processar-les i transformar-les en cançons. Un disc que marca una evolució respecte al seu treball anterior, “Prisma”, i que li permet explorar sons i emocions més enllà de la seva pròpia zona de confort.

Avui tenim la sort d’escoltar alguns temes d’aquest nou treball en format acústic: “Temas” i “Vijagual”.

Tot i que avui el presenten en acústic, el projecte està concebut per interpretar-se amb banda completa, acompanyat per un potent equip de músics.

La presentació a Barcelona serà el 20 de març al Jamboree

Del 18 al 22 de març arriba una nova edició del Moritz Feed Doc, el Festival Internacional de Cinema i Moda de Barcelona, que enguany celebra el seu desè aniversari. Ho fa amb una programació especial de projeccions, diàlegs oberts i activitats que conviden a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la moda.

Durant cinc dies, espais com el Mooby Bosque Cinemes i Casa Capell, a la Vila de Gràcia, es convertiran en punt de trobada de cineastes, dissenyadors i creadors que exploren la moda com a expressió cultural, social i artística.

Entre els convidats d’aquesta edició hi trobem el cineasta Reiner Holzemer, una de les figures clau del cinema dedicat a la moda, i també el productor Peter Ettedgi, responsable de la sèrie documental Kingdom of Dreams, que explica les grans rivalitats i revolucions dins la indústria del luxe.

I atenció, perquè avui tenim una sorpresa per als oients: sortejarem deu invitacions dobles per assistir a la projecció especial dels dos primers capítols de Kingdom of Dreams, una sessió que, a més, comptarà amb la presència del seu productor convidat i inclourà una conversa amb el públic.

Per parlar d’aquesta desena edició del festival, avui ens acompanya el seu director, Toni Sánchez.

"El territori de la moda és molt interessant perquè té moltes arestes i es pot observar des de molts punts de vista. Des de l’organització del festival, hem volgut situar-nos en aquestes diferents perspectives, i no només en la part de la direcció artística o dels processos creatius dels dissenyadors. Aquesta dimensió, que sovint està vinculada als grans noms de la moda, és molt interessant, però també és cert que és la part més reconeguda i visible del sector".

"Un dels objectius era poder mostrar tota la part més inspiradora del sector; però també la seva dimensió més crítica i aquells àmbits on, com a societat, encara tenim feina a fer. De fet, al voltant del festival hi ha moltes activitats associades, moltes de les quals són gratuïtes. Enguany, la narrativa del festival s’ha centrat en el passat, el present i el futur de la moda, a través de tres eixos: la tradició, la sostenibilitat i la identitat de gènere."

Programa sobre l'actualitat castellera fet pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El criminòleg Antonio Sanz Fuentes ens ha acompanyat als estudis de Radio Gràcia per presentar el seu primer llibre, Diario de un criminólogo incomprendido. Actualment treballa a la Fundació Municipal de la Dona de l’Ajuntament de Cadis i és vicepresident de l’Associació Professional de Criminologia a Andalusia.
Durant l’entrevista, Sanz ha explicat que la criminologia continua sent una disciplina poc coneguda per al gran públic. Segons ha assenyalat, sovint es confon amb la criminalística: “És una ciència desconeguda. Hi ha estereotips que no són reals. La gent ho confon amb la criminalística, que consisteix a resoldre un crim, però la criminologia s’enfoca en la prevenció”.
L’autor també ha destacat que els professionals d’aquest camp sovint no són prou escoltats en el debat públic: “Els criminòlegs som incomprensos. Els nostres descobriments són desconeguts”.

En el llibre, Sanz obre una reflexió sobre el paper del càstig dins del sistema penal. “El càstig el que fa és assenyalar una conducta rebutjable. En el llibre es planteja el debat sobre la duresa del càstig. La duresa que es planteja en els debats públics no ens porta a l’escenari desitjable de més seguretat”, ha afirmat.

A més, ha abordat algunes percepcions socials sobre la delinqüència i la immigració. Segons el criminòleg, “s’ha demostrat que no hi ha vinculació entre immigració i delinqüència”, i ha insistit en la necessitat de fer una anàlisi crítica dels estereotips. “Tothom té la idea estereotipada de l’immigrant africà o musulmà, però quan es parla d’estrangers també hi ha els aficionats d’un derbi o el guiri que ve a Magaluf i la lia”, ha comentat. En aquest sentit, ha afegit que “potser nosaltres també hem construït molts murs”.

Sanz ha defensat la necessitat d’avançar cap a una convivència basada en el diàleg. “S’ha apostat per la multiculturalitat, però crec que s’ha d’apostar per la interculturalitat, que hi hagi un esforç de diàleg entre ambdues parts. Això desmunta molts estereotips sobre els migrants i redueix la creença que l’expulsió és una mesura adequada per a aquestes persones. L’expulsió és un acte cruel”.

Del 10 al 15 de març de 2026, Barcelona es converteix en l’epicentre del cinema independent nord-americà amb la 13a edició de l’Americana Film Fest.

El seu codirector, Xavi Lezcano, explica així l’esperit de l’edició d’enguany: "Ens agrada portar veus noves i intentar que el públic descobreixi el que podrien ser els grans directors i directores de renom del futur".

Segons Lezcano, el festival aposta per una gran varietat de gèneres: "Podeu trobar pel·lícules de tots els gèneres: drama, thriller, ciència-ficció, animació, documental o comèdia, que és un gènere que acostuma a ser bastant menys preat pels festivals de cinema, però que nosaltres cuidem especialment i que ens agrada molt. I també, com no, la coming of age, que vindria a ser el gènere per antonomàsia del cinema indi".

Pel que fa a alguns títols destacats de la programació, Lezcano assenyala: "Per anomenar alguns títols concrets et diria, per exemple, The History of Sound, que és un drama queer que es va estrenar a Cannes i que està protagonitzat per dos dels actors del moment, Paul Mescal i Josh O'Connor".

També recomana una altra proposta amb un to molt diferent: "Un altre títol a destacar seria Splitsville, que també ve de Cannes. En aquest cas és una comèdia superesbojarrada, una comèdia sexual protagonitzada per Dakota Johnson i que, a més, dissabte podreu veure amb una sorpresa molt especial".

"Per acabar, dins la secció Tops et comentaria Omaha, que en aquest cas ve de Sundance i que és un drama colpidor en forma de road movie, que també és un subgènere del cinema indi que ens agrada especialment".

Del 15 de març al 26 de maig tindrà lloc Vides entre llibres, un cicle coorganitzat amb els Cinemes Verdi en el marc del seu centenari, que arribarà a diverses biblioteques de Barcelona. Les sessions seran presentades i dinamitzades pels crítics cinematogràfics Eduard de Vicente i Josep Maria Buñol, que contextualitzaran les pel·lícules i obriran un espai de diàleg amb el públic.

Des de l’enrenou literari de Nova York fins a la calma d’una petita illa britànica, cada projecció mostra com els llibres poden transformar vides, despertar passions, revelar secrets o simplement oferir un espai de refugi. En definitiva, una celebració del poder de la lectura i de totes les persones que la fan possible.

La primera cita serà aquest diumenge, 15 de març, a les 11.00 h, a la Biblioteca Jaume Fuster, amb la projecció de La llibreria, dirigida per Isabel Coixet. La sessió comptarà també amb la participació de la mateixa directora.

El cicle continuarà al llarg del mes de maig amb noves projeccions en diverses biblioteques de la ciutat.

El 7 de maig, a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda, es podrà veure el documental Libreros de Nueva York, que s’endinsa en el fascinant univers dels llibreters especialitzats que custodien obres rares i històries úniques a la ciutat nord-americana.

El 12 de maig, a la Biblioteca Carmel – Juan Marsé, serà el torn de L’editor de llibres, una pel·lícula que recrea el procés creatiu de Charles Dickens mentre escrivia el clàssic A Christmas Carol.

El 15 de maig, a la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé, es projectarà El cartero y Pablo Neruda, una història tendra i humanista sobre com la poesia pot transformar la vida d’un carter tímid que descobreix la força de les paraules gràcies a la seva relació amb el poeta xilè.

El 18 de maig a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra amb La biblioteca dels llibres rebutjats, una intriga literària que arrenca amb el descobriment d’un misteriós manuscrit en una biblioteca dedicada a obres refusades per les editorials.

El 21 de maig, a la Biblioteca Gabriel García Márquez, es projectarà el documental El caso Padilla, que recupera un episodi clau de la dissidència intel·lectual a Cuba i reflexiona sobre la llibertat creativa i la censura.

El 26 de maig, la Biblioteca Canyelles acollirà Sueños de una escritora en Nueva York, una pel·lícula ambientada en el món editorial dels anys noranta que retrata el camí d’una jove aspirant a escriptora que intenta trobar la seva pròpia veu.

Totes les sessions són amb entrada gratuïta fins a completar l’aforament i formen part de la programació cultural de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

Ludàlia és un podcast mensual a Ràdio Gràcia realitzat pels usuaris de l’associació Ludàlia, entitat del barri de Gràcia que promou l’oci i la cultura per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. L’espai dona veu als seus participants perquè comparteixin experiències, entrevistes i temes culturals des de la seva pròpia mirada. Amb més de 20 anys d’història, Ludàlia és un referent a Barcelona en la promoció del lleure inclusiu. En el primer programa compten amb un convidat molt especial: l’actor Marc Buxaderas.
Un podcast que reivindica el dret a l’oci, la cultura i la participació de tothom.

Fem Festa, Fem Vila és un programa de la Fundació Festa Major de Gràcia en què, juntament amb les comissions de carrers i places que en formen part, conversem sobre la festa: què fem, com ho fem i quan ho fem. Tot plegat des d’una mirada comunitària que reflecteix els valors que defineixen la Festa Major i el teixit veïnal que la fa possible.

En cada programa es dona veu a persones implicades en l’organització i la vida de la festa, compartint experiències, memòria i reflexions sobre el present i el futur de la celebració.

En aquest episodi, coincidint amb la proximitat del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el programa posa el focus en la presència i el paper de les dones dins la Festa Major de Gràcia i en les comissions de festa. També s’hi reflexiona sobre la importància d’incorporar una mirada feminista que impregni les activitats i la manera d’organitzar-nos al llarg de tot l’any.

Programa presentat per Isabel Riba —vicepresidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia—, amb la participació d’Eva Arroyo —secretària de la Fundació Festa Major de Gràcia i responsable de Feminismes—, Eva Orín —membre de la Comissió de Progrés—, que ve acompnayada de la seva filla Lluna, i Manolita Domínguez —festera de la Comissió de Providència i exmembre de la Junta de la Federació als anys 90.

Mar Picó presenta la novel·la Entre el seny i el desig, primer volum d’una trilogia romàntica
L’escriptora i guionista barcelonina Mar Picó presenta Els Faura. Entre el seny i el desig (Editorial Montena) l’inici d’una trilogia romàntica ambientada a la Catalunya rural del segle XIX. Picó, també cocreadora i guionista de la sèrie Jo mai mai, ja havia publicat anteriorment el conte infantil El llibre més estimat del bosc (La Galera, 2025) i el llibre The Forever Girls: Amistat en perill (Inuk, 2024), com a coautora amb Judit Mascó.
La novel·la neix amb la voluntat d’omplir un buit en la literatura catalana: el de les històries romàntiques d’època ambientades al país. L’autora defineix l’obra com “els Bridgerton a la catalana”: una trama coral situada al poble fictici de Vall del Pi que segueix tres famílies poderoses —els Capmany, els Prats i els Faura— i combina romanticisme, tensions familiars i conflictes socials.
“Els Faura és els Bridgerton a la catalana, és l’eslògan que hem adoptat i que millor ho resumeix”, explica l’autora. “D’una manera més informal podríem dir que és una mena de Terra baixa sexy, però més nobiliària. No són exactament famílies nobles, però sí famílies poderoses.”
La protagonista és Maria Faura, una jove que ha volgut retratar com una noia “normal i humana”, amb qui les lectores puguin identificar-se. Tot i tractar-se d’una novel·la romàntica d’època, el llibre incorpora un ritme narratiu àgil, amb capítols breus i escenes que fan avançar la trama, una influència directa del treball de l’autora com a guionista.
“Sempre he tingut una manera de redactar molt concisa: vaig directament a l’acció. Totes les escenes tenen alguna cosa important que fa avançar, com a mínim, una de les trames o que explica alguna cosa rellevant d’un personatge. Crec que això ve molt influenciat de la manera d’escriure guions.”
Picó també reflexiona sobre el paper de l’amor en la societat actual: “La gent està molt poc dedicada a trobar l’amor o, fins i tot, si el troba, no el cuida. Jo visc amb una mica de pessimisme el tema de les relacions amoroses i crec que, en general, està sent així. No sé si és cosa de la nostra generació o del món.”

Rosa Galbany, directora del festival de jazz del Taller de Músics Jazz I Am, ens explica en què consisteix el festival. Segons explica, es tracta d’un format diferent del d’un festival convencional: “Aquest festival és un showcase festival: els concerts no són de durada normal, sinó que són curts, perquè n’hi ha molts, un darrere l’altre.

Els concerts s’organitzen en blocs i es concentren durant el dia, pensats especialment per a professionals del sector: “Normalment són en blocs de tres o quatre concerts, com a màxim, i són durant el dia perquè la gent que convidem són delegats i directors artístics de festivals i clubs de jazz d’arreu d’Europa i també de fora, perquè en venen de Canadà o de Corea.”

Enguany, a més, l’organització vol acostar més el festival al públic local: “Hem reforçat una mica la premsa per veure si arribem més al públic d’aquí, perquè a la ciutat hi ha poca programació de jazz.”

Jazz I Am – 8a edició
📍 El Molino
📅 11, 12 i 13 de març de 2026