repertori:

zeca medeiros - estilhaçada pietá - uma prece pela palestina · 2o25

a garota nâo - alaska · ferry gold, 2o25

a garota nâo - fronteiras invisíveis · ferry gold, 2o25

coro das mulheres da fábrica - filha da mãe + baixa, rasa, riba! 2o24

crua - canção beiroa · 2o25

carminho - canção à ausente · 2o25

carminho - balada do país que dói · 2o25

esteves sem metafísica - não sei ter-te · de.bu.te. 2o25

catarina marques - letra para um hino · enquanto, 2o2o

maria augusta - minha mãe eu canto a noite · fiz do fado a minha sorte, 2o18

lina_ & marco mezquida - confidencial · fado, 2o25

lina_ & jules maxwell - não deixei de ser quem sou · terra mâe, 2o25

cristina branco - de não saber o que me espera · mulheres d'abril, 2o25

miguel araújo i antónio zambujo - quem? · cê barra, 2o25

--------------------------------------------

1 zeca medeiros - estilhaçada pietá - uma prece pela palestina · 2o25

d'eixe portugal que interessa lliure, divers, empàtic i solidari

zeca medeiros: veu, lletra i música

jorge a. silva: arranjament, piano, acordió i baix; gil alves: flautes

minha pobre prece la meua pobra pregària

a prantear a terra esquecida plantant la terra oblidada

a recusar a guerra prometida rebutjant la guerra promesa

abandonada palestina palestina abandonada

(nas sombras de um negro véu) (a les ombres d'un vel negre)

um rio de sangue un riu de sang

nos olhos de um menino als ulls d'un xiquet

no rosto de uma mâe de olhar ausente a la cara d'una mare amb la mirada absent

estilhaçada pietá pietat destrossada

(nas sombras de um negro céu) (a les ombres d'un cel negre)

nâo ha paz nâo ha sossego no hi ha pau, no hi ha descans

só esse ódio cego només aquest odi cec

e esta nossa indiferéncia tâo cruel i la nostra cruel indiferència

voam aves de rapinha volen aus rapinyaires

o caos, a ruinanesta terra caos, ruïna en aquesta terra

nâo ha leite nem ha mel no hi ha llet ni mel

neste châo onde caim matou abel en aquesta terra on caín va matar abel

2 a garota nâo - alaska · ferry gold, 2o25

seguim sentit temes del nou disc de a garota nâo, ferry gold

alaska, una composició de joão quadros, que diu " tot comença amb una carretera que acaba a alaska" com a destinació final, on un rètol diu "deixa els teus somnis aquí". la cançó transforma la vida en un viatge, on tot el que passa abans d'arribar a alaska esdevé una metàfora de la recerca incessant de nous inicis, la transformació interior i la necessitat de centrar-se en fer realitat els somnis

fronteres invisibles, amb un fragment del "poema a jorge amado" de noémia de sousa, llança una crítica mordaç de les fronteres, ja siguin físiques, polítiques o ideològiques. amb frases com "quantes morts encara caben a la frontera?" i "sempre hi ha algú que dispara a algú que no vol", la cançó denuncia la violència silenciosa i explícita que resulta de les decisions d'aquells que dibuixen els mapes i controlen les vides i les morts d'aquells que busquen una vida millor

va escriure la cançó 'fronteres invisibles' en un viatge a galícia, el 21 d'octubre de 2o24, l'endemà de l'assassinat racista de la psp policia portuguesa odair moniz, capverdià de 43 anys

a garota enraonava "no hi ha controls fronterers per anar a espanya, però dins de portugal tenim les fronteres invisibles de la raça"

(noémia de sousa (1926 maputo - 2oo2 cascais, portugal), va exercir una gran influència en la poesia moçambiquesa, i va ser coneguda com la "mare de les poetes moçambiques". la seua obra poètica representa la resistència de les dones africanes i la lluita del poble moçambiquès per la llibertat. noémia de sousa va publicar els seus poemes en diaris com el brado africano. tot i influir en diverses generacions de poetes, només va publicar un llibre, "sangue negro", format per 49 poemes escrits entre 1948 i 1951. l'obra va ser publicada el 2oo1 per l'associació d'escriptors moçambiquesos)

3 a garota nâo - fronteiras invisíveis · ferry gold, 2o25

al seu concert al festival avante, a garota nâo convidà a l'escenari un cor de dones

en referència al moviment obrer de les fàbriques del segle xix, el coro das mulheres da fábrica (cor de dones de la fàbrica) és un grup intergeneracional de dones que canten seguint la tradició de la polifonia femenina popular. el cor va ser fundat el 2o22 pel desig de vânia couto de crear un espai per a les dones a la regió central. avui, amb una cinquantena de dones que es reuneixen setmanalment a l'atelier a fábrica de coimbra, el cor de dones de la fàbrica reviu el sentit de comunitat a través de les cançons tradicionals cantades per treballadores del camp

4 coro das mulheres da fábrica - filha da mãe + baixa, rasa, riba! 2o24

dins de les dones del cor de la fàbrica hi són les membres de la banda de porto alegre crua liliana abreu, bárbara trabulo i rita só, que duen a terme tallers de construcció d'adufes, els tabals tradicionals de la comarca (en associació amb el grup d'etnografia i folklore de l'acadèmia de coimbra (gefac) i la mateixa catrapum catrapeia )

per commemorar un altre dia mundial de la música, l'1 d'octubre, crua (un grup de sis dones urbanes que "creen i componen música a partir de la tradició oral i l'adufe") va agafar una cançó que el cantautor de porto alegre joão lóio va escriure originalment el 1987, "a canção beiroa", reinventant-la "en una interpretació musical i política, un manifest artístic contra la xenofòbia, el racisme i els retrocessos democràtics per l'auge de l'extrema dreta"

(abans el novembre de 2o24, les crua agafaren una cançó de la beira baixa, "moda da tosquia", i la va portar als carrers de porto, gravant un videoclip dirigit per tiago pereira i abel andrade. i poc després, al desembre, van publicar una altra cançó tradicional, "canção da vindima"

crua són; ana beiradomar, bárbara trabulo, diana ferreira martins, liliana abreu, raquel melo i rita só

a cançâo beiroa compta amb un sample d'o gringo sou eu (amb el suport de tropikaustica) el videoclip presenta "16 migrants i refugiats que viuen a porto, que esdevenen un cos polític i poètic en aquesta obra, alguns fins i tot incapaços d'identificar-se per motius de seguretat")

5 crua - canção beiroa · 2o25

6 carminho - canção à ausente · 2o25

carminho acaba de publicar dos avenços d'un nou disc, cançâo à ausente i balada do país que dói

cançâo à ausente (cançó per la absent), composta i produïda per carminho amb lletra del poeta portuguès pedro homem de mello, d'uns versos publicats el 1939 que retrataven la tensió entre l'esperança de l'amor i la frustració de l'absència

balada do país que dói amb música de carminho i versos de la poeta ana hatherly (porto 1929-lisboa 2o15) escrits els anys seixanta mentre portugal sufria una dictadura esfereïdora que empenyé molta gent a viure a l'exili

la cançó combina guitarres portugueses i elèctriques, mellotron i vocoder (tocat per carminho)

balada do país que dói (antologia da poesia experimental portuguesa: anos 6o - anos 8o)

o barco vai

o barco vem

português vai

português vem

o corpo cai

o corpo dói

português vai

português cai

o barco vai

o barco vem

português vai

português vem

o país cai

o país dói

o tempo vai

o tempo dói

português cai

português vai

português sai

português dói

el vaixell se'n va

el vaixell torna

el portuguès se'n va

el portuguès ve

el cos cau

el cos fa mal

el portuguès se'n va

el portuguès cau

(el vaixell se'n va

el vaixell ve

el portuguès se'n va

el portuguès arriba)

el país cau

el país fa mal

el temps se'n va

el temps fa mal

el portuguès cau

el portuguès se'n va

el portuguès marxa

el portuguès fa mal

7 carminho - balada do país que dói · 2o25

presentem "de.bu.te." el disc debut (publicat el juny) de l'escriptora i poeta teresa esteves da fonseca que com a cantant es diu esteves sem metafísica

(que tocà el 27 de setembre a la casa capitão de lisboa, telogenada per branco)

"de.bu.te." és el resultat de cinc anys de composició, experimentació i maduració artística. l'àlbum es presenta com un gest inaugural, íntim i sense concessions, on les paraules, les emocions i la llibertat es creuen a la recerca d'un llenguatge sonor propi. produït per sebastião macedo (principe), acompanyant l'escriptura amb atmosferes texturals, dinàmiques i emocionalment denses, molt eclèctiques a cavall entre l'indie pop i el pop alternatiu

les lletres són un dels elements centrals de "de.bu.te", reflectint la formació literària de teresa i la seua trajectòria en la poesia. autora del llibre "death has no country" (2o23), l'artista aporta a la música un cos poètic que inscriu les experiències d'una dona, un ésser espiritual i un cos en transformació. "parle del desig i la promesa, de l'addicció i la glòria, de l'ànima i la carn. sempre intento escriure amb sinceritat, fins i tot si això significa despullar-me de la vergonya o dels auto prejudicis", comparteix

abans del llançament de l'àlbum, el senzill "sobria" es va publicar el 22 de maig. descrit com "un himne a la joventut imprudent", va resultar ser la cançó més accessible de l'àlbum i també el seu primer impuls creatiu. la cançó es basa en versos senzills i una atmosfera etèria, preparant el camí per a la resta de l'obra

8 esteves sem metafísica - não sei ter-te

letra para um hino de manuel alegre contingut al seu llibre “o canto e as armas” de 1967. la seua obra va ser censurada per la dictadura assassina de salazar, però els seus poemes van passar de mà en mà en còpies clandestines i van ser cantats per zeca afonso i adriano correia de oliveira, convertint-se en emblemes de la lluita per la llibertat.

exiliat a algèria, manuel va tornar a portugal poc després del 25 d'abril

la recitació de catarina marques està continguda al seu àlbum del 2o2o “enquanto”, amb la bellesa de la seua veu i la llengua portuguesa

per resistir la regressió democràtica que s'acosta, enfronteu-vos a l'odi, la xenofòbia i el racisme. defenseu els valors i les conquestes de l'abril

sempre, abril!

lletra de letra para um hino:

é possível falar sem um nó na garganta

é possível amar sem que venham proibir

é possível correr sem que seja fugir

se tens vontade de cantar não tenhas medo: canta

é possível andar sem olhar para o chão

é possível viver sem que seja de rastos

os teus olhos nasceram para olhar os astros

se te apetece dizer não grita comigo: não

é possível viver de outro modo

é possível transformares em arma a tua mão

é possível o amor. é possível o pão

é possível viver de pé

não te deixes murchar, não deixes que te domem

é possível viver sem fingir que se vive

é possível ser homem

é possível ser livre livre livre

és possible parlar sense un nus a la gola

és possible estimar sense eningú que ho prohiba

és possible córrer sense haver de fugir

si tens ganes de cantar, no tinguis por: canta

és possible caminar sense mirar a terra

és possible viure sense arrossegar-se

els teus ulls van néixer per mirar les estrelles

si tens ganes de dir que no, crida amb mi: no

és possible viure d'altra manera

és possible convertir la mà en una arma

l'amor és possible. el pa és possible

és possible viure en peu

no et deixis marcir, no deixis que et domestiquen

és possible viure sense fingir

és possible ser persona

és possible ser lliure, lliure, lliure

9 catarina marques - letra para um hino · enquanto, 2o2o

la versió del fado menor que descobrirem el 2o16 amb la lletra de vasco de lima couto minha mâe eu canto a noite cantat per la sara correia i maria emília reis tornaren a posar de moda i des d'aleshores se gravaren moltes versions com aquesta que hem descobert d'una fadista que encara no havia sonat al programa

maria augusta bessa, fadista oblidada que faltà el 2o2o, publicà

meu coração anda negro, casette 1992

com a maria augusta

relembrar o passado, casette

fiz do fado a minha sorte, cd 2o18

1o maria augusta - minha mãe eu canto a noite · fiz do fado a minha sorte, 2o18

11 lina_ & marco mezquida - confidencial · fado, 2o25

encara interpretant fado camões (quart disc publicat gener de 2o24) als escenaris, lina té dos nous àlbums: un amb jules maxwell (dead can dance) i un altre amb el pianista marco mezquida que us presentarem el passat abril i del que acabem de sentir confidencial

abans de donar-se a conèixer amb la cèlebre i guardonada lina_raul refree, la cantant de fado lina tenia una història amb el fado

carolina cardoso rodrigues nascuda a hamburg el 1984 de pares de trás-os-montes que van emigrar a alemanya, va venir a portugal amb ells als cinc mesos. des de ben petita, va començar a escoltar fados (a través del seu pare, que els cantava, o a través dels discos de la seva àvia) i cançons del cançoner popular portuguès (a través de sa mare). va estudiar cant d'òpera dels 15 als 21 anys, però va ser el fado el que la va captivar, i més tard va gravar dos àlbums amb el seu propi nom, carolina: carolina (2o14) i encantado (2o17). fins que una col·laboració amb el productor i músic català raul refree, amb l'àlbum esmentat lina_raul refree (2o2o), li va aportar l'aclamació de la crítica i el reconeixement internacional. això va implicar un canvi de nom, escurçat a lina i escrit en majúscules: lina_, com si, deixant vacant l'espai de col·laboració inicialment ocupat per refree, altres noms poguessin venir a ocupar-lo

12 lina_ & jules maxwell - não deixei de ser quem sou · terra mâe, 2o25

cristina branco anuncia nou àlbum que sortirà en dues setmanes

mulheres d'abril il·lumina les dones sobre les quals va cantar josé afonso, les seues narracions íntimes i la visió progressista del compositor sobre els rols de les dones en una societat canviant

el disc inclou vuit composicions emblemàtiques: "endechas a bárbara escrava", "de nâo saber o que me espera", "cançâo do desterro", "teresa torga", "cançâo da paciência", "mulher da erva", "verdade e mentira" i "verdes são os campos"

13 cristina branco - de não saber o que me espera · mulheres d'abril, 2o25

a radioklara.org trobaràs:

recolzament de l'associació:

mitjançant teaming, paypal, transferència o bizum 12416 (codi de donació)

graella de programes i podcast

articles i notícies d'actualitat

agenda de mobilitzacions i convocatòries socials

miguel araújo llançà la setmana passada quem? amb antónio zambujo

fa poc havia publicat "saudade" amb os quatro e meia i "fazer canções" amb rui veloso avenços de l'ep cê barra, un projecte de col·laboració especial que reuneix artistes i amics de sempre en un gest de celebració i germanor

miguel araújo: veu principal, guitarres acústiques i elèctriques

antónio zambujo: veu principal

joão sampayo: piano; joão só: guitarra slide, sons ambientals, teclats, cors

lletra de quem?

quem é que garante que houve um deus que de rompante

pôs o céu, o sol e a lua em movimento?

quem é que assegura

que é do acaso a desventura

de uma sina, como um saco solto ao vento?

quem é que atesta

que uma ruga a mais na testa

nasce em vão ou é um sulco de um caminho?

quem é que certifica

nalgum mapa, aonde fica,

com o x da cruz, o fim de algum destino?

como pode alguém dar crédito

a tudo aquilo em que acredita?

se tudo é por um triz

se tudo é por um fio

como é que alguém se pode fiar

em confiar?

quem por baixo assina

salmo ou prédica divina

e ensina sobre os anjos e os demónios?

quem é que olhou pro céu

e só viu eterno breu

onde outros viram ursas, capricórnios?

quem viu que tudo é vário

e também o seu contrário

num simétrico e perfeito desalinho?

se a faca que desmata

e desbrava estradas, mata

tudo quanto se atravesse no caminho

como pode alguém dar crédito

a tudo aquilo em que acredita?

se tudo e por um triz

se tudo é por um fio

como é que alguém se pode fiar

em confiar?

en català:

qui pot garantir que hi va haver un déu que de sobte

va posar en moviment el cel, el sol i la lluna?

qui pot garantir

que la desgràcia és atzar

del destí, com un sac llençat al vent?

qui pot atestar

que una arruga més al front

neix en va o és un solc en un camí?

qui pot certificar

on és en algun mapa,

amb la creu, el final d'algun destí?

com pot algú donar crèdit

a tot el que creus?

si tot penja d'un fil

si tot penja d'un fil

com pot algú confiar

en la confiança?

qui signa

salm o sermó diví

i ensenya sobre àngels i dimonis?

qui va mirar al cel

i només va veure foscor eterna

on altres van veure óssos de peluix, capricorns?

qui va veure que tot és variat

i també el seu oposat

en un desordre simètric i perfecte? si el ganivet que desforesta

i neteja carreteres, mata

tot el que creua el camí

com pot algú creure

en tot el que creus?

si tot penja d'un fil

si tot penja d'un fil

com pot algú confiar

en la confiança?

14 miguel araújo i antónio zambujo - quem? · cê barra, 2o25

-------------------------------

el 2010, l'em (economic journal) va declarar que "sara correia és una jove cosmopolita que, tot i tenir només 25 anys, ja ha passat moltes nits a les cases de fado de lisboa, on s'ha convertit en una dona. això, naturalment, contribueix enormement a la seva veu i interpretació, que recorda els clàssics, malgrat el seu aire juvenil i modern". la jove sara s'ha convertit en una dona forta, poderosa i madura, però sempre mantenint la seva llibertat per ser qui vol i, sobretot, per encantar amb la seva ànima profundament fado.

quan, el gener de 2019, ecletismo musical va entrevistar una artista aleshores gairebé desconeguda, sara correia [llegiu-ne més aquí], l'artista va dir que "el fado no canvia la seva veritable essència, i abans de fusionar-se, crec que el fado està a la veu".

el que va fer sara correia el 2025 al coliseu do porto és la prova que quan la veu, l'ànima i la bellesa de l'art s'uneixen, es pot experimentar un moment realment únic. aquest concert de la gira liberdade es va convertir en més que un concert: va ser un retrat vivent del fado com un art amb cos, capaç de travessar la tradició i el present.

al llarg de l'actuació, sara va donar veu a temes que ja s'han convertit en elements centrals del seu repertori, però també va demostrar la força d'algú que sap assumir riscos i interactuar amb altres mons. la presència de músics com diogo clemente i ângelo freire va aportar una rara complicitat instrumental, sostenint una actuació que nodreix tant de la contenció com de l'explosió emocional. entre els moments més memorables va ser compartir escenari amb pedro abrunhosa a "que o amor te salve nesta noite escura" i "ilumina-me", una fusió que va ampliar l'abast poètic i humà de l'espectacle.

enregistrat en directe, el concert ara pren una nova vida, permetent-nos revisitar l'energia de la nit quan la sala es va rendir a la intensitat del cantant de fado. no és només una gravació escènica: és un document que captura la rendició, la respiració i el silenci compartit entre l'artista i el públic

la cantiga no és només una arma, sinó que també pot ser una pregària. "o mundo bem monstro" (el món monstre) és el senzill principal del nou àlbum de lavoisier, banda de patrícia relvas i roberto afonso. aquest àlbum reuneix tres músics: el bateria diogo sousa, el baixista ricardo dias gomes i el guitarrista pedro branco. per a l'àlbum, que es publicarà a l'octubre, van desafiar deu poetes contemporanis a escriure poemes inèdits per musicar i convertir en cançons, donant la veu i el ritme marcial de la música a allò que és visceral, però contemplatiu, en la poesia.

el poema "o mundo bem monstro" (el món monstre) va ser escrit per raquel nobre guerra, poeta i traductora establerta entre lisboa i l'alentejo. és autora dels llibres "groto sato" (2012), que van guanyar el premi a la primera obra del pen clube português i els premis a la nova obra del culturgest/cgd; "sms de amor e ódio" (sms d'amor i odi) (2013); salutació a álvaro de campos (plaqueta, 2014); "senhor roubado" (2016), semifinalista del premi oceanos el 2017.

aquest primer senzill reflexiona sobre el món com un lloc opressor i confinat, des de la perspectiva d'algú que busca no ser turista a la seva pròpia vida, sinó la llibertat de sentir-se com a casa en la seva pròpia pell. lavoisier manté la seva identitat musical, sense possibilitat —ni intenció— d'assignar-li una etiqueta, viatjant per les latituds més diverses i mantenint el seu vincle amb la música tradicional portuguesa, tot i que aquest àlbum emfatitza la personalitat elèctrica que sempre ha existit a la guitarra de roberto afonso de lavoisier

o mundo bem monstro

vou desperta / mas caio na rede

eu só vejo / gente feliz

embarcada / no seu segredo

vendo a alma / só por um triz

o que sinto / calo bem dentro

eu só sonho / em existir

(mas) dividido / o mundo bem monstro

estende a pele / para eu vestir:

toma esta armadilha / esconde bem a tua ferida

se na história faz silêncio / és turista da tua vida

estou desperta / mas caio na rede

eu só vejo / gente infeliz

empurrando / em língua estranha

o seu medo / que contradiz

já me canso / de ser divina

dispo o manto / da fantasia

eu só quero / ser a menina

eu só quero / ser a menina

que se engana no caminho / que da história faz silêncio

eu só quero ser a menina... que.

el món monstruós

-

estic desperta / però caic a la xarxa

només veig / gent feliç

embarcada / en el seu secret

veient l'ànima / només per un bocí

el que sento / ho guardo molt a dins

només somio / d'existir

(però) dividit / el món monstruós

estira la pell / perquè jo la porte:

agafa aquesta trampa / amaga bé la teua ferida

si a la història hi ha silenci / ets un turista a la teua vida

estic desperta / però caic a la xarxa

només veig / gent infeliç

empenyent / en una llengua estranya

la seua por / contradictòria

estic cansat / de ser diví

em trec la capa / de la fantasia

només vull / ser xiqueta

només vull / ser xiqueta

que s'equivoca en el camí / que fa que la història calli

només vull ser la xicona... que

samuel úria sempre s'ha consolidat com un dels cantautors més singulars de la música portuguesa contemporània. la seva obra combina referències de cançons originals, rock i folk amb escriptura literària, marcada per la ironia i l'espiritualitat. a "pedra e cal", una cançó publicada en col·laboració amb os 12 ao todo, l'artista reafirma el seu manifest de música com a compartició, basada en la col·laboració i amb fortes influències de les tradicions entre el tropicalisme brasiler i els moviments d'intervenció ibèrica, i tan rellevant avui dia.

el mateix úria descriu la cançó com una "marxa de peus de formigó, però ritmes alegres", on la contradicció serveix com a motor creatiu: mentre que d'una banda defensa l'estancament del temps, de l'altra, celebra els 15 anys de complicitat i compartició que ha experimentat amb aquest grup de veus.

a "pedra e cal", ells són els protagonistes. úria els dóna el protagonisme, en un gest de generositat artística que, tanmateix, conserva la seva signatura irònica, poètica i ballable. enregistrada per joana linda a louva-a-deus, produïda per miguel ferreira, la cançó és també un tast del que ens espera al coliseus: un espectacle de comunió, on cada veu individual guanya encara més força dins del col·lectiu.

aquest llançament arriba en un moment especial de la carrera de samuel úria. poc abans, el músic havia vist la seva cançó "2ooo ad" reconeguda amb un globus d'or a la millor cançó, confirmant la rellevància del seu darrer àlbum

duarte celebra dues dècades de carrera amb l'espectacle "venham mais vinte 2004–2024", en un concert especial que tindrà lloc el 2 d'octubre al bota de lisboa. acompanyat pels seus músics de tota la vida: pedro amendoeira a la guitarra portuguesa, joão filipe a la guitarra de fado i carlos menezes al contrabaix.

duarte també convida célia leiria a compartir escenari. aquest concert no és només una actuació musical; és un ritual íntim i captivador dirigit per duarte, que es distingeix per la seva veu singular i la manera intensa i conscient amb què interpreta els poemes que tria cantar. amb els anys, ens hem acostumat a una interpretació alhora dolça i incisiva, filosòfica i sarcàstica, sempre fidel al que la música exigeix ​​en cada moment. el músic no es conforma amb fórmules fàcils.

els seus versos no rimen per conveniència, sinó que fereixen i provoquen, rebutjant abstraccions amoroses buides. la seva expressivitat —de vegades teatral, sempre precisa— transforma cada cançó en una experiència poètica i emocional. el 4 d'octubre, el músic participarà a la gala del fado dedicada a amália rodrigues al centre cultural portuguès de mississauga, que promet ser un moment especial per a la comunitat portuguesa del canadà. amália rodrigues continua inspirant artistes i unint generacions a través de la seua música i el seu llegat

---------------------------------

fonts:

https://www.ruadebaixo.com/musica

https://www.museudofado.pt/en/fado/personalities/

https://www.ecletismomusical.pt/

https://radiolisipo.com/destaques/

https://www.bantumen.com/categoria/01-musica/

https://quadrogiz.blogspot.com/

https://comunidadeculturaearte.com/category/artigos/musica/

https://www.rimasebatidas.pt

https://jazz.pt/

https://letrasdefados.blogspot.com

https://folhadepoesia.blogspot.com

https://santosdacasa.blogspot.com

https://catalogo-fonografico.fundacaogda.pt

https://www.hereunidoalabanda.com/

https://mutante.pt/tema/music/