Benvolguts amics oients:

Avui us proposo un programa intens. Dos treballs de Dmitri Xostakóvitx que, tot i compartir compositor i tonalitat, no podrien ser més diferents entre ells: la Simfonia núm. 5 i la Simfonia núm. 12. Dues obres separades per vint-i-quatre anys i per unes circumstàncies vitals i polítiques radicalment canviades.

La Cinquena la va escriure amb la vida a la corda fluixa, just després que Stalin el condemnés públicament. La Dotzena la va compondre quan ja havia après, a la força, a conviure amb el poder. Les dues parlen de por i de control. Però d'una manera molt diferent.