Partitura de Tarda

Bona tarda, i benvinguts a Partitura de Tarda.

Avui el programa té un únic protagonista, però aquest protagonista parla amb moltes veus: Wolfgang Amadeus Mozart. Farem un recorregut per tres moments ben diferents de la seva trajectòria: de la llum d'una tarda d'estiu a Salzburg al silenci concentrat d'un estudi de contrapunt, ja a Viena, anys després. Sentirem primer la Serenata núm. 9, coneguda com la “Posthorn”, escrita per a una cerimònia acadèmica i plena de vida a l'aire lliure. Després vindrà la Gran Partita, K.361, la més extensa i també una de les més íntimes de les seves serenates per a vents. I tancarem la tarda amb l'Adagio i la Fuga en do menor, K.546: una peça breu però densa, escrita en la maduresa, quan Mozart va girar la mirada cap al passat per trobar-hi una manera nova de parlar. Tres retrats d'un mateix geni: el jove, el madur i el pensador....Gaudiu d'aquest musica universal!!

Benvolguts amics, oients....

Dedicarem el programa a Frederic Chopin, un home d’una sensibilitat extrema i d’una voluntat artística implacable: l’autèntic poeta del piano. Viatjarem per la seva genialitat, la seva fragilitat i la seva passió a través de tres obres essencials: el Concert per a piano núm. 2 en fa menor, els 24 Preludis, Op. 28, i la Sonata per a piano núm. 3 en si menor...Gaudiu-lo!!...Gràcies!!

Hi ha racons de la música on el temps sembla, de sobte, aturar el seu curs. Moments on els grans drames del món callen per deixar espai a una intimitat pura, gairebé transparent. Un oasi de calma a través de miniatures d'una bellesa corprenedora i veritables diaris espirituals que ens conviden a la confessió íntima.

Avui fem un programa què podem titular: «Mahler: de la mitjanit al comiat etern» al començament del programa. Reflecteix el recorregut des d’Um Mitternacht fins a Der Abschied. Guadiu-lo!!

Bona tarda i benvinguts a Partitura de Tarda.

Avui fem un viatge. No un viatge de mapes ni de distàncies, sinó d'aquells que la música fa possibles: un recorregut per la vida i l'obra d'un home que va canviar per sempre el so del tango. El seu nom és Astor Piazzolla. I el nostre programa d'avui li pertany del tot.

El tindrà com a protagonista des del primer compàs fins a l'últim. Escoltarem cinc de les seves obres més significatives: el Libertango, l'Adiós Nonino, l'Oblivion, el Concierto del Ángel, i les Cuatro Estaciones Porteñas. Cinc peces. Cinc llums sobre un sol paisatge. Cinc maneres de dir el que Piazzolla sabia dir millor que ningú: que la bellesa i la melancolia no es contradiuen. Que el tango pot ser, alhora, un cos i una ànima. Una dansa i una confessió.

Fem lloc, tanquem els ulls un instant, i comencem

Benvolguts amics oients.....

El paisatge d'avui és el nord. Els boscos de Finlàndia, els llacs gelats, els déus antics que viuen en les arrels dels arbres i en les aigües negres dels rius. I un sol compositor que va escoltar tot això i ho va convertir en música: Jean Sibelius.

Tres obres ens acompanyen aquest vespre. Tres maneres de mirar el mateix horitzó, però des de tres moments molt diferents d'una vida. Primer, El Cigne de Tuonela, aquella melodia de corn anglès que neda sobre les aigües de l'altre món. Després, la Simfonia número cinc, l'obra dels cignes que s'alcen cap al cel gris del nord i dels acords finals que tallen com una pedra. I per acabar, Tapiola, l'últim gran gest orquestral de Sibelius, el seu comiat al bosc que l'havia fet.

Benvolguts amics oients....

Avui dediquem el programa a un sol compositor. Però un sol compositor que és, en si mateix, un univers.

Claude Debussy. Un nom que no necessita presentació —i tanmateix en mereix una, perquè la seva música és d'aquelles que, com millor l'escoltes, menys pots dir que la coneixes del tot.

Al llarg d'aquesta tarda escoltem tres de les seves obres capitals. Comencem en la intimitat: els “Preludis” del primer quadern, al piano, en la versió llegendària d'Arturo Benedetti Michelangeli. Continuem a mar obert, amb “La mer” —aquelles tres esquisses simfòniques que la London Symphony Orchestra interpreta sota la batuta de François-Xavier Roth. I tanquem el programa amb les “Images” per a orquestra, en la gravació que va fer Leonard Bernstein amb l'Orquestra de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma. Gaudiu d'aquesta meravellosa música....

Bona tarda, amigues i amics oients

Avui el programa porta el segell de dues illes i un fiord. Viatjarem per l'Anglaterra íntima d'Elgar i la joventut lluminosa de Britten, ens endinsarem als nords imaginats de Grieg, i acabarem en aquella Escòcia bromosa i heroica que Max Bruch va bastir amb melodies populars i un violí que no oblidareu fàcilment.

Gaudiu-lo!!

Escoltarem, per ordre: Eduard Toldrà, amb el seu melodrama Vistes al mar, sobre textos de Joan Maragall. Frederic Mompou, amb les tres Passatges interpretades pel propi compositor al piano. Manuel Blancafort, amb la suite El parc d'atraccions, al piano de Miquel Villalba. Ricard Lamote de Grignon, amb les Sis peces desagradables per a deu solistes, en homenatge a Goya. Jaume Pahissa, amb l'Intermezzo de la Suite intertonal, a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. I Xavier Montsalvatge, que tancarà el programa amb les seves Cinc cançons negres, en la veu de Clara Mouriz

Bona tarda amics....

Avui escoltarem una obra colosal...El gran rèquiem de Verdi.

L’any mil vuit-cents setanta-tres, a Milà, va morir un home que Verdi admirava amb una devoció que anava més enllà del respecte artístic. Alessandro Manzoni, el gran escriptor i autor d’Els promesos, havia deixat aquest món. Verdi va sentir que havia de crear una obra que no fos ni una òpera ni una simfonia, sinó una composició que transcendís el teatre musical: una missa de difunts en memòria seva

Hay países que tienen nombre de música. Países cuya geografía —los llanos que se extienden hasta el horizonte, el Orinoco que desciende hacia el mar, la montaña que protege la ciudad, las islas bañadas de luz caribeña— parece haber sido compuesta antes que habitada. Países donde la identidad no se declama: se canta.

A lo largo de esta tarde escucharemos música de tres compositores venezolanos del siglo XX que supieron transformar la voz de su tierra en lenguaje orquestal. Inocente Carreño, con su evocación de la isla de Margarita. Evencio Castellanos, que miró hacia la montaña de El Ávila, hacia una iglesia blanca en las afueras de Caracas y hacia el gran río mítico del país. Y Antonio Estévez, que puso música a la lucha más antigua del llano: la del hombre que canta frente a la oscuridad y no se rinde....Animo Venezuela