Benvolguts amics....

En aquest programa parlarem d'Igor Stravinsky. Un nom que ja d'entrada sona a quelcom especial, i que la història de la música ha confirmat com un dels grans terratrèmols del segle XX.

Avui farem un itinerari a través de tres obres seves que representen tres moments ben diferenciats del seu art.

Començarem amb L'Ocell de Foc, la Suite que el propi Stravinsky va orquestrar el 1919 a partir del ballet que el va fer famós als vint-i-set anys. Màgia, llegenda, foc i triomf. Una porta d'entrada esplèndida a l'univers del compositor.

Després vindrà La Consagració de la Primavera. L'obra que va fer trontollar el teatre de París aquella nit del 29 de maig de 1913, i que continua sent, més d'un segle més tard, un dels moments més desconcertants i magnètics de tota la tradició musical occidental.

I per tancar, la Simfonia en tres moviments, composta entre 1942 i 1945, en plena guerra. Una obra menys famosa però d'una intensitat poderosa, on el Stravinsky madur, instal·lat als Estats Units, canalitza les ombres del seu temps amb una fredor i una tensió que deixa petjada.

Gràcies amics!

Benvolguts amics oients:

Us proposo un viatge sonor al cor d’un dels compositors més fascinants del segle XX: Serguei Prokófiev. Un creador capaç de transitar entre la llum i la foscor, entre la ironia i la tendresa, entre la modernitat més atrevida i l’arrel clàssica més pura.

En aquesta tarda us oferirem tres obres essencials del seu catàleg, tres mirades complementàries que revelen la seva força creativa i la seva sensibilitat profunda:

• el Concert per a piano núm. 2, una obra nascuda del dolor i convertida en un monument al virtuosisme i a la memòria;

• la Suite núm. 2 de Romeu i Julieta, un fresc orquestral d’amor i tragèdia;

• i la Simfonia núm. 1 “Clàssica”, un somriure lluminós enmig de temps convulsos.

Prepareu-vos per una tarda intensa, plena de contrastos i d’emocions.

Benvolguts amics oients....

Avui us proposo un viatge intens per la música centreeuropea dels segles XIX i XX, a través de tres obres fonamentals i de tres compositors hongaresos que van transformar la música del seu temps: Franz Liszt, Béla Bartók i Zoltán Kodály.

Tres èpoques i tres llenguatges, però un mateix fil conductor: la recerca d’una música que no només soni bé, sinó que signifiqui alguna cosa profunda—d’identitat, de dolor i d’esperança. Una música que neix de la terra i, de vegades, sembla elevar-se cap al cel.

Gràcies per la vostra fidelitat.....

Benvolguts amics oiens....

Avui és un any especial. Fa cent cinquanta anys, el 23 de novembre de 1876, naixia a Cadis un infant que es convertiria en una de les veus musicals més singulars i necessàries que ha donat mai la cultura hispànica. El seu nom era Manuel de Falla.

Per commemorar aquest aniversari, he preparat un programa sencer dedicat a la seva música: tres obres que no es limiten a representar una terra, sinó que l'excaven, la revelen, la transformen en so.

[pausa]

Escoltarem les Noches en los Jardines de España —impressions simfòniques per a piano i orquestra—, El Amor Brujo —un ritual de foc, passió i alliberament—, i la Fantasia Bètica —peça per a piano sol que va al cor més dur i lluminós de l'Andalusia profunda.

Benvolguts amics oients.

Avui ens endinsem en un dels monuments més gegantins de la història de la música: Der Ring des Nibelungen, l'Anell del Nibelung de Richard Wagner. Però ho farem d'una manera singular, inesperada: sense veus, sense paraules, sense el pes dramàtic dels minuts de recitatius i àries. Escoltarem l'Anell destil·lat en la seva essència orquestral pura, gràcies a un arranjament audaç que porta per títol The Ring Without Words, l'Anell sense paraules. I qui ens guiarà per aquest viatge sonor és Teodor Currentzis, al capdavant de l'orquestra Sonorum Concentus, en una interpretació que promet intensitat, color i una llibertat interpretativa que desafia convencions.

Gràcies per la vostra fidelitat!

Benvolguts amics oients,

Avui us convido a un viatge extraordinari que ens portarà de les òrbites celestials als carrers de Londres, i dels camps anglesos fins al cel infinit on canta una alosa. Tres obres monumentals, dos compositors anglesos que van redefinir la música britànica del segle XX: Gustav Holst ens farà volar pels planetes amb la seva suite orquestral més cèlebre, i Ralph Vaughan Williams ens mostrarà l'ànima de Londres i la bellesa pastoral d'Anglaterra.

Gràcies per escoltar.

Benvolguts amics oients....

Avui tenim un programa molt especial dedicat al "somni de Gaudí".

Tenim per davant cinc veus compositores ens proposaran cinc maneres d'entrar en el món gaudinià. Cinc mirades sonores sobre un mateix univers: el d'un home que no construïa edificis… sinó formes vives. Que no treballava amb pedra… sinó amb llum. I que, en el fons, no feia arquitectura… sinó música solidificada.

Escoltarem el Concert de Gaudí de Christopher Rouse, amb la guitarra de Sharon Isbin i la Gulbenkian Orchestra. Ens endinsarem en la intimitat del piano amb el Gaudí, Study No. 3 de John McCabe, en la versió de Joseph Tong i Waka Hasegawa. Descobrirem l'Homenatge a Gaudí de Narcís Bonet, i El Somni de Gaudí d'Albert Guinovart. I tancarem el viatge amb Vers l'infinit, de Jordi Cervelló, una obra que s'estira cap a aquell horitzó que Gaudí sempre va voler tocar.

Desitjo que ho gaudiu!!...Gràcies per la vostra fidelitat

Benvolguts amics, oients...

Hi ha obres que semblen escrites al límit d'un món. Obres que apuren fins a l'última gota tot allò que ha estat possible dins d'un estil, d'una sensibilitat, d'una manera d'entendre la bellesa. Els Gurrelieder d'Arnold Schöenberg en són una d'elles. I potser la més grandiosa.

Escoltar-los és com contemplar, de nit, un incendi lent i controlat: saps que tot cremarà, saps que res tornarà a ser igual. Però la flama és tan bella que no pots apartar els ulls.

Avui, en aquest programa de Partitura de Tarda, us proposem un viatge íntegre per aquesta partitura monumental. Una obra que comença en la penombra d'un amor absolut i acaba en un esclat de llum que sembla obrir el cel

Gràcies per la vostra atenció

Avui us proposo un viatge de gran intensitat interior. Un recorregut per tres obres que, des de llenguatges molt diferents, comparteixen una mateixa virtut: la capacitat de convertir l'experiència humana en música viva.

Escoltarem Franz Schubert davant la fragilitat de l'existència, Claude Debussy obrint finestres noves al color i a la forma, i Arnold Schönberg portant-nos fins a una nit on la culpa, l'amor i la comprensió acaben transformats en llum.

- Franz Schubert - String Quartet No. 14 in D Minor, D. 810 'Death and the Maiden'.

- Claude Debussy - String Quartet in G Minor, Op. 10, CD 91, L. 85.

- Arnold Schöenberg - Verklärte Nacht, Op. 4.

Gràcies per la vostra fidelitat

Benvolguts amics oients....

Avui us proposo un viatge que ens portarà al cor del Romanticisme, però no des de la teoria ni des de la distància, sinó des de la veu que millor va saber expressar-lo: el violí, aquest instrument que s’acosta com cap altre a la veu humana, capaç de fer-nos plorar i somriure amb la mateixa naturalitat amb què respirem.

Us proposo un recorregut que comença a França, viatja a Alemanya, torna a l’Europa central i acaba de nou a París, però sempre amb el violí com a protagonista. Quatre obres mestres, quatre mirades diferents sobre el Romanticisme, quatre intèrprets excepcionals que ens ajudaran a entendre no només la música, sinó també l’ànima d’un temps