Comencem vacances i de la mateixa manera que quan anàvem al cole ens deixaven deures per l’estiu, nosaltres proposem també uns Quaderns de Vacances. Es tracta de descobrir qui son els musics i ja posats els títols dels discs que escoltarem tot seguit..

El primer que escoltarem es una gravació de mitjans dels 50’s, formació de quintet coliderada per un trompetista i un bateria, els dos prou coneguts i reconeguts. El trompetista deixeble del Fats Navarro, un dels millors trompetistes del BeBop i que també va morir molt jove, ha participat a gravacions mítiques amb algunes de les millors vocalistes de l’historia del Jazz. El bateria ?, simplement ell i el Kenny Clarke son els inventors del nou paper de la bateria en el Jazz modern. Es el meu bateria.

També de mitjans i finals dels anys 50 son les gravacions d’un dels millors trios piano, contrabaix i bateria de l’historia. Aquest pianista segueix el camí obert per el Nat King Cole i aquestes gravacions son lleugerament anteriors a les que va fer el Bill Evans amb els Scott LaFaro i Paul Motian, que acceptant el risc de ser considerat un heretge trobo perfectament comparables. Encara en actiu i en plena forma continua sorprenent a cada nova gravació que fa. tot i que la màgia que va aconseguir en aquells llunyans 50’s es irrepetible, com irrepetibles eren els seus companys al contrabaix i bateria. Pianista inconfusible, es materialment impossible confondre’l amb un altre, no n`hi hagut altre com ell.