Abans dels hospitals, abans dels CAP i abans que la medicina entrés a les cases amb bata blanca, la salut es cuidava al voltant del foc, a la cuina, amb herbes, mans expertes i molta resistència. En aquest episodi viatgem a la Catalunya rural per entendre com es guarien els mals quan el metge era lluny, car o simplement inexistent, i per què les dones (àvies, llevadores, remeieres i trementinaires) van sostenir durant segles la vida quotidiana de pobles sencers.

Parlem de medicina domèstica, de coneixement transmès de mare a filla, de parts que durant segles van ser un afer exclusivament femení, de la convivència entre la medicina popular i la medicina acadèmica, i de com figures com les trementinaires omplien els buits d’un sistema que no arribava a tot arreu. També del metge rural, quan finalment comença a ser present al territori.

Un episodi sobre cuidar més que curar, sobre proximitat, memòria i xarxes invisibles, i sobre què perdem quan desapareixen aquestes maneres d’entendre la salut. Perquè la història de la medicina també és, sobretot, una història de persones cuidant persones.