Havíem anat amb els alumnes a veure un monòleg en un teatre de Barcelona. Quan va acabar la representació, l’actor es va quedar en l’escenari, perquè els alumnes li poguessin fer totes les preguntes que volguessin. Em vaig sentir empès jo a trencar el glaç amb una primera pregunta, que al capdavall va acabar sent l’única. Li vaig preguntar si no li passava que, a base d’actuar, sense adonar-se’n, estava fent teatre en la seva activitat diària.
La seva resposta em va sorprendre molt.