Profes que marquen

Els valors no es tenen, es viuen. Pots pensar que ets una persona optimista, però si el que transmets dia rere dia és queixa, aquest no és realment un valor teu —és, com a molt, una aspiració.

Els teus valors no es converteixen en marca pel fet d'anomenar-los —en una programació, en una reunió de claustre, en una xerrada amb l'alumnat. Es converteixen en marca quan algú, mirant-te, els pot deduir sense que els hagis dit. 

Per això, la manera més honesta de concretar els teus valors no és una llista de paraules, és completar aquesta frase: Amb mi sempre...Per exemple:Amb mi sempre…

• …podran venir a confiar-me errors i no se sentiran jutjats.
• …podran experimentar coses noves.
• …veuran que m'exigeixo el que els faig fer a ells.

Pensa en els professors que t'han deixat petjada. Potser recordes un docent que et va fer sentir optimista amb el teu futur. Potser és una mestra que, gràcies a ella, t'has dedicat a l'educació... Com són aquestes persones? En què us han influït?

Quants noms t'han sortit. Un? Potser dos?

Aquí ve el que hauria de fer-nos aturar un moment: al llarg de tota la vida escolar, des de la llar d'infants fins a l'accés a la universitat, qualsevol de nosaltres pot haver tingut gairebé un centenar de professors diferents —tutors, especialistes, docents d'una assignatura concreta durant un sol curs… De tots aquests cent, en queda a la memòria l'impacte d'un o dos.

En el llibre Profes que marcan. Cómo construir una reputación de docente que deja huella vaig parlar de la Marina Costa. És una persona real, però vaig canviar-li el nom perquè estava convençut que no li hauria agradat que en parlés. En realitat, Marines n'hi moltíssimes arreu. Segur que en coneixes unes quantes.

La Marina Costa és mestra des del 1989. Va començar com a professora de Llengua al col·legi Sant Pere Pescador, de la seva ciutat natal, i ha continuat exercint aquest treball durant 37 anys. No ha publicat cap llibre, no té un blog i la seva presència a les xarxes socials és exigua. En concret, només té un compte de Facebook, amb un escàs centenar de contactes

Tot i això, la Marina és una grandíssima influencer offline.

L'any 2006 Alan Mulally va ser nomenat CEO de Ford. L'empresa automobilística estava passant dificultats i, per tenir-ne el pols de la situació, va programar reunions setmanals amb tots els dirigents. Per indicar com es trobava cada projecte, els va demanar que fessin servir un semàfor (verd, ambre o vermell). La sorpresa per a Mulally va ser que setmana rere setmana tot apareixia de color verd. Quan va exclamar "Aquest any perdrem milions de dòlars. No hi ha res que no vagi bé aquí!?", la resposta va ser un silenci. L'absència d'errors visibles no sempre és una bona notícia. Pot voler dir que tot funciona perfectament, però també pot voler dir que ningú s'atreveix a explicar què no funciona. El silenci no sempre és absència de problemes; de vegades és, només, absència de confiança.

Ens trobàvem en l’avaluació de final de curs de 4t d’ESO. Vam arribar a un noi amb una sola assignatura suspesa i el claustre, amb el vot en contra del professor de la matèria, vam decidir que li havia de quedar aprovada. Ell, acceptant el fet, es va beure en l’obligació de sentenciar: “Molt bé. Ara l’aprovem, però jo ho tinc molt clar: aquest noi no acabarà el batxillerat”.

La manera com afrontis les reunions marcarà el teu futur professional. Vaig sentir aquesta frase a Xavier Marcet, en una entrevista que li vaig fer fa cinc anys. La pots trobar a brandingescolar.com, en la secció d’experts. És una afirmació que m’ha impactat molt: el meu futur professional depèn de com actuo en les reunions. Uau! M’ha ajudat ara i m’hauria agradat haver-la sentit quan encara era jove i poc conscient.

El que ara t’explicaré és una història de fa molts molts anys. És molt possible que ja la coneguis, però te l’explico perquè mirem quina lliçó en podem treure per la petjada que deixem en els nostres alumnes.

A setembre de 1964, als inicis de curs escolar, Robert Rosenthal va fer uns tests d'intel·ligència en una escola del sud de San Francisco. L’estudi va posar al descobert com la mirada del docent pot convertir-se en profecia: a final de curs els alumnes suposadament més capaços (en realitat eren triats a l'atzar) havien experimentat millores més grans en les puntuacions que la resta.

I què en podem aprofitar d'aquesta història?

Som als inicis de 1999. Per l’esplanada que hi ha davant del convent de Notre-Dame una figura humana camina resseguint les roderes per evitar la neu: és el doctor David Snowdon. Ha vingut al convent a buscar un paquet de documents. Des de l’any 1986, 678 monges han donat el seu cervell per a la investigació i han posat a disposició del doctor Snowdon els arxius complets del convent.

Es tracta d’un estudi amb moltíssima fiabilitat, amb una conclusió molt rellevant: aquelles persones que al llarg de la seva vida han utilitzat un llenguatge més positiu i mantenen una actitud més optimista viuen, de mitjana, set anys més.

I tu? Com és el teu llenguatge? T’hi has parat a pensar?

No fa gaire que hem començat el curs i ja sembla que en fa molts dies. Els mesos passaran volant.

I quin propòsit t’has fet per aquest any? Què vols aconseguir-hi? Què vols que hagi passat quan acabi el curs al juny? No em diguis que no hi has pensat. Em sabria greu que l’afrontessis sense cap propòsit. No es tracta d’esperar a veure què passa, oi? Cal que facis que passi allò que tu vols.

Si no t’has concretat cap meta personal, tinc una bona idea per a tu. A veure què et sembla.

-----------
SUBSCRIU-TE AL NEWSLETTER I NO ET PERDRÀS CAP CONTINGUT
http://eepurl.com/gdvgTz

Un equip de futbol està format per 11 jugadors de camp i els seus suplents. Pot tenir un bon president i un gran entrenador i que planifiquin bé les estratègies de temporada i les tàctiques de cada partit. Però els que hauran de guanyar el rival són els jugadors. Això, l’entrenador i el president ho saben molt bé. Tots dos no ompliran l’estadi d’aficionats ni portaran els trofeus a la vitrina. Si el davanter no fica la pilota a la porteria o el porter no la para, no tindran res a fer.De la mateixa manera, qualsevol directiu escolar hauria de ser conscient que els qui fan que l’alumnat progressi i que les famílies estiguin satisfetes són també els professors.

La il·lustració d'aquest episodi és de Javirroyo i es troba en el llibre El secreto del marketing educativo.

Ja és a venda el llibre Profes que marcan. Cómo construir una reputación de docente que deja huella. En aquest episodi t'explico per què t'interessa llegir aquest llibre.

El llibre a Amazon: https://www.amazon.es/Profes-que-marcan-Miquel-Rossy-ebook/dp/B0D7PZR3HT/ref=sr_1_1?crid=1SR6R5Q3O8IRX&dib=eyJ2IjoiMSJ9.euwzLNrtA2vpNo9ng89uPw.cmYNi0oZWN_XnRYH528I7KjdwMoSktEfmam6q44GMos&dib_tag=se&keywords=profesor+que+marcan+miquel+rossy&qid=1724511962&sprefix=profes+que+marc%2Caps%2C137&sr=8-1#customerReviews

Pròximament t'oferiré aquí mateix informació sobre el curs online i les formacions presencials.