Profes que marquen

Fa uns dies vam reflexionar sobre les nostre habilitats i els nostres defectes, sobre aquelles coses que se’ns donen amb facilitat i les que ens costem més. Eren els episodis 17 i 18. Avui tornarem a reflexionar i ho farem pensant quins són els nostres valors. Necessitaràs boli i paper, teclat o alguna cosa per escriure.

Tu, com cadascú de nosaltres tens uns valors, que són personals i únics. Quan dic que tens uns valors, podria dir que vius uns valors. Perquè els valors no els tens, si no els vius. Això és clar. Els valors no es troben en el que diem, sinó en allò que fem. Els valors són aquelles creences i conviccions que van guiant les teves decisions i les teves accions. I no és que siguin una cosa externa a tu. Són intrínsecs a la teva identitat, perquè es estan empeltats en les teves pròpies experiències, conviccions i circumstàncies de vida.

Però convé que hi reflexionis, perquè potser no sempre estàs sent coherents amb allò que penses que és el que cal fer. Podries creure que és important ser una persona optimista i positiva, però potser estàs contínuament expressant descontentament i una visió negativa, per posar un exemple.

La reunió es feia en el saló d’actes d’una de les escoles del grup escolar. Hi havia persones de la direcció i responsables de màrqueting de cada una de les seves escoles. En total devien ser una trentena de persones. M’hi van convidar perquè fes una intervenció, una xerrada. Abans n’hi havia hagut dos altres parlaments. Es veia en els rostres de la gent que començaven a estar saturats. Em calia donar un cop d’efecte si volia reclamar-los l’atenció. Quan em va tocar parlar a mi vaig començar així: –Avui som aquí parlant del màrqueting educatiu de les vostres escoles. Però als que fan el màrqueting hi són, ningú no els han convidat. Aquí hi sou els responsables de màrqueting. Hi sou els qui planifiqueu el màrqueting, però no sou els qui el feu.

Imaginem que necessites que t’imprimeixin una targeta de visites. La farem ben bonica. T'hi posarem el nom amb una lletra ben visible. I tot just a sota, el teu càrrec… Quin càrrec posem? Ets tutora de 4t B de Primària? Doncs hi posarem DIRECTORA DE 4t B DE PRIMÀRIA.
Sí, com ho sents. L’escola t’ha delegat la responsabilitat directiva d’aquesta assignatura. Et sembla poc important? Em pots dir, doncs, què hi ha més important per al teu alumnat i per a les seves famílies?

Eisenhower va ser un general i polític dels Estats Units. Destacat líder militar durant la Segona Guerra Mundial. Va dirigir les forces aliades a Europa i va ser responsable de la planificació i supervisió del desembarcament de Normandia. Després de la guerra, va ser el primer comandant suprem de l’OTAN i després el 34è president dels Estats Units de 1953 a 1961.
En un discurs el dia 12 de gener de 1954 Eisenhower citant un rector d’universitat va afirmar: “Tinc dos tipus de problemes, els urgents i els importants. Els urgents no són importants, i els importants mai són urgents”. A partir d’aquesta idea, Eisenhower va desenvolupar un mètode per prioritzar les tasques segons la seva urgència i importància.

Aquesta és la matriu d'Eisenhower:
https://brandingescolar.com/wp-content/uploads/2021/03/eisenhower-600x446.png

En l’episodi anterior et vaig plantejar una pregunta: “Què fas molt bé, millor que els altres? En què destaques”. Espero que tinguis anotades unes quantes coses, sobretot una que destacarà pel damunt de les altres.
També et vaig suggerir que validessis aquests punts forts demanant l’opinió d’algunes persones que et coneguin bé i t’apreciïn.

Bé, ara toca, que parlem de les coses que no fas bé. Perquè tothom tenim coses que no fem bé. Estàs preparat per rumiar-hi? Tens bolígraf per escriure? Ho faràs al mateix mòbil? Doncs vinga, a rumiar…
En tot aquest exercici, el que hauràs de fer és:

• • • reconèixer els teus defectes
    • acceptar-te i estimar-te tal com ets en allò que no canviaràs mai
    • encara els defectes que provenen de la teva actitud.

Avui farem un episodi diferent. Més que escoltar tota l’estona, caldrà que pensis i escriguis. Necessitaràs tenir al davant, paper i bolígraf. O un teclat on et sigui fàcil escriure.

Si vols tenir una bona reputació, si vols ser un professor o una professora que deixa marca, en primer lloc t’hauràs de conèixer molt bé. Després ja podràs concretar metes i comunicar als altres el valor que els ofereixes. A qui no sap cap a on navega, qualsevol vent li valdrà. Però no n’hi ha prou de saber on vas. També necessitaràs saber d’on véns.

La primera pregunta que t’has de fer és: “Què se’t dona bé?” “Què fas molt bé?”.

Hi havia una vegada una professora jove i amb moltes ganes de marcar la diferència en el món escolar. Posem-li un nom diferent al seu. Li direm Marta. Perquè la Marta autèntica –la que no es diu Marta– prefereix continuar en l’anonimat.
La Marta treballava a Secundària en un Institut on l'ambient era tens i la càrrega de treball elevada. La Marta se sentia constantment estressada i esgotada. No podia mantenir-se al dia amb les tasques ordinàries, amb les assignatures que eren noves per a ella.

Hem passat ja els 15 episodis del poscast. Mica en mica anem sumant minuts. Una persona que els ha anat escoltant m’ha preguntat avui: "Quina estructura té aquest podcast? Sembla que vas passant d’un tema a un altre sense més…" Doncs, sí. És cert, vaig passant d’un tema a un altre, perquè el podcast no té una estructura definida. És que intento que no sigui un audiollibre per capítols. Si volgués fer un audiollibre, el posaria a Audible o a alguna altra plataforma de llibres i no a a Spotiy, Apple Podast, Ivoox, etc. És un podcast i per això, efectivament, vaig passant d’un tema a un altre, a partir d’anècdotes, de fets o frases que em vagin suggerint idees que se m’acut que et poden servir.

Acabo l'episodi amb un consell. No exageris.

Saps que una vegada va existir com a premi l’Òscar al millor orador públic? Dic una vegada, perquè realment va ser una sola vagada. Es va celebrar un any i prou. Existeix, doncs, una persona que va guanyar la primera i última, l’única, edició d’aquest Òscar al millor orador públic. Elmer Wheeler. Qui era Elmer Wheeler? Estem parlant d’un venedor nord-americà de mitjan segle XX. Va escriure una bona colla de llibres amb consells sobre com vendre. Era també gran conferenciant; si no, no hauria tingut l’únic òscar d’oratòria.
Deia Wheeler als venedors que havien de manifestars-se sembpre amb tres S: sinceritat, seguretat i somriure.

El segon any que feia de professor em van encarregar ser el tutor de 2n de BUP, l’actual 4t d’ESO. Era un professor jove, amb un curs i mig d’experiència. Llavors m’agradava repetir: “Cada família té la tutoria que es mereix”. Ho deia perquè havia experimentat que els pares confianven en mi, malgrat la meva inexpertesa, seguien els meus suggeriments i entre tots –així ho veia– aconseguíem treure el fill endavant.
En canvi, amb altres notava per la seva comunicació no verbal, que alguna cosa no acabava de convèncer-los i no aconseguia crear un clima de confiança, malgrat els meus esforços. De seguida comprovava com tampoc el seu fill creia en el que jo li deia. I la cosa no sortia bé.
Cada família té la tutoria que es mereix?
Ara em somric de la seguretat amb què feia aquesta afirmació. És que, com a tutor, no tenia jo cap responsabilitat sobre la molta o poca confiança de les famíles? És evident que sí, que alguna cosa es pot fer per reconduir la desconfiança. O per incrementar la confiança. Com podem fer, doncs, per generar confiança en les famílies?