Hi havia una vegada una professora jove i amb moltes ganes de marcar la diferència en el món escolar. Posem-li un nom diferent al seu. Li direm Marta. Perquè la Marta autèntica –la que no es diu Marta– prefereix continuar en l’anonimat.
La Marta treballava a Secundària en un Institut on l'ambient era tens i la càrrega de treball elevada. La Marta se sentia constantment estressada i esgotada. No podia mantenir-se al dia amb les tasques ordinàries, amb les assignatures que eren noves per a ella.