Quiquiriquic

Fins aquí. El Quiqui Ràpid s'acomiada després de més de 120 episodis. Ha estat bonic mentre ha durat, ens ho hem passat i ho hem intentat tot.

Gràcies per haver-hi estat i tan de bo l'hagueu gaudit.

Penseu una cosa: sempre ens quedarà el Quiquiriquic ❤️

Oh, quina turra. Periodisme! Periodisme! Paraules grans! Coses! Aaaaaaah!

Va, calla i escolta l'episodi d'avui.

Alguna vegada us han robat la moto? O heu perdut una cacatua, un periquito, un lloro, un Dodrio o un gos? Sou d'aquelles persones que pengen cartells a stories per trobar el Charizard Foil de primera edició gradejat amb un 10 que vau perdre l'altre dia a la Rambla de Badal o sou persones racionals que saben sobradament que ningú us ajudarà perquè és més important tenir tres-cents likes?

El programa d'avui és, segur, segur, segur: PER A TU.

Els missatges de veu prenen protagonisme en un episodi marcat per un final tràgic, dolorós i que fa plorar els nostres cors. Però si vols arribar-hi, primer hauràs de veure les històries de sempre. La vida, vaja.

T'agraden les olives? A en Grancar li agraden les olives. De debò? Mmh, mmh, mmh. I tant i tant i ta...ant!

Dueu el compte de les decepcions que us ha regalat la vida? Jo no. Per sort. I mira que podria tenir-ne un Excel. Però malgrat no comptar-les n'hi ha una... una... que fa molt mal. I avui l'explico. No són batalletes perquè ens ha passat a totis. Però fa mal. Molt mal. Més que una pedrada al genoll mentre fas aerobic a educació física un dijous de febrer a 4º

Avui es reestrena Bola de drac en català! Avui? Què dius, avui? Si jo estic llegint això l'abril de 2027. Doncs mira, no sóc futuròleg, què vols que hi faci. El dia que es va publicar l'episodi es va reestrenar Bola de drac en català. Perdó, eh? Perdó per dedicar un putíssim dia a una cosa concreta i que caduca de seguida. Ai, és que, de veritat, com sou.

Tinc un pijama del Homer i és flipant. Tu tens un pijama del Homer?

Uff, quin programa avui! Hem vist la neu per primer cop aquesta temporada amb el castell de Kuressaare totalment enfarinat! També hem triat entre pipes i festucs i ens hem begut les llagrimes d'un genocida. Tot plegat mentre ens hem posat a punt per una nova càpsula del temps. Allò de reaprofitar continguts, vaja. Ah, i hem parlat de noms. Molts noms.

Avui és un d'aquells dies en què jo venia a parlar d'una cosa, però per atzars del meu cap -que no sé en què pensa- hem acabat parlant d'una altra història totalment diferent. De fet, bàsicament em poso a desvariar al voltant de l'escola. Perquè sí, perquè la vida, perquè les coses. Ah! En aquest episodi encara no m'havia trencat el peu. Quines coses, eh?