L'any 1983, el Gimli Glider, un avió de Canada Airlines, es va quedar sense combustible en ple vol. El miraculós vol d'aquell avió és una metàfora de la nostra societat actual, en què sembla que el model energètic pot col·lapsar en plena marxa. Però¿ realment anem cap al col·lapse energètic? Com serà el model energètic l'any 2050? Com substituirem tots els combustibles fòssils a escala mundial? Per què és cara, l'energia? Miquel Carandell i Toni Pou aporten una mirada històrica i cultural de l'energia i entrevistem el catedràtic Mariano Marzo, de la UB; Marta Morera, directora de l'Institut Català de l'Energia; Joan Ramon Morante, director de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya, i Alfredo García, autor del llibre "Geoestratregia de la bombilla".

Com va ser el desenllaç del Gimli Glider, l'avió de Canada Airlines que es va quedar sense combustible en ple vol? Quines conclusions en podem treure, d'aquell fet? Els experts en energia Mariano Marzo, Marta Morera, Joan Ramon Morante i Alfredo García donen respostes a les preguntes més inquietants sobre l'energia del futur.

Un os de les cavernes perforat per un Homo neanderthalensis es considera l'instrument musical més antic, anomenat la flauta de Divje Babe, tot i que la seva història encara és plena de controvèrsies i interpretacions contradictòries. A partir d'aquest objecte ens preguntem per què ens agrada la música: és per un fet biològic o cultural? Com reacciona el nostre cervell quan escoltem música? En parlem amb Josep Marco, neurocientífic i professor de la UB, i Eudald Carbonell, antropòleg i catedràtic de la URV. També visitem l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) per parlar amb la seva directora, Núria Sempere, i amb els docents Àlex Barrachina i Gianni Ginesi. I descobrim els secrets de la composició musical amb Hèctor Parra, Marc Parrot i Joan Magrané.

Ens endinsem en un diari de laboratori per seguir la història d'un ratolí. Ens la narra Marta Kovatxeva, investigadora del grup de plasticitat cel·lular i malaltia de l'IRB Barcelona. Serem capaços de rejovenir-lo en directe? Pel camí, reflexionem sobre què és l'envelliment i quins són els límits del cos humà, i analitzem si és possible aconseguir l'eterna joventut. Entrevistem els investigadors Gemma Marfany, de la UB; Salvador Macip, de la UOC; Jeroen Spijker, del Centre d'Estudis Demogràfics, i Manuel Serrano, de l'IRB Barcelona.

Continuem amb el diari de laboratori a la recerca de respostes per esbrinar si realment podrem aconseguir aturar l'envelliment. L'expert en ciència Toni Pou ens apropa la mirada cultural que el cinema i les sèries han fet de l'envelliment.

Acompanyem Mr. Clock en el seu viatge per intentar demostrar la teoria de la relativitat fent la volta al món. Aquest experiment, un dels més sorprenents de la història, ens permetrà donar respostes a moltes preguntes al voltant del temps: Què és el temps? Per què diuen que és relatiu? És invariant el pas del temps en el cosmos? Per què a mesura que ens fem més grans passa més de pressa? És possible que el temps no existeixi i sigui una construcció del nostre cervell? Un viatge científic, filosòfic, tecnològic i històric amb Jordi Camí, catedràtic de la UPF i director del PRBB; David Jou, catedràtic de Física de la UAB, i Rolf Tarrach, catedràtic de Física Teòrica a la UB i exrector de la Universitat de Luxemburg.

El viatge amb Mr. Clock per demostrar la teoria de la relativitat continua i provem de descobrir l'essència científica del temps amb els experts Jordi Camí, David Jou i Rolf Tarrach.

Descobrim la història de Joaquín Argamasilla de la Cerda, l'espanyol amb raigs X als ulls que va viatjar a Nova York en ple franquisme per enfrontar-se al gran mag Harry Houdini. Aquesta relació entre ciència i ciència-ficció que Verne, Shelley o Spielberg han explorat nombroses vegades es torna encara més sorprenent quan mostrem com la ciència actual s'alimenta de la narrativa de la ficció per vendre projectes, demanar fons o mostrar-se al públic. En parlem amb Carles Tabernero, de l'HC, i Jordi José Pont, de la UPC.

En aquest capítol sabrem si Joaquín Argamasilla de la Cerda va poder provar la seva suposada capacitat per veure-hi a través d'objectes opacs davant de Houdini i descobrirem la història de Theranos, una empresa de capital risc que va barrejar la ciència i la ciència-ficció amb conseqüències nefastes. A més, expliquem els orígens i la història de la ciència-ficció, repassem les editorials catalanes que s'hi dediquen i analitzem com la imatge que tenim de certs temes està condicionada pel seu tractament en la ficció.

Ni guerres ni erupcions ni epidèmies: el responsable del genocidi més gran de la història va ser l'extermini d'uns pardals. Amb l'excusa de quan Mao va lluitar contra la natura i va exterminar quatre plagues amb un resultat catastròfic responem per què costa tant d'erradicar les plagues i quines tenim al nostre país. I parlem de la sisena gran extinció que sembla que l'ésser humà està provocant i que està desencadenant l'extinció massiva de milers d'espècies animals, cosa que pot arribar a ser un gran problema. Ho expliquen Sergi Herrando, del CREAF; Mercè Rovira, de l'IRTA; Josep Maria Casacuberta, investigador al CRAG; Marc Furió, de l'ICP, i David Bravo, de la Universitat de Copenhaguen.