
Sign up to save your podcasts
Or


Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. A Catalunya Nord ha col·laborat entre altres amb el Teatre de la Corneille. I al final arriba a Vernet al peu del Canigó.
Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies.Sentim la Fura dels Baus, la cantant Gemma Huguet i l’alcoià Ovidi Montllor.
Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. A Catalunya Nord ha col·laborat entre altres amb el Teatre de la Corneille. I al final arriba a Vernet al peu del Canigó.
Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies. Sentim la Fura dels Baus, la cantant Gemma Huguet i l’alcoià OvidiMontllor.
Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. A Catalunya Nord ha col·laborat entre altres amb el Teatre de la Corneille. I al final arriba a Vernet al peu del Canigó.
Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies.Sentim la Fura dels Baus, la cantant Gemma Huguet i l’alcoià Ovidi Montllor.
Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies.
Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món
En els últims temps, moltes veus han comparat la situació actual amb la dècada del 1930, un període marcat per l’ascens del totalitarisme. Aquesta comparació porta Iu Escape a reflexionar sobre les similituds i diferències entre els règims totalitaris històrics i els fenòmens polítics contemporanis. Per entendre aquesta qüestió, l’obra d’Hannah Arendt, filòsofa alemanya jueva exiliada, ofereix claus valuoses.
Arendt, en el seu llibre Els orígens del totalitarisme, destaca que el totalitarisme va més enllà de la simple dictadura. Mentre que ambdues formes de govern autoritàries comparteixen trets com el lideratge absolut, l’adoctrinament i la supressió de llibertats, el totalitarisme inclou elements específics com el complot i el terror.
Arendt assenyala que els règims totalitaris sovint es basen en la creació de relats de complot, on es designa un enemic imaginari (com els jueus als anys 30) per justificar les seves accions. Aquesta estratègia busca dividir la societat i generar por.
El terror és l’eina principal del totalitarisme. No només es dirigeix contra els opositors polítics, sinó que també busca crear un ambient de sospita generalitzada. Això porta a la desconfiança mútua i la fragmentació social.
Un dels conceptes més influents d’Arendt és la “banalitat del mal”. Segons ella, els grans crims contra la humanitat no són comesos necessàriament per monstres o psicòpates, sinó per persones normals que actuen sense qüestionar les ordres. Aquesta manca de pensament crític i de responsabilitat individual és el que permet que els sistemes totalitaris prosperin.
Aquesta idea és especialment rellevant avui en dia. En un món on moltes persones es limiten a “fer el seu treball” sense questionar les conseqüències ètiques, el risc de deshumanització i de suport a sistemes opressius és latent.
Arendt defensa que la clau per combatre el totalitarisme és el pensament crític i l’acció col·lectiva. Les persones han de qüestionar les ordres i les normes, i assumir la responsabilitat de les seves accions. Això requereix una educació que fomenti el pensament independent i la participació activa en la vida pública.
En aquest sentit, el consumisme i el mercantilisme actuals, que prioritzaven el benefici econòmic sobre els valors ètics, poden ser vistos com a factors que contribueixen a la deshumanització i, per extensió, al ressorgiment de tendències totalitàries.
En aquesta crònica d'opinió, l'advocat Pere Becque analitza l'evolució del món des del primer quart del segle XXI, contrastant les expectatives de creixement econòmic, pau i democràcia amb la realitat actual. Després de la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de la Unió Soviètica, molts creien en una era de prosperitat, però la globalització ha portat desigualtats creixents i la desaparició de la classe mitjana, considerada clau per a la democràcia. La financiació internacional s'ha convertit en una eina d'especulació, desvinculada de l'economia real, i el capitalisme actual prioritza el benefici econòmic sobre les conseqüències socials i morals.
Pere Becque reflexiona sobre com les decisions polítiques, com les de Donald Trump, estan guiades per interessos econòmics més que per ideologies. Això ha portat a una desmoralització de la política i un capitalisme sense límits, que, segons Marx, podria conduir a conflictes o guerres. També menciona el creixement de moviments basats en principis religiosos o identitaris, com a resposta a la manca d'ideologies alternatives fortes.
Finalment, es planteja la necessitat de recuperar la tradició cultural per contrarestar l'hegemonia del capitalisme desmaterialitzat, tot i reconèixer que aquesta podria ser una solució difícil d'assolir. Per Pere Becque, és important considerar la realitat social i cultural per aconseguir un equilibri més just en el sistema polític actual.
L'equip del centre hípic Jalabert, d’Els Banys d’Arles són una gran família, treballen junts des de fa 20 anys. La Natàlia Nou ens presenta el seu centre.
Una entrevista de Miquel Rodrigues i Gerard Barrabès de TVallespir.
Com cada any, el Museu de la prehistòria de Talteüll proposa activitats per tota la família durant les vacances de primavera.
Visites guiades, tallers per la mainada, conferència sobre la cova pintada del Portel, i darrers dies de l’exposició “Arts et Préhistoire”, un programa ric i variat que us espera al Museu aquest mes d’abril.
En parlem amb David Angelats, encarregat de comunicació del museu de prehistòria de Talteüll.
La Llibreria Catalana i l'Editorial Trabucaire, organitzen un Sant Jordi alternatiu el dissabte 19 d'abril 2025 a l'avinguda Torcatis de Perpinyà (de 10h a 18h).
Una festa popular i reivindicativa que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalana. Al programa: lectures, presentacions de llibres, cultura popular, concert, roses i llibres.
Una festa proposada amb la col·laboració de l'editorial Paraules, Les Publicacions de l'Olivier, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, Cam Mainada, el Bar Têt i un amplia mostra del món associatiu nord-català.
Mireia Falques, de l’Editorial Trabucaire, ens ha presentat l’esdeveniment.