
Sign up to save your podcasts
Or


La festa del carnaval a Catalunya Nord se celebra sobretot als centres escolars, que, durant les setmanes prèvies a les vacances, fan diferents activitats amb disfresses o amb altres tradicions carnavalesques. L’escola Arrels Cassanyes, des de fa un temps, celebra el carnaval amb el suport de la festa de l’os de Sant Llorenç de Cerdans.
Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem del nou Canceller alemany, un demòcrata-cristià, i també del pas a favor del català a l’Alguer.
La vila de Solsona, a la Catalunya Central, s’omple de gent i de festa els dies de carnaval amb una de les celebracions més conegudes de Catalunya. Uns dels principals protagonistes d’aquesta festa són els Gegants Bojos, uns gegants com els que podrien sortir a les festes majors d’arreu del país, però que tenen els braços lliures i, per tant, poden anar repartint cops de braç al públic.
La Generalitat Valenciana ha obert una consulta perquè els pares i mares de cada centre educatiu del País Valencià votin en quina llengua aprendran els seus fills. Es tracta d’una mesura que, segons denuncien professors i famílies, perjudicarà greument la llengua catalana, perquè la majoria aixafarà la minoria.
A més, les polítiques educatives del País Valencià fan que, encara que es triï l’opció valenciana, com a molt es farà un 50% de les classes en aquesta llengua, cosa que no passa amb l’opció en castellà.
El llibre fa part de la col·lecció Assaltar la Bíblia, son llibres d’assaig fent una relectura dels textos bíblics. Joan-Lluís Lluís ho fa tractant un dels seus temes predilectes: la diversitat lingüística. Demostra que no hi ha cap superioritat d’idiomes comparats als altres, afirma que amb totes les llengües es pot parlar de tot sense cap excepció. Joan-Lluís Lluís ens proposa una crítica sòlida al monolingüisme d’estat i una defensa de la perspectiva incomparable que cada llengua suposa per als seus parlants. També ens comenta que França endins desconeixen bastant que un part de Catalunya és en territori de la República Francesa.
Fa alguns mesos, una polèmica va créixer al voltant d’un carrer d’Argelers de la Marenda. El problema, el seu nom: Alfons Miàs. Un personatge ambigu. D’una banda, pioner del catalanisme modern dels anys 1930, i, d'altra banda, sospitós de col·laboració amb el règim de Vichy. L’ocasió d’interessar-se de més prop al recorregut singular d’aquest home.
En parlem amb Andreu Balent, professor i historiador, que ha publicat un article sobre Alfons Miàs en el llibre col·lectiu: Ultralocalisme. D'allò local a l'universal (editorial Afers).
Una de les tradicions carnavalesques més conegudes de Catalunya Nord és el ball del Tio Tio, una dansa que té variacions a cada localitat on se celebra, però que té en comú una cançó ben coneguda. Aquesta tradició ha anat perdent força al país, cada vegada es balla a menys llocs i on encara es fa ha anat evolucionant per adaptar-ho als nous temps.
Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres.
Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.
Les notícies més destacades de Catalunya Nord d’aquesta setmana, a Ràdio Arrels.
El Canal 33 del 3Cat ha estrenat aquest dijous el documental La història desconeguda, 100 anys de Rugbi a Catalunya, una peça de la productora Kaito Films, amb Radiotelevisió Espanyola, 3Cat i la Xarxa de Televisions Locals. Aquest documental de poc més d’una hora fa un recull d’aquest segle de rugbi a Catalunya, un centenar d’anys amb una actualitat social i política ben convulsa que ha afectat també aquest esport.