Ràdio Arrels

Debat sobre el canvi de política a la Casa de la Generalitat aPerpinyà

En aquesta edició del programa setmanal de Ràdio Arrels,l’advocat Pere Becque analitza les repercussions de lesdeclaracions recents del director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Aquestes declaracions han generat un intens debat arran de l’ús del terme “Pirineus Orientals” en lloc de “Catalunya Nord”.

La Casa de la Generalitat va ser creada per iniciativa delpresident Jordi Pujol, qui considerava Perpinyà com una part de Catalunya, malgrat el seu estatut diferent. Des dels seus inicis, aquesta entitat ha depès directament del Departament de Presidència, actuant com una mena de conselleria més. La seva funció principal ha sigut promoure la cultura catalana, facilitar contactes econòmics i empresarials, i fomentar les relacions mediàtiques i esportives.

El canvi de terminologia i l’orientació actual de la Casareflecteixen un enfocament més centralista cap a Espanya. Aquesta nova política, segons Pere Becque, pot estar motivada per la consideració de la Casa com una mena d’ambaixada en lloc d'una representació interna. Tanmateix, aquest canvi planteja preguntes sobre el futur del suport a les entitats nord-catalanes i la promoció de la llengua catalana.

L’equip de futbol americà de Catalunya Nord, els Grizzlys Catalans, han signat un conveni amb Plataforma per la Llengua aquest mes de març, que forma part d’una aposta d’aquesta entitat perquè la llengua catalana hi guanyi presència.

La polèmica encesa per les declaracions del director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, i el Congrés de Cultura Catalana.

Les declaracions del directorde la Casa de la Generalitat a Perpinya, han generat un gran escàndol després de negar l’existència del català a Catalunya Nord i de refusar utilitzar les denominacions “Catalunya Nord” o “Rosselló”. Argumenta que només s’ha de reconèixer “Pirineus Orientals”, seguint la denominació oficial francesa. Aquestes declaracions han provocat fortes reaccions tant a Catalunya com a Catalunya Nord.
Joan Becat destaca que aquestes declaracions contravenen l’objectiu original de la Casa de la Generalitat, La seva finalitat era fomentar els lligams històrics, lingüístics i culturals entre Catalunya i Catalunya Nord, no negar-los. Becat critica durament al Sr. Person, afirmant que les seves paraules són un atac al català i a la identitat del país.
També remarca que aquesta situació reflecteix la línia del govern actual de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, que sembla més interessat en afirmar la frontera que en reforçar els vincles transfronterers. Becat no entén com Esquerra Republicana ha permès aquesta situació, donada la seva història de defensa de la cultura catalana.

El nou Congrés de Cultura Catalana
Per acabar, el professor Becat parla del nou Congrés de Cultura Catalana, convocat per repensar la identitat catalana en el context actual. El primer Congrés, celebrat fa 50 anys, va ser una iniciativa clau per a la societat civil catalana durant el franquisme i la transició. Va mobilitzar milers de persones i va inspirar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ara, 50 anys després, les resolucions d’aquell congrés encara no s’han fet realitat. Per això, es fa necessari un nou congrés per reflexionar col·lectivament sobre temes com la crisi climàtica, la diversitat social, el model educatiu i el paper de la cultura. Becat subratlla la importància que hi participin tots els catalans, especialment els de Catalunya Nord.

Aquesta setmana, Joel Mené ens parla d’un taller d’escriptura a Eus, d’una activitat solidària i una de cultural aquest dissabte a Prada i Vinçà respectivament. També ens avança que aquesta primavera es tornarà a fer la formació de socorrisme a Vernet i ens explica la visita de dos periodistes del Figaro Magazine. 

Els antics directors de la Casa de la Generalitat de Perpinyà han signat aquest diumenge una carta en la qual demanen la dimissió de Christopher Person. L’actual director va afirmar dijous passat al Parlament que ell no fa servir el terme Catalunya Nord per “neutralitat institucional” i que en aquesta part del país la llengua ja no es parla. 

Segons els seus predecessors, Person no està complint la missió per la qual es va crear aquesta institució l’any 2003 de la mà de la desapareguda i primera directora Maryse Olivé. Per Enric Pujol (director 2004-2005), Person ha desautoritzat absolutament tota la societat civil nord-catalana i les entitats que treballen, de manera que hauria de plegar del càrrec.

Jaume Taurinyà, és molt arrelat al seu vilatge Vallestàvia. Ha tingut i té una vida molt rica: fill d’un mestre d’escola i batlle va seguir els passos del pare per aquestes dues dedicacions. Evidentment amb ell parlem de la seva joventut, de la seva carrera de mestre, dels seus mandats de batlle i també del seu estimat Canigó. Per les músiques Lluís Llach.

Jaume Taurinyà, és molt arrelat al seu vilatge Vallestàvia. Ha tingut i té una vida molt rica: fill d’un mestre d’escola i batlle va seguir els passos del pare per aquestes dues dedicacions. Evidentment amb ell parlem de la seva joventut, de la seva carrera de mestre, dels seus mandats de batlle i també del seu estimat Canigó. ..Per les músiques escoltem:Louis Prima

Jaume Taurinyà, és molt arrelat al seu vilatge Vallestàvia. Ha tingut i té una vida molt rica: fill d’un mestre d’escola i batlle va seguir els passos del pare per aquestes dues dedicacions. Evidentment amb ell parlem de la seva joventut, de la seva carrera de mestre, dels seus mandats de batlle. l’Albert Mallol ens explica el Seneci del Cap.

Jaume Taurinyà, és molt arrelat al seu vilatge Vallestàvia. Ha tingut i té una vida molt rica: fill d’un mestre d’escola i batlle va seguir els passos del pare per aquestes dues dedicacions. Evidentment amb ell parlem de la seva joventut, de la seva carrera de mestre. Per les músiques escoltem: Joan Pau Giné, Bourvil.

Jaume Taurinyà, és molt arrelat al seu vilatge Vallestàvia. Ha tingut i té una vida molt rica: fill d’un mestre d’escola i batlle va seguir els passos del pare per aquestes dues dedicacions. Evidentment amb ell parlem de la seva joventut, de la seva carrera de mestre, dels seus mandats de batlle i també del seu estimat Canigó. Per les cròniques continuem la visita a Tarerac, l’Albert Mallol ens explica el Seneci del Cap. Per les músiques escoltem: Joan Pau Giné, Bourvil, Louis Prima i Lluís Llach.