La denominació de les comarques catalanes que van quedar sota legislació de l’estat francès amb el Tractat dels Pirineus del 1659 ha estat des dels seus orígens complexa. A la pràctica, s’ha acabat instaurant una denominació oficial del departament com a Pyrénées Orientales i les denominacions populars de Catalunya (del) Nord i País Català. Ja fa més d’un any, el departament va explicar que volia canviar de nom per dos motius principals: el primer era la confusió que sovint es genera amb els Pyrénées Atlantiques i la segona, la voluntat de trobar un nom que “reculli millor la identitat d’aquest territori”.

Més de quatre dècades després de l’inici de les seves emissions, Ràdio Arrels, l’únic mitjà íntegrament en català de Catalunya Nord, llença una campanya per cercar amics d’arrels que puguin ajudar econòmicament a aquesta emissora. Arrels fa una crida a tota la nació a ajudar aquest mitjà de comunicació, que és una eina imprescindible per a la promoció del català a les comarques del nord i una referència per tots els catalanoparlants d’aquesta demarcació.

Finestret, amb 201 habitants, és un vilatge petit, però que fa una aposta decidida en un àmbit cultural i humà per poder ser un municipi viu. Aquest vilatge conflentí està iniciant un agermanament, que encara no és institucional, amb Argelaguer (La Garrotxa). 

Nou mesos i mig després del descarrilament d'un tren a Eus, la línia de Perpinyà a Vilafranca continua tallada al Conflent. Parlem dels trens de Catalunya Nord i de les línies que s'han tancat en l'últim segle.

Encara que molts tenim la idea de les xarxes socials i de l’internet com un “núvol”, aquesta tecnologia necessita una infraestructura per funcionar i, especialment, necessita centres de dades, que són grans naus industrials que emmagatzemen la informació. Aquests centres són els protagonistes de l’edició en paper de la revista La Directa d’aquest mes de maig, perquè són uns grans consumidors d’energia i d’aigua i una indústria molt desconeguda per la majoria de la població.

Cada setmana, Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat La cuisine médiévale catalane vol. 3, d’Éliane Thibaut-Comelade i il·lustrat per Claudia Comelade (Edicions Trabucaire).

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat Història Galàctica del Porró, de Salvador García-Arbós (Vibop Edicions).

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat 4 Estacions i 1 Ramat, Un any en la vida d'un pastor, de Jordi Toti Juanola (Símbol Editors).

De cara a la urgència climàtica, el món de la cultura es mobilitza. Una iniciativa forta acaba de veure la llum a Catalunya Nord: el col·lectiu écho(s). Onze festivals emblemàtics del departament uneixen les seves forces per repensar les seves pràctiques i imaginar esdeveniments més eco-responsables. Perquè malauradament els festivals tenen un impacte cada cop més nefast sobre el medi ambient.

Hem parlat d’aquest col·lectiu amb la Rebecca Bouillou, directora de la Casa Musicale i del festival Ida y Vuelta que fa part d’écho(s).

Per aquest mes de maig, la revista Enderrock proposa un doble número amb quatre artistes en portada.  El número 378 de la revista clàssica té en portada Els Catarres i Roserona, també hi ha un llarg reportatge sobre el nou llibre Història i poder del mètal català (Dani Morell, Dani Farrús i Eduard Cremades), editat per Enderrock Llibres. També surt el número 379, dedicat als festivals d'estiu, que compta amb una doble portada amb Mushka i Lia Kali i un reportatge sobre discos memorables editats ara fa 50 anys. En parlem amb el director en cap d'Enderrock, Jordi Martí.