Ràdio Arrels

El cantant alguerès Gionta ha dedicat la seva darrera cançó a la comarca nord-catalana del Conflent. Gionta va conèixer Catalunya Nord gràcies a la Universitat Catalana d’Estiu, a la qual va participar l’any 2024 com a músic i l’any 2026 com a professor de tallers de cant.

La justícia espanyola deixa d’oposar-se a l’amnistia dels exiliats. Per a Pere Becque, la lògica jurídica s’ha acabat imposant, però també hi pesa el càlcul polític: frenar Aliança Catalana i preparar unes eleccions que s’acosten. El cronista ho analitza en aquesta crònica.

Crònica d'opinió de Joan Becat de dimarts 13 d'octubre de 2026. El retorn de Carles Puigdemont i els exiliats, les eleccions legislatives a l'estat espanyol i la darrera estracanada de Donald Trump

La Casa Macià de Prats de Molló convoca per primera vegada una beca de recerca històrica. Subvencionaran amb 1.000 un projecte de recerca sobre les biografies  Reis Bertral, Carme Claramunt i/o Anna Murià, tres figures de l’independentisme català de principis del segle XX encara força desconnegudes. 

La Casa Macià a Prats de Molló ofereix algunes sorpreses i activitats inèdites. El dissabte 3 d’octubre una trentena de persones es van trobar al Vallespir per fer un tast de vins. Un exercici diferent dels tasts de vins tradicionals atès que els participants tenien els ulls tapats i ni veien res de res.

L’USAP juga aquest dissabte a casa contra el Vannes en un partit important contra un rival directe per la salvació. Els bretons venen a Perpinyà amb una bona dinàmica competitiva i els catalans s’hauran d’activar si volen treure uns punts molt importants de cara al final de la temporada. 

Els fets de Prats de Molló foren una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de Sant Llorença de Cerdans; l'altra, des del coll d’Ares—que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.

Explicat per Lluís Puig, director de la Casa Macià.

Els fets de Prats de Molló foren una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de Sant Llorença de Cerdans; l'altra, des del coll d’Ares—que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.

Explicat per Lluís Puig, director de la Casa Macià.

Els fets de Prats de Molló foren una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de Sant Llorença de Cerdans; l'altra, des del coll d’Ares—que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.

Explicat per Lluís Puig, director de la Casa Macià.

Els fets de Prats de Molló foren una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de Sant Llorença de Cerdans; l'altra, des del coll d’Ares—que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.

Explicat per Lluís Puig, director de la Casa Macià.