Catalunya i tota la corona catalanoaragonesa han estat un territori molt ric en castells i construccions medievals. L’Àngel Garcia, un jove de Vilafranca del Penedès, va descobrir ara fa dos anys que no hi havia cap arxiu en condicions on es poguessin consultar les dades d’aquestes construccions i va decidir fer-lo ell mateix. En aquest temps, ha documentat més de 5.000 castells arreu de la corona, 255 dels quals en comarques nord-catalanes.

Els vinyaters de tota Catalunya Nord estan fent aquests dies la verema, el moment decisiu de l’any per la producció del vi. A la Costa Vermella, s’espera que aquest raïm sigui poc abundant, però de bona qualitat per fer el vi dolç.

Entrevista: Maria Marin, professora i correctora. Ve de Torrevella

Mare és potser la mare de totes les paraules, la que convoca més connotacions i més emocions en cadascun de nosaltres. La novel⋅la de la Roser Blàzquez que retrata tres dones en la Barcelona de la posguerra va dedicada "a la Maryse Guasteví, la filla petita del Café Rouge", la meva mare que va morir el proppassat diumenge 10 d'agost.

Un 64% dels nord-catalans estan a favor d’un ensenyament obligatori del català a Catalunya Nord i fins a un 87% defensen el reconeixement oficial de les llengües regionals de l’estat francès. Aquests són els resultats més destacats d’una enquesta publicada aquesta setmana per l’IFOP, encarregada pel partit Regions i Pobles Solidaris. 

El president de l’Associació per l’ensenyament del català (APLEC) Alà Baylac explica que aquests resultats no són sorprenents tenint en compte les enquestes dels darrers anys, però lamenta que les institucions continuïn essent hostils amb la llengua, ignorant l’opinió de la ciutadania. De cara a la reentrada, l’APLEC afronta el curs amb una rebaixa important de les subvencions per part del departament i la regió, cosa que provoca que, de moment, hi haurà algun centenar d’alumnes que no podrà començar els cursos de català aquest setembre. 

Alà Baylac és president de l’APLEC.

Després dels 10 mesos de vacances com a bons professors, els dos Marcs tornen a okupar l’antena de Ràdio Arrels durant mitja hora. Sabeu que conèixer l’existència dels cucs de seda podia comportar la mort? Nosaltres tampoc, però ja hem escoltat el programa. 

Un 67% dels nord-catalans estan a favor d’un estatus d’autonomia regional, un 87% a favor d’adaptar les lleis estatals a la realitat local, un 90% pensen que els mitjans de comunicació parlen massa de París i un 94% creuen que l’estat central viu massa desconnectat de les realitats locals. Aquestes són algunes de les conclusions d’una enquesta publicada aquesta setmana per l’IFOP i encarregada per Regions i Pobles Solidaris.

Els incendis són un dels grans perills que afronten les regions mediterrànies cada estiu i que es compliquen en episodis de secada, en els quals la terra és molt més seca. Aquest 2025, Catalunya Nord no ha hagut de lamentar cap gran incendi, tot i que ha vist amb preocupació el fum del gran incendi de l’Aude, que va cremar unes 16.000ha a les Corberes Occitanes. A finals d’agost, però, la preocupació ha estat a la península Ibèrica, on han cremat 400.000 hectàrees al nord-oest d’Espanya i 200.000 a Portugal, convertint-se així en el 2025 en el pitjor any de la Unió Europea pel que fa als incendis, superant el milió d’hectàrees cremades. 

Joel Mené, bomber de Vilafranca del Conflent, explica que si Catalunya Nord no s’ha vist afectada per aquests grans incendis és per sort i que no s’ha d'abaixar la guàrdia durant el mes de setembre. Mené considera un que és un mes “crític” perquè alguns bombers no estan en actiu perquè estan fent la verema i els departaments mediterranis ja no compten amb el suport de bombers de la resta de l’estat, que venen a reforçar els mesos d’estiu. A més, Joel Mené insisteix en la importància de la gestió forestal, de la qual, diu, “se’n parla molt a l’estiu i després ningú no hi pensa”.

Joel Mené és bomber de Vilafranca del Conflent.

L’Associació Catalana de Municipis, que aplega més d’un miler de comunes de Catalunya Sud obrirà una oficina a la House Of Municipalities de Brussel·les. La presidenta d’aquesta associació, l’exconsellera de presidència i batllessa de La Garriga, Meritxell Budó, explica a Ràdio Arrels que la presència a la capital d'Europa és molt important perquè la majoria de decisions que prenen les institucions comunitàries tenen una afectació directa als municipis. Budó defensa que la presència de les comunes catalanes a la capital comunitària facilitarà que les decisions tinguin en compte l’opinió dels catalans i, a més, els permetrà fer front comú amb altres entitats municipalistes d’arreu d’Europa.

Us presentem l'entrevista d'en Miquel Puigmal, veí dels Banys, que ens comença per explicar la història de la trobada dels Puigmal. Encetem una conversa distesa amb aqueixa anècdota genealògica, que ens recorda els vincles que tenim amb els nostres germans del Sud. Parlem també de la història de la vall, de les curiositats del català vallespirenc i de la importància del rugbi.