Ràdio Arrels

Christopher person va ser director de la Casa de la Generalitat des de l’octubre del 2024 fins a l’abril d’aquest any. Person va generar molta controvèrsia quan, a la sessió de control al Parlament de Catalunya, es va negar a referir-se a aquest territori com a Catalunya Nord i va afirmar que aquí “el català ja no es parla”. Finalment, Person acabaria dimitint i Albert Piñeira, antic batlle de Puigcerdà, el substituiria en el càrrec.

Una de les persones que va demanar la dimissió de Person va ser l’antic director de la casa Enric Pujol, en una entrevista amb Miquel Martínez Vila,

L’any 2025, el Museu d’Art Modern de Ceret ha celebrat un aniversari significatiu: 75 anys d’existència. Molt més que una institució, aquest lloc emblemàtic ha teixit vincles forts amb els artistes que han modelat la seva identitat. L’exposició esdeveniment 75 anys d’amistat, els artistes i el museu, que s’ha pogut descobrir fins al 16 de novembre 2025, ens ha convidat a submergir-nos al cor d’aquesta relació privilegiada rellevant les donacions importants i les personalitats que han fet la història d’aquest museu tan singular.

La Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya va aprovar a principis de novembre una moció que insta el govern a donar suport perquè Ràdio Arrels pugui consolidar-se i créixer.

El periodista Miquel Martínez Vila va fer un reportatge amb les diferents declaracions.

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, ha concedit una entrevista a Ràdio Arrels al setembre per parlar de l’inici d’aquest curs polític en el qual la delegació recupera les classes de català i contracta un tècnic de llengua nord-català.

El mes de setembre d’aquest 2025 ha estat marcat per unes fortes mobilitzacions a Catalunya Nord i a tot l’Estat francès. Es tractava de la resposta a una sèrie de retallades plantejades per l'antic govern Bayrou. Al nostre país hi va haver manifestacions al centre de Perpinyà i protestes als instituts i en diverses empreses. Tot i això, els intents de tallar l’A9 no van funcionar com els manifestants volien. 

El Miquel Martínez Vila va entrevistar l’Aurélie Guerrero, membre de la comissió executiva de la CGT 66 un dels sindicats impulsors d’aquest moviment, abans del primer dia de mobilitzacions el 10 de setembre. 

Aquest any 2025 l’USAP va fer el pitjor inici de temporada de l'història del Top 14. Això va provocar reaccions negatives de la part dels seguidors, sobretot en les xarxes socials.

En Vicenç Panabières va parlar d’aquesta profunda crisi amb la Laurianne Peigné. 

La manca de doctors és una problemàtica estructural als territoris rurals de l’estat francès i Catalunya Nord no n’és una excepció.  El 5 de juny, la Comunitat de Municipis Conflent Canigó va aprovar per unanimitat iniciar els estudis necessaris per impulsar aquests centres de salut.

Per entendre millor la situació, l’Enric Balaguer entrevistava Xavier Montserrat, membre de Canigou Conflent Santé.

Una columna de nord-catalans va baixar caminant des de Salses fins a Barcelona per commemorar els vuit anys de la proclamació d’independència al Parlament de Catalunya. Els manifestants van ser rebuts per militants de les diferents viles per on van passar i, finalment, van ser acollits pel president del Parlament Josep Rull. Un mes després de l’arribada de la columna a Barcelona en vam parlar amb un dels manifestants, el Miquel Mayol, que en va fer una valoració. 

La xarxa d’escoles immersives de La Bressola ha viscut aquest 2025 una situació preocupant per problemes estructurals de finançament que els van fer témer que potser no podrien pagar els salaris a finals d’any.

La Cleophée Hamami va ser present a la manifestació, des d’on va fer un reportatge.

L’única ràdio en català de Catalunya Nord ha fet aquest 2025 un crit d’alerta per la seva fràgil situació econòmica, depenent de forma gairebé exclusiva de les subvencions d’un estat francès centralista, jacobí i amb un endeutament estratosfèric. Gràcies al suport d’un miler de persones de Catalunya Nord i Sud, Ràdio Arrels encara aquest 2026 amb l’amenaça d’una rebaixa del pressupost públic, que s’ha fet encara més gran amb la crisi estructural que viu l’estat francès.