Christopher Person ha deixat aquest dimarts la direcció de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, un càrrec que ha tingut durant mig any en el qual ha pogut incrementar notablement la subvenció de la Bressola, però que ha encadenat diverses polèmiques. Fa menys d’un mes, al Parlament de Catalunya, es va negar a referir-se a aquestes comarques com a Catalunya Nord, cosa que va indignar personalitats i entitats del país. De fet, els cinc antics directors vius de la casa van signar una carta conjunta demanant al President de Catalunya la seva destitució. 

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat un còmic, L’abisme de l’oblit, de Paco Roca i Rodrigo Terrasa (Astiberri).

El tema central de la revista Cuina del mes d’abril és la mel i les receptes de primavera.  En parlem amb la periodista i directora d'aquesta revista, Judith Càlix.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de la situació cinc mesos després de l’aiguat de València. També fem un punt sobre Groenlàndia.

La Casa de la Generalitat de Perpinyà no està organitzant cap acte oficial pel dia de Sant Jordi, com ha fet tradicionalment per celebrar el dia del patró de Catalunya. Així ho han denunciat en una carta al President de la Generalitat diverses entitats i personalitats de Catalunya Nord, que, estranyats de no rebre cap invitació, van preguntar al personal de la Casa i aquests els van respondre que no en tenien cap notícia. En aquesta carta també insisteixen en la necessitat de destituir Christopher Person com a director de la Casa de la Generalitat. 

L’OPLC ha organitzat durant el mes de març i abril un cicle escolar de cinema d’animació en català, enfocat per mainatges des de maternal i fins a final del cicle 3. Les projeccions s’han fet al cinema de l’institut Jean Vigo de Perpinyà i han fet un ple pràcticament absolut. Ràdio Arrels hem pogut saber que aquest cicle escolar de cinema d’animació en català es tornarà a fer l’any que ve, i que l’Oficina Pública per L’ensenyament del Català (OPLC) vol que es converteixi en un esdeveniment anual. 

El Ministeri de l'Educació Nacional acaba de publicar una classificació dels collegis i liceus.  L’objectiu? Saber el que un establiment ha afegit al nivell inicial dels seus alumnes.

Aquesta classificació, que el ministeri no vol presentar com un palmares, es basa, per l’any 2024, en les IVAL/IVAC és a dir indicadors de valor afegit dels establiments que permetent anar més enllà de les taxes de reeixida al Bac o al Brevet. Aquest indicador mesura la diferència entre els resultats obtinguts i els resultats esperats segons les característiques escolars i sociodemogràfiques dels alumnes.

Aquestes dades fan aparèixer una forta presència d’establiments privats en el “Top 5”.

Per comprendre aquests resultats i interrogar-se sobre la pertinència d’aquests indicadors, hem parlat amb Ignació Valenzuela, professor d’Història i Geografia i secretari departamental del sindicat SNES-FSU.

Els alumnes de l’escola Arrels Cassanyes han tingut la visita dels membres de la Cobla Nova Germanor per fer un taller de cobla i de sardana. Els mainatges han pogut conèixer, sentir i veure de prop els instruments de l’agrupació musical catalana per excel·lència. Per acabar, els mainatges han ballat junts una sardana al teatre de l’escola.

En aquesta crònica, l’historiador Iu Escape analitza elproteccionisme des d’una perspectiva històrica, destacant la seva presència contínua al llarg del temps. S’observa que elproteccionisme no és un fenomen nou, sinó que té arrels en èpoques tan antigues com l’edat mitjana, on les viles i ciutats aplicavenaranzels als productes estrangers per protegir els productors locals.Aquesta pràctica, present també en altres regions d’Europa,responia a l’objectiu de recaptar diners i defensar els interessos econòmics i socials.

Escape subratlla que el proteccionisme ha anat lligat a decisions polítiques i econòmiques al llarg de la història, com ara les mesures adoptades per Anglaterra al segle XIV per protegir la seva indústria de la llana, o les polítiques de Colbert a França durant el segle XVII. A més, s’assenyala que aquesta pràctica ha estat sovint associada a règims autoritaris, com ara el cas de la Xina o Rússia en l’actualitat.

Iu Escape explica com el proteccionisme ha evolucionat fins als nostres dies, amb exemples com les polítiques de Donald Trump, que han generat un ressorgiment d’aquestes pràctiques. Destaca que, malgrat els canvis econòmics globals, el proteccionisme continua sent una eina utilitzada per alguns països per protegir les seves economies, tot i que això pot tenir conseqüències negatives com la disminució de la competència i la innovació.

Els companys de La Directa ens expliquen els temes principals de la seva revista en paper del mes d'abril, centrada en l'extrema dreta. Parlem de xarxes socials, atemptats i barris amb població migrant.