
Sign up to save your podcasts
Or


Al sumari de la crònica d’opinió de Joan Becat: l’UCE comença la setmana vinent. Una proposta d’autonomia per a Còrsega. I a Catalunya Sud: E finitta la commedia.
La revista Sàpiens ens proposa un número d’agost amb un tema de portada sobre Arnau, el comte maleït. En parlem amb la seva directora, Clàudia Pujol.
Hem parlat de la nova temporada de rugbi i de tots els seus canvis amb el nostre especialista d’esport Gregory Sansa.
Al programa: El nou camp d’entrenament de l’USAP a Perpinyà, el canvi de línia política dels Dracs Catalans, i la reestructuració dels clubs de Pia i Sant Esteve XIII Català.
En 2021, després d'onze anys d’existència, el FILAF, el Festival Internacional del Llibre d’Art i del Film s’ha aturat. Des de fa poc, dues emanacions d’aquest projecte van néixer en l’àmbit literari: KAZAAA i Les éditions kilogrammes.
Vam conversar amb Sébastien Planas, el creador i president del festival sobre l’aventura que va ser el FILAF, aquest esdeveniment cultural prestigiós que tenia lloc al centre ciutat de Perpinyà.
També vam parlar del seu vincle amb l’escriptura i la literatura, i del seu nou editorial, Les éditions kilogrammes, creat a l’inici únicament per Instagram (és a dir 100% gratuït i digital) amb la col·lecció 2K2 (2.200 signes). D’això en va sorgir una versió paper escrita de pròpia mà pels autors. Dos conceptes antagonistes. Les altres col·leccions són una continuació dels textos publicats sobre Instagram i es presenten també segons la quantitat de signes del text: 22.000 signes (22K) i 220.000 signes (220K). L’ambició de l’editorial és de publicar textos de molt bon nivell escrits per gent coneguda, però també per gent vinent de tots els horitzons per tal de barrejar i trencar les capelles habituals de la literatura.
Sempre en l’àmbit literari, el projecte de residència d’artista que té un lligam estret amb Catalunya Sud, KAZAAA. L’objectiu és crear un pont entre l'escena literària catalana i l'escena literària francesa que, avui dia, no es coneixen, unint així els dos àmbits.
A més de tot això, hem parlat de la seva relació amb el català, amb Perpinyà, Sant Jaume, amb l’escriptor Salvador Dalí, amb David Lynch...
Fa 25 anys, l’escriptor Victor Alexandre publicava Jo no sóc espanyol. Un recull de converses amb personalitats catalanes de diferents àmbits sobre qüestions relacionades amb la identitat dels catalans. Un llibre icònic que va tenir un ressò mediàtic i social impressionant arran dels països catalans.
Per celebrar aquest aniversari, hem parlat amb l’escriptor Victor Alexandre.
El parlar típic de Cerdanya té unes característiques pròpies molt lligades a les del Conflent i el Rosselló, però s’ha perdut molt amb l’homogeneïtzació que provoquen els mitjans de comunicació i el gran volum turístic de la comarca. Ara, un grup de ciutadans ha començat una campanya amb diferents accions que reivindiquen els trets distintius del català de Cerdanya, per exemple comercialitzant samarretes amb paraules típiques de la comarca com “rufaca” o “tartallotja”.
Enric Quilez és president del Grup de Recerca de Cerdanya.
El col·lectiu “Pour les littératures en langues régionales à l’école” publicarà un corpus de textos escrits, doncs, en llengües regionals.
13 llengües com el corse, l’occità, el créol, el tahitià o el català seran representades en 32 textos bilingües agrupats sota el títol Florilangues per l’editorial occità L’aucèu Libre. L’objectiu és de donar una plaça a les literatures en llengua regional en els cursos de francès. Els autors clàssics i internacionals són molt representats, però els escriptors en llengua regional són invisibilitzats. Cal recordar que aquestes llengües no són “dialectes” però que són parlades per 3 milions de persones arreu de l’estat francès. L’escriptor franco-libanès Amin Maalouf, secretari perpetual de l’Académie française dona suport a aquesta iniciativa.
Un projecte literari a vocació educacional que ens ha presentat en occità Marie-Jeanne Verny, professora d’occità que fa part del col·lectiu iniciador del projecte.
El País Valencià va viure el mes d’octubre passat unes greus inundacions que van deixar 220 persones mortes i va provocar danys greus a municipis del sud de València. El col·lectiu Mai més València va néixer per entendre què va passar aquell dia i evitar que mai més es repeteixi una tragèdia així. A més, s’han personificat a la causa judicial del jutjat de Catarroja per cercar responsabilitats jurídiques en la gestió d’aquell dia.
El col·lectiu Mai Més València s’ha posat com a objectiu fer-se conèixer durant aquest estiu per tenir força per poder fer accions de cara a la reentrada. Es pot trobar tota la informació a la pàgina web del col·lectiu i a les seves xarxes socials.
César Jimenez és membre del col·lectiu Mai Més València,
From the publisher's feed