La intel·ligència artificial és el futur... però a quin preu? Com podem repensar la tecnologia per fer-la més justa i ecològica?

En aquesta xerrada explorarem com la IA afecta el medi ambient: l’escalfament global, l’extracció de recursos i les desigualtats globals són només algunes de les seves conseqüències. Amb la professora i investigadora Ana Valdivia i el col·lectiu ‘Tu nube seca mi río’, parlarem de solucions i alternatives que posin la sostenibilitat al centre.

La intel·ligència artificial és el futur... però a quin preu? Com podem repensar la tecnologia per fer-la més justa i ecològica?

En aquesta xerrada explorarem com la IA afecta el medi ambient: l’escalfament global, l’extracció de recursos i les desigualtats globals són només algunes de les seves conseqüències. Amb la professora i investigadora Ana Valdivia i el col·lectiu ‘Tu nube seca mi río’, parlarem de solucions i alternatives que posin la sostenibilitat al centre.

Esperem que ho gaudiu!

Per més info de les nostres activitats entra a www.canodrom.barcelona

Les festes majors són un moment de trobar-se, compartir i gaudir entre amigues i veïnes. El Canòdrom es vesteix de festa i comparteix taula (de so) amb projectes de caràcter comunitari del Congrés i els Indians i més enllà amb qui al llarg de l’any col·laborem.

Obrim micros! Ens aproparem a iniciatives de reconstrucció de la memòria històrica i col·lectiva dels barris, coneixerem propostes per fer front a l’emergència climàtica o revisarem l’estat dels drets digitals en l’actualitat. Entre d’altres, coneixerem les experiències de veïns i veïnes que documenten conjuntament la història del Congrés i els Indians, de persones de totes les edats que fan ciència ciutadana per investigar la temperatura dels carrers del barri, dels debats sobre ecologia, tecnologia i democràcia o d’activistes que treballen pels drets digitals de totes.

Escolta el segon podcast en directe de Ràdio Canòdrom amb la col·laboració de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i amb l'acompanyament musical de Km.0.

El 25% de la població catalana viu en situació de pobresa. A més, la bretxa digital afecta el 32% de les llars, i el 31,1% de la població no pot fer front a despeses imprevistes, com la reparació d'un ordinador o una visita al dentista.

En el primer episodi en directe de Ràdio Canòdrom, fem un recorregut col·lectiu per apropar-nos a la realitat de la pobresa, explorant què succeeix dins les llars. També obrim una finestra digital per analitzar els discursos que exploten la por i l’odi envers els pobres per promoure ideologies neoliberals. Sis veus reflexionen sobre la importància dels llaços socials i les estructures públiques per sostenir les persones en situació vulnerable i combatre l’onada d’odi digital.

Aquest pòdcast immersiu, acompanyat de la música de DJ TUTU i els visuals de Carlos Carbonell, ofereix un refugi davant la pobresa i els discursos d’odi digital. Es presenta en el marc de l'exposició ‘La llar de les absències’ de ECAS, amb la col·laboració de la XRCB.

El 25% de la població catalana viu en situació de pobresa. A més, la bretxa digital afecta el 32% de les llars, i el 31,1% de la població no pot fer front a despeses imprevistes, com la reparació d'un ordinador o una visita al dentista.

En el primer episodi en directe de Ràdio Canòdrom, fem un recorregut col·lectiu per apropar-nos a la realitat de la pobresa, explorant què succeeix dins les llars. També obrim una finestra digital per analitzar els discursos que exploten la por i l’odi envers els pobres per promoure ideologies neoliberals. Sis veus reflexionen sobre la importància dels llaços socials i les estructures públiques per sostenir les persones en situació vulnerable i combatre l’onada d’odi digital.

Aquest pòdcast immersiu, acompanyat de la música de DJ TUTU i els visuals de Carlos Carbonell, ofereix un refugi davant la pobresa i els discursos d’odi digital. Es presenta en el marc de l'exposició ‘La llar de les absències’ de ECAS, amb la col·laboració de la XRCB.

El 25% de la població catalana viu en situació de pobresa. A més, la bretxa digital afecta el 32% de les llars, i el 31,1% de la població no pot fer front a despeses imprevistes, com la reparació d'un ordinador o una visita al dentista.

En el primer episodi en directe de Ràdio Canòdrom, fem un recorregut col·lectiu per apropar-nos a la realitat de la pobresa, explorant què succeeix dins les llars. També obrim una finestra digital per analitzar els discursos que exploten la por i l’odi envers els pobres per promoure ideologies neoliberals. Sis veus reflexionen sobre la importància dels llaços socials i les estructures públiques per sostenir les persones en situació vulnerable i combatre l’onada d’odi digital.

Aquest pòdcast immersiu, acompanyat de la música de DJ TUTU i els visuals de Carlos Carbonell, ofereix un refugi davant la pobresa i els discursos d’odi digital. Es presenta en el marc de l'exposició ‘La llar de les absències’ de ECAS, amb la col·laboració de la XRCB.

La intel·ligència artificial (IA) és molt present en el nostre dia a dia: xarxes socials, continguts recomanats, publicitat personalitzada o sistemes de navegació són algunes de les seves aplicacions. Però no només. La tecnologia basada en intel·ligència artificial també opera i determina sol·licituds d'hipoteques o ajudes socials.

Si bé la intel·ligència artificial millora l'eficiència i la productivitat en tasques complexes i repetitives, o fins i tot pot millorar la precisió i la celeritat de diagnòstics mèdics, també planteja un munt de dubtes i reptes. Què en sabem, d'aquesta tecnologia? Què implica reduir realitats complexes a sistemes de categories i bancs de dades, per tal de poder aplicar sistemes de decisions automatitzades? Quines són les principals potencialitats, i els principals biaixos?

En la primera sessió del cicle Intel·ligència artificial, drets i democràcia comptem amb Carlos Castillo, professor de recerca de la Universitat Pompeu Fabra, i Maria Vanrell, directora del Computer Vision Center de la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) per tal d'abordar aquestes qüestions. No us perdeu la conversa que vam mantenir amb ells al Canòdrom!

Davant el triple desafiament ecològic, econòmic i social al qual ens enfrontem, l’urbanista i científic Carlos Moreno proposa replantejar la ciutat a partir de l'ús, la proximitat i la supressió dels desplaçaments.

El que ha denominat «la ciutat dels quinze minuts» suposa una altra manera de viure, de consumir, de treballar, de ser a la ciutat; implica repensar la manera de desplaçar-se, de recórrer l'espai, d'explorar-lo, de descobrir-lo. La ciutat multicèntrica és aquí per a recuperar el caràcter particular i l'esperit de cada ciutat i oferir l'ocasió de reprendre el control del temps de la nostra vida.

La infracció dels drets civils de periodistes, activistes i polítics per l'ús del programa espia Pegasus per part de governs democràtics ha fet saltar totes les alarmes mediàtiques. Per què, tot i tenir un marc legal que ens protegeix de l'extracció de les nostres dades, aquest no ens defensa contra l'ús de programari espia? Com hem arribat a renunciar a una part de la nostra llibertat, a canvi d'una sort de promesa de seguretat dels governs?

En l'era de la hipervigilància, a banda de Pegasus, cada vegada apareixen programes més sofisticats per monitoritzar els nostres moviments digitals, amb totes les implicacions que això pot tenir en la nostra vida física. Davant la invasió de drets i llibertats, quines eines tenim per defensar-nos legalment?

 Anaïs Franquesa, codirectora d'Irídia -Centre per la defensa dels Drets Humans i advocada penalista especialitzada en drets humans, moviments socials i dret internacional humanitar.

Enric Luján, politòleg especialitzat en la defensa de la llibertat i la privacitat a Internet.

Marc Serra, Regidor de Drets de Ciutadanía i de Participaci de l'Ajuntament de Barcelona.