Avui parlarem d’un científic barceloní: l’astrònom Josep Comas i Solà. Ens fa una il·lusió especial, perquè gràcies a ell som aquí. Vil·la Urània, on tenim l’estudi de ràdio, és el seu llegat a la ciutadania de Barcelona, a través de l’Ajuntament.

Comas i Solà va néixer el 1868 a Barcelona. Des de petit va mostrar inclinació als estudis científics influït per l’astrònom i divulgador francès Camille Flammarion. La seva primera feina d’astrònom va ser un encàrrec de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols.

Quan va venir a viure a Vil·la Urània hi va posar un observatori en el terrat. I va participar en la creació i ser el primer director de l’Observatori Fabra. De les observacions va obtenir força descobertes, especialment d’asteroides, però no només. Aquest home inquiet va ser un gran divulgador de la ciència: va escriure articles de premsa i llibres; va organitzar exposicions i esdeveniments festius, visites a l’Observatori Fabra, cursos i conferències… i programes de ràdio! Va ser tan popular que el seu enterrament va ser un dels més concorreguts mai de la ciutat.

Perquè ens parli de la vida de Comas i Solà, avui tenim a Carles Puig doctor en Ciències Físiques i màster en Història de les Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona, que va estar professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya adscrit al Departament de Matemàtiques.

 

Alumnes del CFA Rius i Taulet ens parlen de tres activitats que han dut a terme al Centre de Formació de persones Adultes: L'Andreu Villaplana ens explica com s'han assabentat de l'existència de la Maternitat d'Elna; el grup de la Daniela Camacho, la Míriam Kourdel, la Paquita García i la Janna Hernández comenten una visita a la casa-museu Joan Maragall; i el Charles Endamena, l'Aitana Scurrah i el Felipe Da Silva han opinen sobre els drets de les persones amb diversitat funcional, tot recordant la xerrada de l'associació ECOM. Fan la presentació Ilhiana Palacios, Kiran Shahzadi i la professora Eugènia Vila. A la taula de so hi ha l'Andrés Jost.

Ja tenim aquí un nou magazín enregistrat pels alumnes del taller d’iniciació a la ràdio d’aquesta Primavera 2023: CONTROVÈRSIES. 

Aquest programa és el tancament de la nostra etapa formativa i on s’hi recull tot allò que hi hem après.

És el nostre primer programa i, tant de bo, que no sigui l’últim!

Hem elaborat aquest programa: Dario Garcia, Aurora Casado i Fede Quintana.

Professor: Joan E. Vidal

Avui parlem amb la Janet!

Aquest va d'Uruguay, Uruguay i Uruguay.

Avui parlarem de l’Agenda 2030, un pla d’acció per avançar cap a una societat global més inclusiva, pròspera, justa i sostenible, que defineix 17 Objectius pel desenvolupament Sostenible (ODS). Va ser aprovada el 2015 pels 193 membres de Nacions Unides.

Els ODS són una iniciativa global per abordar els reptes socials, econòmics i ambientals més urgents del nostre temps i incideixen en cinc esferes d’importància crítica de l’Agenda, les anomenades 5 P: persones (people), pau (peace), planeta (planet), prosperitat (prosperity) i aliances (partnership).

L’execució dels ODS és liderada pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i col·laboren altres agències de les Nacions Unides. I, perquè no quedi en paper mullat la proposta d'acarar els reptes socials, econòmics i ambientals a què ens enfrontem, demanen la implicació d'organitzacions internacionals, nacionals i locals, com també empreses, universitats i societat civil… tothom que vulgui promocionar-los i treballar per aconseguir-los a través de campanyes, iniciatives i projectes.

La proposta va arribar a Europa, a Espanya el 2017, Catalunya el 2019, a l’AMB i a Barcelona el 2020. A Barcelona es van adaptar generant un llistat de fites, amb estratègies i plans municipals per fer possibles les fites. I des de l’Associació Veïnal de Sarrià el 2021 van recollir el guant llançat per l’ONU a partir de les propostes de ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona va atorgar un dels Premis Agenda 2030 de Barcelona a l’AVS "per aplicar a escala de barri l’A2030, un pla d’acció propi per divulgar i aconseguir que el veïnat faci seus els 17 ODS".

Perquè ens parlin de la proposta veïnal tenim amb nosaltres a tres dels cinc impulsors: Eva Ceano, Elsa Corominas i Jordi Bosch.

Més informació a fenomensnaturals.net

Aquest va de Caigudes, Plàtanus i Cireres.

entrevista

Avui parlarem del genoma. Ha fet 20 anys que va acabar el projecte Genoma Humà, que va començar el projecte ENCODE i que es fa pocs dies va publicar un article sobre el projecte Zoonomia.

El projecte Genoma Humà va ser una de les aventures científiques més importants de la història. Va donar la primera seqüència d’un genoma humà. 3.000.000 milions de bases endreçades.

Les instruccions necessàries perquè un humà es desenvolupi i creixi.

Cabria dir que de fet va ser un esborrany molt avançat, les parts més repetides van ser acabades fa pocs mesos.

El projecte ENCODE era necessari per saber com els 20.000 gens humans s’expressen, interactuen i afecten els programes biològics.

El projecte Zoonomia aporta semblances i diferències genètiques amb animals filogenèticament propers a nosaltres.

Entre tots ha millorat enormement el coneixement de nosaltres mateixos i s’ha pogut aplicar a la pràctica mèdica.

Parlarem amb Arcadi Navarro, catedràtic de genètica i professor ICREA en la UPF. És director de la Fundació Pasqual Maragall i del seu centre de recerca Barcelonabeta Brain Research Center, ambdós dedicats a la comprensió de l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives associades a l’edat. Codirigeix l’Arxiu Europeu Genoma-Fenoma.

Més informació a <fenomensnaturals.net>

.